Descobreixen l'estel més llunyà mai observat, que ens acosta a l'inici de l'univers

Imatges enviades pel telescopi espacial Hubble han permès descobrir l'estel més llunyà observat fins ara. L'han anomenat Earendel, nom precedent de l'anglès antic que significa "estel del matí" o "llum creixent".

El descobriment l'ha fet un equip internacional encapçalat per Brian Welch, de la Universitat Johns Hopkins, i s'ha publicat a la revista Nature.

Earendel es troba a uns 12.900 milions d'anys llum de la Terra. Això significa que la llum que s'ha vist ara ha viatjat durant 12.900 milions danys i que va sortir de l'estel només uns 900 milions d'anys després del big bang que va donar lloc a l'univers actual.

El càlcul es va fer per l'anomenat desplaçament al vermell. Es deu a l'efecte Doppler, que podem viure de forma quotidiana, per exemple, quan una ambulància amb la sirena activada s'acosta i s'allunya. Quan s'acosta, el so és més agut i quan s'allunya es torna greu.

En el cas dels estels i galàxies, quan s'allunyen es produeix també un desplaçament de la llum cap a la zona vermella de l'espectre. I això permet calcular la distància a què es troben. Fins ara, l'estel més llunyà mai observat era Ícar, detectat el 2018 també pel Hubble i que es troba a 9.000 milions d'anys llum.

Un problema per observar astres tan llunyans és que, lògicament, es veuen molt petits i febles, tot i que la massa d'Earendel és unes 50 vegades la del nostre Sol. Si el Hubble l'ha pogut veure amb cert detall és per l'efecte de lents gravitatòries, com explica José María Diego, de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC) i un dels autors de l'article:

"La galàxia que acull Earendel ha estat magnificada i distorsionada per lents gravitatòries. Així com un vidre corbat deforma la imatge quan mirem al seu través, una lent gravitatòria amplifica la llum d'objectes molt llunyans i alineats darrere d'un cúmul de galàxies."

I afegeix que "aquestes galàxies són les que desvien la llum d'astres llunyans degut que la seva enorme massa deforma l'espai-temps al seu voltant".

El Hubble ha anat tan lluny, tant en l'espai com en el temps, que l'estel observat ja no existeix. Va explotar fa molt. Però tot el que ens ofereix ara permet saber molts detalls sobre l'univers primitiu i la formació dels primers estels.

Els astrofísics esperen que el viatge al passat es complementi amb les dades que enviï aquest any el telescopi espacial James Webb. Creuen que es veurà més ampliat i que les imatges i dades que enviï permetran establir millor la seva edat, temperatura i massa.

Welch afirma que combinar les observacions de Hubble i de Webb permetrà també "aprendre sobre les microlents en el cúmul de galàxies, que podrien incloure objectes exòtics com els forats negres primordials".