Descobreixen el mecanisme que fa envellir la sang: podria ajudar a prevenir malalties cròniques

Imaginem que el sistema sanguini fos una ciutat formada per moltes famílies, cada una identificada pel cognom. Al principi hi ha molta diversitat: Serrallonga, Virgili, Solé, Vila. Però a mesura que passa el temps, alguns clans comencen a reproduir-se molt més que altres i propaguen més els seus cognoms i reemplacen els menys prolífics.

El problema és que aquests grups que s'estenen més cometen errors a l'hora d'inscriure els fills al registre, i en lloc de Domenjó hi posen Diumenjó, per exemple, "errades" que acaben portant un percentatge important de la població i que els predisposen a tenir problemes.

Una situació similar passa a la sang de tots i cada un dels humans que habitem el planeta, segons ha descobert un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i del Centre de Regulació Genòmica (CRG), també a la capital catalana.

A mesura que envellim, l'enorme varietat de cèl·lules que conformen el sistema sanguini decau. 

A més, poques cèl·lules, a penes una dotzena --continuant amb el símil de la ciutat, les que porten l'error al cognom--, van prenent el control de la producció de la sang i comencen a fabricar cèl·lules mieloides, un tipus de cèl·lules immunitàries vinculades a la inflamació crònica que ens fan més vulnerables a malalties, com ara el càncer o la neurodegeneració.

Els investigadors dels centres de recerca catalans han identificat que a partir dels 50 anys és quan es comencen a detectar aquests canvis en la "demografia" cel·lular sanguínia i, una dècada més tard, són pràcticament universals. També han vist aquest patró en ratolins, motiu pel qual pensen que podria ser una característica fonamental de l'envelliment en totes les espècies.

 Lars Velten, investigador del CRG i coautor del treball, que recull la revista Nature, explica que:

"Les cèl·lules sanguínies competeixen per sobreviure. Quan som joves, la competència genera un ecosistema ric i divers, però quan envellim, algunes desapareixen per complet. Només algunes prenen el relleu i debiliten la resiliència del sistema sanguini."

Prevenir les malalties de l'envelliment

Com que l'envelliment és el principal factor de risc d'un ampli ventall de malalties, els científics pensen que aquesta troballa obre la porta a identificar biomarcadors que permetin detectar signes primerencs de patologies abans que apareguin els símptomes. 

I, fins i tot, apunta Alejo Rodríguez Fraticelli, investigador ICREA de l'IRB i coautor del treball, en un futur es podrien desenvolupar teràpies per prevenir malalties cròniques vinculades a l'edat avançada, com la leucèmia mieloide, les cardiopaties o els trastorns immunitaris.

També, afegeix, aplana el camí per trobar tractaments que retardin el procés d'envelliment en humans per tal de mantenir un bon estat de salut durant el màxim de temps possible.

L'arbre genealògic de les cèl·lules sanguínies

Una persona jove té entre 50.000 i 200.000 cèl·lules mare sanguínies actives que produeixen entre 100.000 i 200.000 milions de cèl·lules noves cada dia, glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. 

Per estudiar què passa amb l'edat, en un experiment fet amb 12 donants de sang entre 32 i 70 anys, els investigadors s'han fixat en les mutacions epigenètiques, és a dir, les marques que adquireixen sobre el seu ADN les cèl·lules mare i que quan es divideixen transmeten a les cèl·lules filla.

Aquestes marques són com una mena de codi de barres i han permès als científics reconstruir l'arbre genealògic de cada una de les cèl·lules de la sang, fins a arribar a la cèl·lula mare original. Rodríguez Fraticelli destaca que:

"Hem pogut llegir la informació escrita directament en l'ADN de cada cèl·lula"

Una tasca titànica que han pogut completar gràcies a la tècnica que han desenvolupat i que han anomenat EPI-Clone.

Així és com han pogut copsar com algunes d'aquestes cèl·lules mare adquireixen mutacions -les marques- que els permeten créixer i multiplicar-se més ràpidament que d'altres.

Aquest fenomen, a més, és més habitual a mesura que se sumen anys. I molts d'aquests clons o còpies amb aquest codi de barres, s'especialitzen a fer cèl·lules mieloides, associades al "inflammaging", la inflamació crònica persistent que apareix durant l'envelliment i que s'ha vist que augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars, neurodegeneració o càncer.

En l'estudi, en ratolins amb edats avançades, els investigadors van veure que fins al 70% de les cèl·lules mare sanguínies pertanyien només a una dotzena de cèl·lules mare. "No és un procés aleatori, sinó que segueix un ritme com un rellotge i als 60 anys sembla inevitable", destaca l'investigador de l'IRB Barcelona.