Descobreixen un retrat ocult de la mare de Miró sota un quadre seu: un gest de rebel·lió?

La Fundació Joan Miró ha revelat el secret d'un quadre que havia estat ocult durant un segle. Sota el blau de l'obra "Pintura" (1925-1927), un oli sobre tela que Miró va regalar a un amic, s'ha descobert un retrat de Dolors Ferrà Oromí, la seva mare. Aquesta troballa ha estat possible gràcies a l'aplicació de tecnologia innovadora i no invasiva, que ha permès obtenir una imatge clara de la figura subjacent.

El descobriment d'una nova obra

L'obra "Pintura" va ser custodiada per Joan Prats, a qui Miró l'hi havia regalat, fins que l'any 1975 va passar a formar part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró. Tres anys després, el 1978, un informe de conservació ja alertava del mal estat de l'obra, que presentava petites pèrdues i esquerdes a la capa superficial.

En aquell moment es va fer una primera radiografia que va revelar la presència d'un retrat subjacent, però la tecnologia de l'època no va permetre identificar-lo.

Amb l'objectiu de recuperar tota la història amagada sota "Pintura", un equip liderat per Elisabet Serrat, cap de Conservació Preventiva i Restauració de la Fundació Joan Miró, ha dut a terme un estudi detallat mitjançant tècniques no invasives.

Els experts han utilitzat diversos mètodes com la fotografia amb llum visible rasant i transmesa, llum ultraviolada i llum infraroja, així com radiografies i imatges hiperespectrals. Elisabet Serrat ha detallat els resultats de la comparació entre l'obra visible i l'amagada:

"S'assemblen tant tècnicament i estilísticament que creiem que un mateix artista va pintar les dues obres. Una va quedar a sota, i l'altra la va agafar Miró, la va retallar, girar i pintar al damunt amb el blau que coneixem."

Els detalls ocults de "Pintura"

Els resultats van oferir la imatge perfecta del retrat d'una dona. Un dels elements que van cridar més l'atenció dels investigadors va ser la presència de certs relleus a la pintura, detectats amb llum rasant.

Aquests relleus corresponien al fermall i les arracades, petits detalls que l'artista hauria pogut eliminar per complet, però el fet és que els va deixar conscientment. Tanmateix, la pregunta que quedava per resoldre era: qui era aquella dona?

L'Elisabet Serrat va comparar el retrat amb diverses obres de l'autor a Mas Miró, però no va trobar símils. Així doncs, va marxar a Son Boter, a Palma, l'estudi on l'artista va viure durant molts anys. Allà va trobar un retrat idèntic al que estava investigant:

"Vaig entrar a una de les habitacions i vaig trobar un retrat igual. Vaig preguntar: 'Qui és aquesta dona?' i em van dir que era la mare de Miró".

Una possible declaració de principis contra la pintura acadèmica

El retrat amagat sota "Pintura" és equivalent quant a estil i tècnica a una pintura de Cristòfol Montserrat que representa Dolors Ferrà i Oromí, la mare de Miró.

No obstant això, no es tracta de l'única obra de Miró en què reutilitza pintures d'altres professionals per pintar-hi al damunt. Joan Miró es va rebel·lar contra els seus pares i ben aviat va a combatre la tradició i les convencions artístiques. Un dels seus lemes més coneguts era el d'"assassinar la pintura".

En tots els casos va deixar petits detalls de les obres subjacents que, generalment, eren pintures acadèmiques que l'artista considerava buides de contingut. Marko Daniel, director de La Fundació Miró, fa al·lusió a la rebel·lió de l'artista contra la pintura de cavallets:

"Aquest és el misteri que ens queda per resoldre. Sabem que Miró es trobava en un moment en què qüestionava les tradicions de la pintura acadèmica i segurament té a veure amb això, però realment no ho sabem".

Una exposició i un documental

Quan Elisabet Serrat va decidir començar a investigar l'obra, l'equip de comunicació de la fundació va decidir documentar el treball de la conservadora, independentment del resultat final. D'aquesta manera, la Fundació Joan Miró ha produït el documental "El secret de Miró", dirigit per Lluís Jené, que mostra la investigació de l'obra.

A més, l'exposició "Sota les capes de Miró" estarà oberta fins al 29 de juny, oferint una visió detallada del procés d'investigació i presentant materials inèdits, com el Retrat de Dolors Ferrà i Oromí de Cristòfol Montserrat, dibuixos preparatoris de Miró i imatges obtingudes amb tècniques innovadores.

Marko Daniel conclou que la troballa ha qüestionat la història d'una obra centenària i obre la porta a més descobriments:

"És molt interessant i, sobretot, molt divertit. Veiem aquí una història de detectius. Una història de perseverança, d'investigació i de recerca que explica que l'obra d'un gran artista com Joan Miró, 100 anys després de la seva creació, encara té secrets per nosaltres i per al futur".