Descobreixen l'origen del senyal de ràdio més llunyà i poderós rebut mai des de l'espai

Es desvela el misteriós causant del senyal de ràdio més llunyà i poderós mai detectat. Es tracta d'un estrany grup compacte de galàxies que existien quan l'Univers tenia només 5.000 milions d'anys.

El descobriment, que s'ha revelat durant la 243a reunió de l'American Astronomical Society, ha estat possible gràcies a l'ajuda del telescopi espacial Hubble. 

Les imatges detectades amb el Hubble revelen que darrere d'aquest senyal de ràdio, detectat per primera vegada el 10 de juny de 2022, hi hauria un conjunt de fins a set galàxies que podrien estar en camí de la fusió.

✨ Astronomers using the NASA/ESA @HUBBLE_space Telescope have found a rare oddball event in an strange place.

A Fast Radio Burst is a fleeting blast of energy that can – for a few milliseconds – outshine an entire galaxy, can you spot it?

🔗 https://t.co/VMj999N39k pic.twitter.com/Zid5RKDgb3

— ESA (@esa) January 9, 2024

Aquest tipus de conjunts de galàxies són inusuals i la seva interacció hauria pogut ser la raó desencadenant de la ràfega de ràdio ràpida (FRB) rebuda, generant esclats de formació estel·lar.

Els autors principals de l'estudi assenyalen que la descoberta és un gran avenç, ja que, fins ara, les ràfegues de ràdio ràpides s'havien detectat, principalment, en galàxies simples: "La descoberta d'aquest tipus d'entorns és el que ens ajuda a comprendre millor les ràfegues de ràdio ràpides".

"Sense les imatges del Hubble, encara seria un misteri."

Els orígens de les ràfegues de ràdio ràpides

Com expliquen des de l'Agència Espacial Europea (ESA), una ràfega de ràdio ràpida és una ràfega d'energia fugaç que pot superar, només en uns mil·lisegons, una galàxia sencera.

Es van descobrir el 2017 i, en un principi, es va creure que eren episodis únics relacionats amb un cataclisme, com una estrella que estigués esclatant.

En els últims anys se n'han detectat centenars, però els seus orígens romanen, molts cops, incerts. Els experts apunten que són senyals naturals que venen més enllà de la Via Làctia i, en diverses ocasions, es donen a causa d'objectes compactes, com forats negres o estrelles de neutrons.

Una estrella de neutrons magnetar, un dels tipus que existeixen, té un camp magnètic tan fort que si se situés entre la Terra i la Lluna esborraria la cinta magnètica de totes les targetes de crèdit del món, assenyalen des de l'ESA. Quan les línies de camp magnètiques es trenquen i reconnecten podrien estar causant explosions que generessin les ràfegues de ràdio ràpides. 

Un fenomen similar, expliquen, passaria també al Sol amb les erupcions solars, tot i que amb un camp magnètic molt més dèbil que en el cas de les estrelles de neutrons.