Descobreixen l'alfabet dels catxalots a través d'una eina d'intel·ligència artificial

Uns investigadors del MIT CSAIL (Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory) i del projecte CETI (Cetacean Translation Initiative) han descobert que els catxalots es comuniquen a través d'una mena d'"alfabet fonètic" que combina sons, ritmes, cadències i ornaments que formen un sistema de comunicació complex, que fins ara només es coneixia en humans. 

L'estudi, publicat a Nature Communications, ha fet servir la intel·ligència artificial amb una eina d'aprenentatge automàtic que han revelat estructures sofisticades de comunicació entre els catxalots, semblants a la fonètica humana i a sistemes de comunicació d'altres espècies d'animals com les abelles.

L'anàlisi feta amb algoritmes ha revelat que les seqüències d'espetecs o clics anomenades codes amb què es comuniquen aquests cetacis, "no eren aleatòries ni simplistes, sinó estructurades, complexes i combinades", explica Daniela Rus, directora de CSAIL i autora principal del treball.

"Això vol dir que un conjunt d'elements individualment sense sentit es poden combinar per formar unitats significatives més grans, igual que es combinen síl·labes en paraules."

Aquestes "paraules" adquireixen significats diferents segons el context.
 

Diferents significats segons el context

Els científics han analitzat 8.719 codes de catxalot recollides per l'investigador Shane Gero a la costa de l'illa de Dominica, al Carib oriental, i per primer cop han tingut en compte no només els sons aïllats, sinó també el context. 

Han analitzat la interacció de diversos sons amb elements que els animals imprimeixen en forma de matisos. Els investigadors, que descriuen aquests elements en termes musicals, diferencien el "ritme", el "tempo", el "rubato" i "l'ornamentació" amb què fan un mateix so.

La conclusió és que han vist que es formen seqüències d'espetecs diferents segons el context de conversa de cada individu. Aquests matisos donen lloc a una gran varietat de codis distingibles que formen un llenguatge. Els autors han identificat una mena d'"alfabet fonètic de catxalot", que combinen creant vocalitzacions complexes similars al llenguatge humà, explica l'estudi. 

Els humans no són els únics 

Els catxalots ("Physeter macrocephalus") són mamífers altament socials, i els animals que tenen el cervell més gran de tots els que es coneixen. Tenen complexos comportaments socials entre famílies i grups culturals i necessiten, segons els científics, un sistema de comunicació per transmetre informació complexa que els permeti coordinar-se, per exemple, per caçar en aigües profundes.

Aquestes seqüències de clics o codes compleixen diferents funcions lingüístiques, diu Rus. Els grans sistemes de vocalització combinatòria són extremadament rars per naturalesa, diu, però el contingut informatiu estructurat del llenguatge dels catxalots "desafia la creença predominant entre molts lingüistes que la comunicació complexa és exclusiva dels humans", diu la investigadora.

"La comunicació del catxalot pot ser el primer exemple d'aquest fenomen en una altra espècie."

Això suposa un pas endavant per demostrar que altres espècies tenen nivells de complexitat comunicativa que fins ara no s'havien identificat, i que estan profundament connectats amb el comportament.

Ara, l'equip vol intentar desxifrar el significat subjacent que els matisos de "ritme","tempo", "rubato" i "ornamentació" donen a aquestes comunicacions i explorar les correlacions socials que comporten entre el missatge i les accions del grup.

L'ús d'aquestes eines tecnològiques també obre un camp per poder ampliar les investigacions a altres espècies com les balenes geperudes, diu Rus, professora d'Enginyeria Electrònica i Informàtica (EECS).

Tecnologia per entendre alienígenes

La intel·ligència artificial ha permès en aquest estudi desxifrar "l'alfabet dels catxalots", però també es pot aplicar en altres investigacions, segons apunta l'enginyera d'EECS Pratyusha Sharma, una altra de les autores de l'estudi. Sharma destaca el "paral·lelisme intrigant" que hi ha amb l'escenari hipotètic d'un contacte amb espècies alienígenes.  

L'enginyera afirma a la revista del MIT que, com amb els catxalots, "es tracta d'entendre una espècie amb un entorn i uns protocols de comunicació completament diferents, en què les seves interaccions difereixen clarament de les normes humanes".

Aquest estudi, "en essència", podria establir les bases per "desxifrar com es podria comunicar una civilització alienígena, aportant idees per crear algorismes o sistemes que comprenguin formes de comunicació totalment desconegudes", conclou Sharma.