Descobreixen que una hormona del fetus és la causa de les nàusees i els vòmits de l'embaràs
Un estudi publicat a Nature obre la via tractar un trastorn que afecta el 70% de les dones embarassades i que, en els casos més greus, pot arribar a causar la mort de la mare i el fetus
Una hormona produïda pel fetus és la causa de les nàusees i els vòmits que tenen algunes dones a l'inici i durant l'embaràs, segons revela un estudi que ha publicat aquest dimecres la revista Nature. Es tracta d'una causa real que, en els casos més greus, pot arribar a comportar la mort de la dona i el fetus.
La doctora Marlena Fejzo, genetista de la Facultat de Medicina Keck, de la Universitat del Sud de Califòrnia, que lidera l'estudi, s'ha dedicat a estudiar-ne les causes des que el 1999, en el seu segon embaràs, el metge va menysprear els símptomes que tenia suggerint que exagerava per cridar l'atenció. Va acabar hospitalitzada i va perdre el fill a les 15 setmanes de gestació. "Va ser tan devastador que no vull que li passi a ningú més", va confessar al març en una entrevista a The New York Times
"He estat treballant en això durant 20 anys i, tot i així, encara hi ha informes de dones que moren per això i dones menyspreades."
Ara, Fejzo, amb el seu equip de la Universitat de Califòrnia i científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, han descobert que la proteïna GDF15 d'aquesta hormona n'és la causa i també la clau per desenvolupar un tractament eficaç i segur per prevenir aquest trastorn.
Símptoma menystingut i poc estudiat
Les nàusees i els vòmits a l'inici de l'embaràs s'han considerat un símptoma banal del nou estat de gestació. En presenten més de dos terços de les dones embarassades, set de cada deu, i amb diversa intensitat i de manera diferent en cada embaràs.
Per la seva freqüència s'ha tractat sovint com un malestar temporal o que s'atribueix a raons psicològiques, menyspreant i culpabilitzant les dones. Però el cert és que la hiperèmesi gravídica --com s'anomena els casos més greus, amb desnutrició, pèrdua de pes i deshidratació-- pot arribar a posar en perill la vida de la dona i el fetus, amb una freqüència d'entre un i tres casos de cada 100.
Es tracta d'un trastorn poc estudiat, però que és la principal causa d'hospitalització durant l'embaràs. Casos com els de la duquessa de Cambridge, Kate Middleton, o l'actriu i humorista nord-americana Amy Schumer han contribuït a donar-hi visibilitat.
L'hormona de les nàusees i el vòmit
L'estudi ha identificat l'hormona GDF15, que actua sobre el tronc cerebral, com la causa de les nàusees i els vòmits de l'embaràs. Aquesta hormona dona un senyal als receptors del cervell responsables de sentir-se marejat i amb ganes de vomitar. Diversos teixits del nostre cos poden alliberar aquesta hormona com a resposta a l'estrès o a una infecció. En el cas de l'embaràs, és el fetus que allibera grans quantitats de GDF15.
Estudis del 2018 i del 2019 de la doctora Fejzo ja van apuntar la implicació d'aquesta i una altra proteïna placentària amb les nàusees i els vòmits de l'embaràs. L'estudi actual n'explica el mecanisme i obre la porta a com abordar futurs tractaments.
Les dones de Sri Lanka no tenen nàusees
L'estudi ha mesurat l'hormona GDF15 a la sang de dones embarassades i ha analitzat la relació amb el risc genètic de tenir hiperèmesi. Els investigadors van trobar que les dones que experimentaven hiperèmesi tenien nivells de GDF15 significativament més alts durant l'embaràs que les que no tenien símptomes.
Però es van adonar que l'efecte de l'hormona depenia de la sensibilitat de la dona i de l'exposició abans de l'embaràs, explica en un comunicat el doctor Stephen O'Rehilly, genetista de la Universitat de Cambridge i coautor de l'estudi.
"Ara sabem per què. El nadó que creix a l'úter produeix una hormona a nivells als quals la mare no està acostumada. Com més sensible sigui a aquesta hormona, més malament se sentirà."
L'equip va associar les dones amb un risc molt més gran d'hiperèmesi gravídica amb la presència d'una variant genètica rara que fa que tinguin nivells baixos d'aquesta hormona a la sang i els teixits fora de l'embaràs.
Per contra, les anàlisis fetes a la Universitat Kelaniya de Colombo, a Sri Lanka, col·laboradora en l'estudi, van revelar que la majoria de dones en aquell país no patien nàusees en l'embaràs. La causa és l'alta prevalença d'un trastorn hereditari de la sang, la beta-talassèmia, que fa que tinguin nivells naturalment molt alts de GDF15 abans de l'embaràs. Això explica que tinguin molt poc o cap símptoma de mareig ni vòmits en la gestació.
Prevenció i tractament
"Saber això ens dona una pista sobre com podem evitar que passi", diu O'Rehilly, que va plantejar la hipòtesi que augmentant l'exposició a la GDF15 abans de l'embaràs podria tenir un efecte protector, en fer que les dones siguin menys sensibles a l'augment brusc de l'hormona causada pel desenvolupament del fetus. L'estudi ha observat en ratolins que els que havien estat exposats a l'hormona van respondre amb més gana que els que no ho havien estat.
Actualment, existeix un medicament per a la diabetis, la metformina, que augmenta els nivells de GDF15 i ja es prescriu per ajudar a la fertilitat en alguns pacients.
També s'estan assajant fàrmacs en pacients amb càncer amb pèrdua de gana i vòmits, també causats pels receptors de la GDF15.
Però qualsevol medicació durant l'embaràs ha de comportar seguretat en la gestació tant per a la mare com per al fetus, i això fa que moltes dones amb aquest trastorn rebin un tractament inadequat.
El doctor O'Rehilly es mostra optimista que es pot arribar a limitar de forma "altament específica" l'accés de la GDF15 al receptor en el cervell de la mare, per evitar que s'activi el símptoma i així aconseguir "un tractament eficaç i segur per a aquest trastorn".
