Descobreixen una muntanya submarina de 3.000 metres amb una biodiversitat inesperada
- TEMA:
- Recerca científica
Un equip d'oceanògrafs acaba de descobrir i cartografiar una muntanya submarina a l'oceà Pacífic Sud que fa més de 3.000 metres d'alçada, gairebé tan alta com la Pica d'Estats, als Pirineus.
No s'han limitat a cartografiar-la: amb el ROV SuBastian, un robot submarí operat per control remot, han fotografiat i gravat en vídeo la muntanya i han recollit mostres de la vida animal que hi ha trobat.
Això els ha permès documentar-hi ecosistemes desconeguts fins ara, amb espècies que no s'havien detectat mai en aquestes aigües, i altres que són noves per als biòlegs marins.
L'expedició l'han feta amb el vaixell oceanogràfic Falkor, de l'Schmidt Ocean Institute, ha durat 28 dies durant els quals han explorat la dorsal oceànica de Nazca, a uns 900 quilòmetres de la costa xilena.
Això els ha permès descobrir la muntanya, el pic de la qual és a 994 metres de profunditat, mentre la base està a 4.100 metres de fondària, cobrint en total una àrea d'uns 70 quilòmetres quadrats.
Pendent la cartografia del 75% del fons marí mundial
Jyotika Virmani, directora de l'Schmidt Ocean Institute, destaca que han cartografiat la muntanya en alta resolució amb un sonar multifeix, cosa que encara no s'ha fet amb el 75% del fons de mars i oceans:
"És important perquè de moment només s'ha cartografiat al voltant del 26% dels fons marí amb aquesta resolució, i el fons marí cobreix el 71% de la superfície del nostre planeta."
És a dir: la majoria de la superfície del planeta encara no es coneix amb detall. En aquest sentit, els oceanògrafs estimen que hi ha almenys 100.000 muntanyes submarines de més de 1.000 metres, la majoria encara desconegudes.
Els oceanògrafs del Falkor han proposat un nom per a la muntanya acabada de descobrir, però no l'han fet públic, a l'espera que l'organisme que s'encarrega d'oficialitzar els noms geogràfics submarins el validi.
Hi han trobat animals rars i també de desconeguts
Sí que han fet públiques les imatges dels animals rars que han descobert i recollit amb el ROV SuBastian, que pot baixar a 4.500 metres: espècies de pops, calamars i sinòfors com el Bathyphysa, coneguts com a monstres espaguetis voladors:
"El sifonòfor Bathyphysa detectat als mars profunds de Nazca! És un organisme colonial carnívor format per unitats pluricel·lulars, i cada zooide fa una feina: reproducció, digestió, flotació i posicionament corporal. És treball en equip!"
Entre aquesta i dues expedicions anteriors a la mateixa zona, el gener i el febrer, han descobert 170 espècies desconegudes o pràcticament desconegudes, com el calamars Promachoteuthis.
D'aquest animal només se'n coneixien exemplars morts, la majoria trobats a finals del segle XIX, i ara n'han gravat un de viu, i també han trobat un pop Casper, per primera vegada al Pacífic Sud.
Alex David Rogers, director científic de l'Ocean Census, organització que centralitza la informació sobre la vida als oceans, remarca que tot això millora la comprensió d'aquesta zona del Pacífic:
"Les muntanyes submarines del Pacífic sud-est acullen una diversitat biològica notable, amb espècies que no s'han trobat enlloc més fins ara."
25 muntanyes explorades en l'expedició
L'expedició també ha trobat a la muntanya una mena de jardí de corall d'uns 1.000 metres quadrats que serveix de refugi a peixos de roca, crancs reials i diferents espècies d'estrelles de mar.
Per la seva banda Tomer Ketter, un dels responsables de l'Schmidt Ocean Institute, destaca que en l'última expedició han explorat unes 25 muntanyes de les dorsals de Nazca i Salas y Gómez:
"Les nostres troballes posen de manifest la notable diversitat d'aquests ecosistemes, alhora que revelen els buits en la nostra comprensió de com estan interconnectats els ecosistemes en les muntanyes submarines."
Abans de les 3 expedicions, es coneixien un miler d'espècies d'aquesta part del Pacífic, i ara aquesta xifra ha pujat als 1.300 i segurament anirà en augment els pròxims anys.
80.000 quilòmetres de dorsals oceàniques
La muntanya de 3.000 metres descoberta és a la dorsal oceànica de Nazca, que al seu torn forma part de la cadena de dorsals que recorren el fons dels oceans, amb una longitud total de més de 80.000 quilòmetres.
Són, de fet, com volcans lineals pels quals surt contínuament lava i a partir dels quals l'escorça dels oceans va creixent a banda i banda, cosa que fa augmentar a poc a poc la distància entre continents.
Aquestes dorsals són de mitjana a uns 2.600 metres de profunditat i entre 200 i 300 metres més elevades que l'entorn, i s'hi acaben generant muntanyes més o menys altes, com la que s'acaba de descobrir.
- ARXIVAT A:
- Recerca científica