Descobreixen el mecanisme que fa que les dones siguin el doble de propenses a la depressió

La causa que el percentatge de dones amb depressió sigui el doble que el d'homes es deu a la diferent activitat d'una molècula d'ARN en el cervell. El descobriment permetrà avançar en la recerca d'eines de diagnòstic millors i de teràpies més eficaces en dones amb depressió.

L'estudi l'ha fet un equip nord-americà dirigit per Eric J. Nestler, de l'Escola Icahn de Medicina del Mount Sinai de Nova York. S'ha publicat a Science Advances.

El trastorn per depressió major, expliquen els autors, és una síndrome devastadora i es troba entre les principals causes d'incapacitat a tot el món. Però l'impacte és diferent entre sexes i per a les dones el risc de tenir-la és el doble.

Segons els autors, les dones també mostren símptomes diferents i més greus i no responen als tractaments de la mateixa manera que els homes. Aquestes diferències s'han atribuït, almenys en part, a una sensibilitat més elevada de les dones a l'estrès i a fluctuacions hormonals.

Però pels investigadors, això no explica per què només una part de les dones arriba a tenir depressió i per això volien esbrinar quins mecanismes moleculars hi ha al darrere.

Cervells postmortem, ratolins i mostres de sang

Per això van recórrer a l'epigenètica, que investiga alteracions químiques en el material genètic que activen o inhibeixen alguns gens. Entre les molècules que juguen un paper en l'epigenètica hi ha l'ARN (àcid ribonucleic) i, concretament, l'anomenat, en anglès, long noncoding RNAs (lncRNAs), unes molècules llargues que no intervenen en la síntesi de proteïnes, però que són capaces d'alterar l'activitat de certs gens. El 40% de les lncRNAs són específiques del cervell.

A partir d'experiments i anàlisis amb ratolins, amb mostres postmortem de 48 cervells d'homes i dones que havien tingut depressió major i de mostres de sang de participants, d'entre 18 i 65 anys, en un estudi sobre l'efecte de la ketamina per tractar la depressió major, van poder establir el paper d'aquest ARN.

En els cervells humans es va observar que només les dones que havien tingut depressió major tenien nivells elevats d'lncRNA en zones del cervell relacionades amb la resposta a les emocions.

Ho van comprovar després en ratolins mascles i femelles. Activant selectivament aquest tipus d'ARN, només les femelles mostraven angoixa i un comportament semblant a la depressió.

Finalment, van mesurar la quantitat d'aquest ARN que circulava per la sang de dones amb depressió. Van veure, novament, que aquestes molècules es trobaven en quantitats elevades només en dones, però, a més, van observar que els nivells eren proporcionals a la gravetat del trastorn. Quan les dones rebien tractament amb ketamina, els nivells baixaven.

Acostumats a buscar noms fàcils de recordar i significatius, els autors van crear l'acrònim FEDORA (FEmale DepressiOn lncRNA) per designar aquest ARN. "Fedora" és una pel·lícula francoalemanya dirigida el 1978 per Billy Wilder. La protagonista és una actriu retirada que havia estat una de les grans estrelles del cinema clàssic i que se suïcida llançant-se al pas d'un tren a París.

Els autors consideren que tots aquests resultats mostren el paper de l'lncRNA en les característiques diferents de la depressió en les dones i creuen que permeten apuntar cap a FEDORA com un objectiu per al diagnòstic i el tractament d'aquest trastorn en les dones.