Descobreixen per què determinats pacients amb càncer avançat viuen més del pronosticat

Hi ha alguns pacients que tenen un càncer avançat i d'alta agressivitat. Tot i això, malgrat el mal pronòstic, responen bé a la medicació i la seva esperança de vida augmenta. Un estudi científic dona, per primer cop, possibles explicacions a aquest fet.

L'estudi l'ha liderat un equip de l'Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units, dirigit per  Louis M. Staudt, i hi ha col·laborat el grup de Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). S'ha publicat a la revista "Cancer Cell".

S'anomenen col·loquialment "pacients Llàtzer" perquè són a les portes de la mort i "tornen a la vida plena", com va passar amb Llàtzer de Betània, el personatge bíblic que a l'Evangeli segons Sant Joan és ressuscitat per Jesús.

Aquests pacients, anomenats medicament "responents excepcionals" –"exceptional responders" en anglès–, representen una mínima proporció dels individus amb càncer. Fins ara es desconeixien les causes d'aquest fenomen.

Tot i que entre aquests pacients també hi ha variabilitat, molts sobreviuen el triple de temps del que s'havia pronosticat. I hi ha casos excepcionals, com un glioblastoma, el tumor amb pitjor pronòstic i amb supervivència prevista d'un any, en què el pacient encara és viu al cap d'onze anys.

Més enllà de les mutacions

L'institut va aconseguit reunir 111 pacients d'aquest tipus que reunien uns criteris concrets: amb una resposta completa o parcial que s'hauria esperat en menys d'un 10% de pacients semblants o que la supervivència fos el triple o més en relació amb la mitjana observada en els estudis publicats.

D'aquests tumors se n'havien estudiat les mutacions i per complementar la informació es va demanar a l'equip del doctor Esteller que analitzés el seu epigenoma.

Això significa buscar modificacions químiques que no afecten la seqüència de l'ADN, però sí que alguns gens s'activin o, al contrari, s'inhibeixin.

La recerca ha permès obtenir la primera explicació de per què aquests pacients evolucionen tan bé, com explica el doctor Esteller.

"Els càncers d'aquestes persones han acumulat, per atzar, diversos defectes genètics i epigenètics que els transformen en hipersensibles davant el fàrmac que els dona el metge. Seria com si al terra d'una casa acabat d'abrillantar i polir s'hi diposités, a més, una pell de plàtan: la caiguda seria segura. Doncs això és el que els passa a aquests tumors: acumulen dos o tres esdeveniments que fan descarrilar el creixement del càncer quan rep el medicament."

Esteller posa un exemple concret. A un tumor cerebral d'alt grau se li suma una lesió genètica en un gen reparador de l'ADN i una mutació en un altre gen diferent, que també repara l'ADN. Si aquest pacient rep un fàrmac que danya l'ADN, el tumor no podrà arreglar aquest defecte i no podrà créixer.
 

Possibles implicacions

Els autors assenyalen en l'article que cal més recerca, però que això ja pot tenir implicacions directes.

"El nostre estudi proporciona hipòtesis plausibles i comprovables que s'hauran de confirmar amb grups més amplis de pacients. Tot i això, el nostre estudi té implicacions per a l'ús i la utilitat de perfils moleculars complets en diagnòstic i teràpia del càncer."

Si bé aquests malalts són minoria, el doctor Esteller pensa en la possibilitat que aquest descobriment tingui aplicacions pràctiques en algun moment.

"Ara, el somni és que aquest coneixement serveixi per ajudar la resta de pacients amb tumors de comportaments clínics molt més habituals. Per exemple, podríem pensar que induint externament una segona alteració en una via ja danyada en el tumor podríem crear un 'pacient Llàtzer' que respongués molt bé a un medicament dissenyat contra aquesta via cel·lular."

En tot cas, els autors conclouen que la majoria de casos de responents excepcionals no es poden resoldre només analitzant les mutacions. També calen anàlisis genòmiques més àmplies. Això podria confirmar o refutar les hipòtesis exposades a l'article amb grups molt més amplis del que qualifiquen de "pacients fascinants".