Descobreixen el mecanisme del nas que fa que ens refredem més a l'hivern

Per què ens constipem més quan fa fred? La raó no és que no ens abriguem prou, perquè el refredat el provoquen virus que circulen pràcticament tot l'any i que entren al cos per via nasal.

Investigadors nord-americans han trobat la resposta a una pregunta tan senzilla: a temperatures baixes, el mecanisme de defensa contra els virus que entren pel nas és molt menys efectiu.

La demostració l'ha fet un equip encapçalat per Benjamin Bleier, de l'Escola de Medicina de Harvard i s'ha publicat al Journal of Allergy and Clinical Immunology.

Tradicionalment, les variacions estacionals dels refredats s'han atribuït al fet que, en èpoques fredes, la gent passa més temps en interiors i això facilita que els virus circulin entre les persones i que es produeixin més infeccions. Però Bleier explica que han descobert una altra raó:

"El nostre estudi apunta a una causa biològica per la variació estacional en infeccions respiratòries de les vies altes que veiem cada any i que recentment s'ha demostrat amb la covid-19".

La variació de la resposta immunitària amb la temperatura ja era coneguda, però els autors han trobat ara un nou mecanisme que explica com es produeix el lligam.

Els patògens poden ser inhalats directament i des del nas passen a les vies respiratòries i causen les infeccions. L'any 2019, Bleier i Mansoor Amiji, de la Universitat del Nord-oest, juntament amb altres investigadors, van publicar la descripció de com es produïa, en el nas, la resposta defensiva a l'arribada dels patògens.

Així van descobrir que la defensa la duien a terme uns exosomes, unes vesícules externes unides a la membrana de la majoria de cèl·lules. En aquell cas, van observar que, quan s'inhalaven bacteris a través del nas, les cèl·lules els detectaven i deixaven anar milers de milions d'aquestes vesícules.

Bleier ho descriu d'una manera molt gràfica: "És com donar una puntada de peu a un niu de vespes". Les vesícules atacaven els bacteris i actuaven com paranys que les capturaven, i així evitaven que passessin a les vies respiratòries. A més, duien a l'interior unes proteïnes antibacterianes.

Molt menys eficaç a temperatures baixes

En el nou estudi, els investigadors han volgut analitzar la resposta no a bacteris, sinó a virus, que són la causa de la majoria d'infeccions respiratòries comunes.

Van recollir cèl·lules i teixit nasal de pacients als que s'havia practicat cirurgia i de voluntaris sans. Aquestes mostres es van sotmetre a tres virus: un coronavirus senzill i dos dels rinovirus que causen el refredat comú.

Van descobrir que tots tres virus activaven la mateixa resposta, si bé desencadenada per un senyal diferent al que provocava l'activitat antibacteriana. També van poder comprovar que les vesícules extracel·lulars funcionaven com paranys, amb uns receptors als quals s'unien els virus que, així, no s'enganxaven a les cèl·lules nasals.

El següent pas va ser comprovar com afectava aquesta resposta una temperatura baixa. Van situar voluntaris sans en una habitació a uns 4,5 graus durant 15 minuts. I van veure que la temperatura a l'interior del nas també disminuïa uns graus.

Van aplicar la mateixa disminució de temperatura a les mostres de teixit nasal i van tornar a mesurar la resposta immunitària. El resultat va ser que la quantitat de vesícules secretades per les cèl·lules del nas disminuïa un 42% i que les proteïnes antivirals transportades a les vesícules també baixaven.

Per tant, aquesta és la causa o almenys una de les causes que amb el fred hi hagi més infeccions respiratòries causades per virus, com ara refredats. La capacitat de defensa a l'interior del nas disminueix gairebé a la meitat i els virus poden arribar més fàcilment a les vies respiratòries.

Amiji, que és també un dels autors d'aquest nou estudi, ha anunciat que faran més proves sobre aquest mecanisme amb molts altres virus, inclòs el SARS-CoV-2, que causa la covid.

Però també ha explicat que el descobriment pot tenir potencial terapèutic:

"Podríem crear "esponges artificials", com les cèl·lules parany, a les quals s'unissin els virus? Aleshores tindríem una eina per destruir els virus abans que infectessin les cèl·lules reals."

Una altra possibilitat és crear un esprai nasal que incrementés el nombre de vesícules a l'interior del nas.

I com que el fred extern refreda l'interior del nas i això afebleix el mecanisme de defensa contra el virus, també es pot actuar simplement amb una protecció. Peces de roba que tapin el nas evitarien que baixés la temperatura en el seu interior. I tant això com mascaretes barren també el pas als virus.

Un cop descobert el mecanisme i com l'altera la temperatura, ja es poden posar en marxa estratègies senzilles de protecció del nas per evitar que es refredi massa.