Descobreixen per què persones infectades amb dengue o Zika atreuen més els mosquits

Les persones que tenen Zika o dengue emeten una substància que les fa més atractives per als mosquits que transmeten aquestes i altres malalties. La identificació de la substància ha permès trobar un mètode per evitar-ne l'emissió i que així els mosquits no piquin prioritàriament aquestes persones.

L'estudi l'ha fet un equip d'investigadors xinesos encapçalat per Gong Cheng, de la Facultat de Medicina de la Universitat Tsinghua de Pequín. S'ha publicat a la revista Cell.

Els arbovirus són un grup de patògens transmesos per un artròpode hematòfag, és a dir, que s'alimenta de sang. Normalment, aquest vector transmissor són els mosquits o les paparres. Entre les malalties provocades per arbovirus hi ha el dengue, el Zika, el chikungunya, la febre groga i la febre del Nil occidental.

Des de fa uns anys s'ha demostrat que algunes d'aquestes malalties, i d'altres com la malària, indueixen canvis en l'olor que desprèn una persona infectada. I això fa que els mosquits sentin més atracció per aquestes persones. I així els virus s'escampen encara més.

Però la substància o substàncies que ho provoquen no es coneixien. I els investigadors xinesos ho van voler esbrinar, com explica Cheng:

"Els mosquits depenen del seu olfacte per detectar hostes i induir canvis fonamentals en el seu comportament. A l'inici d'aquest estudi vam trobar que els mosquits preferien buscar ratolins infectats amb Zika o dengue."

Un cop van constatar que entre ratolins infectats i ratolins sans els mosquits preferien triar de manera clara els primers, van fer la prova amb pacients humans amb dengue. En comparació amb persones sanes, van tornar a observar que els mosquits triaven picar els primers.

Ara calia esbrinar per què els mosquits feien aquesta tria. En el cas de les persones van recollir mostres de les olors emeses tan pels ratolins com pels humans infectats.

I amb diverses anàlisis químiques van poder identificar la substància que provoca l'atracció dels mosquits: l'acetofenona, un compost aromàtic senzill i molt utilitzat per obtenir fragàncies. Es trobava en nivells més elevats en ratolins i persones infectades. I quan s'aplicava a les mans, l'individu, tot i estar sa, també atreia més els insectes.

Mecanisme i mètodes per evitar-ho

Un cop identificada la substància, calia esbrinar per quin mecanisme la infecció n'afavoria la producció. I així van descobrir una complexa relació entre la microbiota de la pell de la persona infectada, el virus i el mosquit.

Concretament, van observar que quan el virus infecta un individu comença un estira-i-arronsa amb les defenses de l'organisme i, bàsicament, amb una proteïna anomenada RELMa, que controla la composició de la microbiota de la pell, el conjunt de microorganismes que hi viuen.

Tant el Zika com el dengue suprimien la producció d'aquesta proteïna i això tenia com A efecte un canvi en la microbiota. I es veien afavorits uns bacteris que produeixen acetofenona. Amb aquesta acció, la persona infectada es tornava més atractiva per als mosquits. I això afavoria l'expansió del virus.

La recerca no va acabar aquí. Un cop esbrinats la substància i el mecanisme pel qual se'n produeix més, calia intentar trobar un mètode per controlar-ho.

Tenint en compte el tipus de bacteris que produeixen més acetofenona, van pensar que un compost anomenat isotretinoïna, un derivat de la vitamina A que s'utilitza usualment per tractar l'acné, podia tenir efecte preventiu.

I, certament, van observar que els ratolins a qui s'administrava aquest fàrmac es tornaven igual d'atractius per als mosquits que els ratolins sans.

Això els fa pensar que, un cop es coneguin encara millor tots aquests mecanismes, l'administració d'isotretinoïna a malalts de dengue podria reduir les picades de mosquits transmissors d'aquesta i altres malalties. I, com que hi ha zones endèmiques on molts milions de persones hi estan exposades, això tindria un efecte preventiu molt important.

Els investigadors encara van més enllà i pensen en un altre mètode més dràstic, com explica Cheng:

"Pensem identificar els receptors olfactius específics de l'acetofenona en els mosquits. Si eliminem els gens que en dirigeixen la síntesi, tindríem poblacions de mosquits sense aquests receptors i això possiblement mitigaria la circulació del dengue i altres virus."

En tot cas, conclouen, el coneixement dels mecanismes que es produeixen en les interaccions entre vectors, hostes i virus pot dur a estratègies efectives per controlar aquestes malalties.