La farinera borda és el bolet més mortífer
La farinera borda és el bolet més mortífer (Wikimedia Commons)

Descobreixen un possible antídot contra el bolet més mortífer, la farinera borda

L'Amanita phalloides és responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets

La farinera borda, o Amanita phalloides (nom científic), és el bolet més verinós que es coneix. És responsable del 90% de les morts associades al consum d'aquests fongs. Ara, un equip de científics ha trobat el que podria ser l'antídot contra l'efecte de les toxines que porta.

El descobriment, publicat a la revista Nature Communications, mostra com un tint que s'utilitza habitualment en la medicina, el verd d'indiocianina, anomenat ICG per les sigles en anglès, redueix la toxicitat del bolet en cèl·lules humanes i de ratolins, de manera que incrementa les probabilitats de supervivència dels intoxicats.

Tot i l'avenç que suposa, aquest mètode encara no s'ha provat en humans i, per tant, cal esperar que es duguin a terme els assajos clínics pertinents.

Aquest colorant, que es fa servir, per exemple, per valorar la funcionalitat del cor i el fetge, atura l'alfa-amanitina (AMA), que és la principal toxina que conté la farinera borda, perquè actua sobre l'STT3B, un enzim necessari per a la toxicitat. El verd d'indocianina inhibeix aquest enzim i, per tant, es pot fer servir com a antídot específic davant la ingesta de l'Amanita phalloides.

La investigació és fruit de la feina d'un equip format per científics de la Universitat de Sun Yat-sen, de Shenzhen, al sud de la Xina, de la Universitat de Sydney i de l'Institut Garvan d'Investigació Mèdica.

La farinera borda és el bolet més mortífer
La farinera borda és el bolet més mortífer (Wikimedia Commons)

Amanita phalloides, el bolet més mortífer

La farinera borda és un bolet de carn blanca i color verd oliva, amb matisos diferents, però també pot ser groguenc o gairebé blanc. Té forma de paraigua, mesura de 7 a 12 centímetres, té les làmines blanques, la cama més clara, un anell blanc i una volva membranosa.

Creix principalment en boscs caducifolis i és molt comú als boscos catalans.

Es pot trobar a l'estiu i a la tardor i es pot confondre amb altres bolets del gènere amanita i també la llenega, que sí que és comestible, encara que aquesta no té ni volva ni anell. La Generalitat compta amb una pàgina amb informació sobre els bolets més verinosos que es poden trobar a Catalunya.

Es calcula que amb mig bolet n'hi ha prou per matar una persona.

En cas d'ingesta, els símptomes --gastrointestinals primer, i deshidratació, taquicàrdia, hipoglucèmia després-- tarden entre 6 i 24 hores a aparèixer. En una segona fase, afecta el fetge.

El fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa. I la supervivència està molt relacionada amb la rapidesa amb què es rep atenció mèdica. Per tant, convé anar immediatament a un hospital davant els primers senyals d'intoxicació.

Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s'ha eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Si no s'han pogut guardar restes dels bolets, es pot guardar una mostra del vòmit perquè els metges identifiquin amb més precisió el tòxic ingerit.

Quan són unes quantes persones les qui han menjat els bolets, les qui no presenten símptomes d'intoxicació també han de rebre assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics.

A la Xina, segons el diari South China Morning Post, en la dècada entre els anys 2010 i 2020 el consum d'aquest bolet va causar 800 morts i va intoxicar 40.000 persones.

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut