Descobreixen frescos eròtics i pintures mitològiques en una petita casa de Pompeia

Durant les excavacions de l'anomenada Ínsula dels Amants Castos a Pompeia s'ha fet la troballa d'uns frescos molt ben conservats. No són els primers que es troben en bones condicions a la ciutat sepultada per les cendres de l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC, però han sorprès els arqueòlegs.

Què tenen de peculiar? Aquestes pintures murals decoren un habitatge de petites dimensions, sense atri, com és l'estil de les cases de l'època, que, tanmateix, està ricament decorat.

"Probablement està relacionat amb els canvis que la societat romana, que aquest descobriment ens permet estudiar i investigar més a fons", diu la publicació de la investigació a la revista científica del Parc de Pompeia. 

Frescos mitològics i eròtics a la casa de Fedra

Els arqueòlegs anomenen aquest habitatge com la Casa de Fedra per un dels frescos relacionat amb el mite de la princesa cretenca Fedra i el seu tràgic enamorament del seu fillastre Hipòlit.

"Crida l'atenció per l'alt nivell de decoració de les parets que no ha d'envejar res a la casa més gran i rica dels Pintors a l'Obra, amb la qual limita."

A les dues sales situades al fons de l'habitatge en les que s'està treballant també hi ha altres escenes que "decoren esplèndidament les parets" inspirades en l'ampli imaginari grecoromà, detalla l'article.

"Hi ha una representació d'un symplegma (coit) entre sàtir i nimfa, un quadre amb una parella divina, potser Venus i Adonis, així com una escena, malauradament malmesa per les exploracions borbòniques, en la qual probablement es pot reconèixer un judici de París", expliquen.

Una finestra al costat del quadre d'Hipòlit i Fedra obre espai a un petit pati on es feien obres en el moment de l'erupció, i s'hi va trobar el que sembla un petit forn, però que és un larari o altar familiar "decorat amb rics motius vegetals i animals de fons blanc".

La part superior està decorada amb "una au rapinyaire volant, probablement una àguila, que sosté entre les urpes una branca de palmera".

A la part inferior es veuen "dues serps enfrontades al voltant d'un pilar amb ofrenes com una pinya, un ou, i el que sembla ser una figa i un dàtil".

El fons està decorat amb "branques d'arbust amb fulles lanceolades i baies grogues i vermelles sobre els quals es mouen tres pardals", descriu el comunicat del parc arqueològic.

Un altar amb les últimes ofrenes abans de la destrucció

Però a l'interior del larari s'hi han trobat objectes rituals de l'última ofrena abans de la destrucció de 79 dC, entre els quals hi ha "un encensari de ceràmica incolora i un llum, tots dos amb evidents empremtes de cremat". 

Les anàlisis de laboratori han identificat restes de branquetes d'essències oloroses, mentre que darrere dels dos objectes es van recuperar dues parts d'una figa seca.

A més, a la superfície de l'altar es van trobar dues tires de marbre de colors, un ganivet de ferro amb un ull al mànec per penjar, i un tercer element, que sembla fet de marbre vermell, i que representa un rostre "atribuïble a l'esfera dionisíaca, probablement un Silè".

Evolució arquitectònica

La casa de Fedra està en una àrea de "petites cases autònomes de reduïdes dimensions", situada al districte central de la ciutat, però "amb una decoració summament refinada". Això fa pensar als investigadors que l'arquitectura respon a una evolució social més que a l'estatus dels seus habitants. 

Destaca la distribució de la casa que, malgrat ser petita, té espai suficient per disposar d'un atri central --on es recollien les aigües de pluja (impluvium)--, "típic de l'arquitectura de les riques residències pompeianes".

"I aquest és el fet interessant, que tenim un bon nombre de cases d'un cert nivell de vida segons les pintures murals i el mobiliari que s'hi troba i que, tanmateix, no tenen un atri tradicional tot i que hi ha espai suficient", destaca el director del parc arqueològic, Gabriel Zuchtriegel. 

El 20% de les 1.076 unitats d'habitatge que hi ha a la zona excavada de la ciutat de Pompeia es caracteritzen per la presència d'un o més atris, a la resta senzillament no hi havia espai perquè es tracta de botigues amb rebotiga, apartaments amb poques habitacions, entresols o tallers adossats.

Un fet que indica que es tracta d'una decisió conscient a l'hora de construir la casa. "L'atri ja no és necessari", diu l'estudi, i la casa de Fedra és un dels exemples més primerencs d'aquesta evolució.

"En un moment determinat, l'atri desapareix; evidentment la societat ha canviat. Es tracta d'una transformació arquitectònica i social de la qual podem veure els primers indicis ja a Pompeia l'any 79 dC."

Per contra, al pati de la casa hi havia una zona coberta amb "una gran piscina amb parets pintades de vermell". Al seu voltant "discorria un canal que permetia conduir l'aigua de la pluja cap a la boca d'un pou connectat a una cisterna per sota". 

Excavació davant del públic

Les excavacions actuals formen part d'un projecte en aquesta zona central de Pompeia que ha implicat diverses fases, algunes acabades, i que han portat a la construcció d'una sèrie de passarel·les elevades perquè el públic pugui passejar i contemplar la zona excavada. 

Tot això, "és un exemple d'arqueologia pública o circular", basada en un procés marcat de conservació, investigació, gestió, accessibilitat i ús que formen "un circuit virtuós", destaca Gabriel Zuchtriegel.