Descobreixen que certes alteracions de la microbiota empitjoren el pronòstic d'un ictus

Cada 40 minuts algú pateix un ictus, a Catalunya. La rapidesa a tractar els pacients, sobretot gràcies a la coordinació amb el codi ictus, i l'expertesa dels equips n'ha millorat molt el pronòstic, però continua sent la primera causa de mort en dones i de discapacitat adquirida en adults.

Hi ha factors de risc com l'edat i el sexe que ajuden a predir el pronòstic, però encara ara hi ha factors desconeguts i incontrolables. Lluís Prat Sánchez, neuròleg vascular de l'Hospital de Sant Pau, assegura que no sempre el tractament funciona de la mateixa manera. "Amb la mateixa mida d'ictus, que queda com a seqüela, alguns pacients van molt bé i altres no van tan bé, i no sabem el perquè", assegura.

Un equip de recerca de l'Hospital de Sant Pau ha analitzat la microbiota d'aquests pacients: el conjunt de microorganismes, sobretot bacteris, de l'intestí. En coordinació amb l'hospital, demanaven la primera mostra fecal i una mostra de sang a tots els pacients que ingressaven d'urgència amb aquest accident vascular.

N'han pogut estudiar 89 i han trobat que els pacients amb ictus més greus i amb pitjor evolució a curt i llarg termini, hi tenen alteracions. Han identificat grups de bacteris determinats. El següent pas és validar aquests resultats amb una mostra més gran de pacients. Però l'objectiu final és trobar noves maneres de millorar els pronòstics amb allò que sí que poden intervenir.

Miquel Lledós, primer autor de l'estudi i estudiant predoctoral del laboratori de Farmacogenòmica i Genètica Vascular del centre de recerca de l'Hospital de Sant Pau, assegura que el que volen és actuar sobre aquells components de l'ictus que es poden modificar.

"Sabem que una manera de prevenir l'ictus, per exemple, és no fumar. Doncs, en un futur, podríem pensar que una altra manera de prevenir l'ictus seria en funció de la composició intestinal de cada persona. Si podem modular la microbiota intestinal d'aquests pacients, podria ser un factor protector de l'ictus."

Un argument que reforça Lluís Prat Sánchez. "Pensem que la microbiota pot ser una eina diagnòstica i pronòstica dels pacients, i en un futur fins i tot podria donar tractaments que modifiquin la microbiota del pacient i canviar l'evolució de l'ictus", hi afegeix.

Trasplantament fecal, possible via de tractament

Sí que hi ha maneres de modificar les microbiotes intestinals: els trasplantaments fecals, que ja s'utilitzen en alguns casos molt concrets de malalties intestinals, es plantegen en el futur com a possible tractament també per a aquests accidents vasculars. De fet, una farmacèutica francesa que treballa en la producció de càpsules liofilitzades de microbiota sana ja s'han interessat per aquest estudi i la possibilitat de fer alguna col·laboració.

El paper de la microbiota --en la salut en general, però sobretot la relació directa entre el cervell i l'intestí-- està cada dia més demostrada per la ciència, i en alça. Entre malalties autoimmunes, neurodegeneratives i també cardiovasculars, hi han trobat diferents desequilibris de la flora intestinal, el que els científics anomenen disbiosi. Per això, centrar-se en el seu estudi pot obrir la porta a tractar aquestes malalties d'una manera completament nova.

100 bilions de microorganismes en cada individu

La composició de la microbiota intestinal és única per a cada individu, amb més de 100 bilions de microorganismes. Hi ha certs factors en els quals és difícil intervenir, com pot ser la genètica, però molts altres poden ajudar a millorar-la.

"La microbiota d'una persona depèn de la dieta, dels nutrients que generem nosaltres mateixos i també hi ha una part de components genètics", explica Miquel Lledós.

És des del moment del part que es comença a formar la microbiota i, de fet, si és vaginal o per cesària ja és determinant en quin tipus de flora intestinal es tindrà els primers anys de vida. També si es pren llet materna o si s'alimenta amb biberó.

La microbiota es modifica al llarg de tota la vida, l'alimentació és clau, però també ho és l'ús d'antibiòtics, o el lloc on es viu. Els experts asseguren que la millor manera de mantenir-la sana és seguint una dieta mediterrània tradicional i fent exercici moderat.