Descobreixen una comunitat remota de ximpanzés que tenen la menopausa

Les femelles de ximpanzés Ngogo, una població salvatge que viu en una zona remota d'Uganda, també experimenten la menopausa. És la primera vegada que s'ha detectat en primats no humans 

Un estudi publicat a Science ha comprovat que aquesta població de ximpanzés salvatges viu diverses dècades després de passar per la menopausa i mostra canvis hormonals similars als que s'observen en els humans.

Aquest canvi hormonal que posa fi a l'etapa reproductiva de les dones només es manifesta en cinc espècies de mamífers, i, tret dels humans, la resta són cetacis, en concret els narvals, les orques, les belugues i les balenes pilot d'aleta curta; un fet que desconcerta els científics que n'investiguen l'origen. 

Com és que un procés que ocupa una tercera part de la vida de les dones no s'havia detectat en ximpanzés ni en bonobos, els primats més pròxims als humans fins ara? Potser és que no s'havia buscat prou.

Les hormones de la menopausa en els Ngogo

Els autors de l'estudi, l'antropòleg evolutiu de la Universitat de Califòrnia Brian Wood i els seus col·legues, van anar fins a parc nacional de Kibale, al sud-oest d'Uganda, on viuen els ximpanzés Ngogo (Pan troglodytes schweinfurthii) en una zona remota. Han analitzat 21 anys de dades demogràfiques i de comportament d'aquests primats per calcular les seves taxes de fertilitat i supervivència.

Han estudiat, des del 1995 fins al 2016, 187 femelles, a les quals han revisat els nivells de les cinc hormones que determinen l'activitat ovàrica. Han comprovat que la fertilitat disminueix a partir dels 30 anys.

"Poques vegades donen a llum després dels 45 anys, però sovint sobreviuen fins als 50 o 60 anys."

És a dir que, els ximpanzés Ngogo femella viuen en menopausa una cinquena part de l'edat adulta, entre 10 i 15 anys més després de tenir l'últim fill.

Aquesta xifra és aproximadament la meitat del temps que sobreviuen les dones amb menopausa a les comunitats humanes de caçadors-recol·lectors. L'estudi pren, per exemple, els Hadza del nord de Tanzània, on les dones tenen el seu darrer nadó a una mitjana de 41 anys i després l'esperança de vida pot arribar als 60 anys. 

Els investigadors han recollit 560 mostres d'orina de 66 ximpanzés femella d'entre 14 i 67 anys. Les anàlisis van mostrar que els ximpanzés femella amb menopausa van tenir canvis endocrins molt similars als associats a la menopausa humana: "Els nivells d'hormona fol·liculoestimulant i hormona luteïnitzant van augmentar, mentre que els estrògens i la progestina van baixar."

Michael Cant, biòleg evolutiu de la Universitat d'Exeter, en un article a Science relacionat amb l'estudi destaca la importància d'aquests resultats, que trenquen amb el que se sabia fins ara: "Pinten una història diferent."

"Les noves dades tenen el poder de capgirar les suposicions sobre la història de la vida, fins i tot en les espècies més conegudes."

El patró de fertilitat dels Ngogo s'assembla al d'altres comunitats de ximpanzés. Però, mentre que les femelles d'altres comunitats de ximpanzés rarament viuen més enllà dels 50 anys, 16 femelles de Ngogo han sobreviscut més enllà d'aquesta edat. La pregunta que ara es planteja és: per què? 
 

Com és que aquests ximpanzés tenen menopausa? 

Els investigadors no n'han descobert el motiu, però proposen algunes possibilitats, tot i que no n'hi ha cap del tot convincent, cosa que obligarà fer més estudis entre els primats.

La discussió dels científics es debat entre si la menopausa en els ximpanzés salvatges només es produeix rarament, com a resposta a curt termini a condicions ecològiques favorables, o, en canvi, són una espècie evolucionada.

Els últims anys els ximpanzés Ngogo estan vivint una època de bonança en una zona remota: no conviuen amb depredadors naturals, tenen alimentació abundant i ja no són caçats pels humans, com en èpoques anteriors. Aquesta comunitat viu una època de seguretat i expansió en el territori que també ha fet disminuir la competència entre grups.

Una teoria és que viuen més anys i superen l'edat reproductiva durant la qual moren els ximpanzés d'altres comunitats salvatges més exposades a l'explotació humana del seu hàbitat pels humans o a l'exposició a les seves malalties. Això no explica que les femelles de ximpanzés en captivitat també viuen més anys, però són fèrtils fins al final de la vida.
 

La teoria de l'àvia i la hipòtesi del conflicte reproductiu

Una altra de les explicacions seria que els Ngogo han evolucionat. Dues raons que expliquen aquesta evolució són les de la teoria de l'àvia, i la del conflicte reproductiu, que explica les raons evolutives que han portat a la menopausa altres espècies com les orques.

En el cas dels humans i les orques, l'etapa no reproductiva de la menopausa té una utilitat per a les espècies. Les àvies ajuden a criar i cuidar de les cries de les seves filles. Això no passa amb els ximpanzés, explica Woods.

"Les femelles viuen generalment separades de les seves filles, ja que les filles abandonen els seus grups natals a l'edat adulta."

Una altra opció és la de la hipòtesi del conflicte reproductiu. Les femelles, després de migrar a un nou grup, a mesura que envelleixen deixarien de competir amb d'altres més joves per tenir fills. "Poden aportar beneficis físics al seu grup local a través de la seva experiència i coneixements", diu Wood a l'estudi.

Els investigadors consideren que les dues hipòtesis "no són alternatives mútuament excloents, i ambdues poden ser necessàries per explicar per què els humans han desenvolupat una robusta etapa de vida després de la fertilitat" i els ximpanzés de Ngogo també, conclouen.