Arxiu d'una ressonància magnètica funcional a l'hospital de Bellvitge
L'han anomenat SLYM i faria de filtre o barrera protectora davant de possibles infeccions (ACN)

Descobreixen una nova membrana al cervell que protegiria contra infeccions

Segons els investigadors, té les seves pròpies cèl·lules immunitàries que "escanegen el líquid cefalorraquidi que passa per la superfície del cervell per buscar signes d'infecció"

Virgínia Arqué Nueno

Tradicionalment, s'ha considerat que el cervell està envoltat de tres membranes o capes --la duramàter, l'aracnoide i la pia-- que creen una barrera amb la resta del cos i el mantenen banyat en líquid cefalorraquidi o LCR.

Ara, un estudi fet per investigadors de les Universitats de Copenhaguen i de Rochester, als Estats Units, publicat a la revista Science, conclou que hi ha una quarta capa meníngia, que s'ha anomenat SLYM --membrana subaracnoidal de tipus limfàtic, en les sigles en anglès-- i que faria de barrera protectora contra infeccions i de plataforma de vigilància des d'on les cèl·lules immunitàries controlarien possibles inflamacions.

Els autors de l'estudi han investigat el funcionament d'aquesta membrana descoberta en ratolins i han confirmat que també està present en el cervell humà adult.

Un filtre que elimina residus tòxics

Aquesta nova estructura anatòmica segrega líquid cefalorraquidi i ajuda a controlar-ne el flux al cervell i al seu voltant. El seu descobriment ha permès veure millor "el sofisticat paper que juga l'LCR no només en el transport i eliminació de residus, sinó també en el suport a les defenses immunitàries", segons la doctora Maiken Nedegaard, una de les autores d'aquest treball.

Aquesta nova capa descoberta, la SLYM, divideix en dos compartiments l'espai subaracnoidal --a sota de la membrana aracnoide--, tindria les seves pròpies cèl·lules immunitàries i també està present en altres òrgans del cos, com els pulmons o el cor, per protegir-los.

Segons el coordinador de l'estudi, el doctor de la Universitat de Copenhaguen Kjeld Møllgård, es tracta d'una "membrana molt fina i delicada, consta d'una o poques cèl·lules de gruix" però que actua com una barrera hermètica que només permet el trànsit de molècules molt petites i que és capaç de separar l'LCR "net" del "brut".

És a dir, que la SLYM seria un filtre que permetria, segons aquest investigador de la Universitat de Rochester, que al cervell hi entrés líquid cefalorraquidi net mentre expulsa del sistema nerviós central les proteïnes tòxiques associades a malalties neurològiques com l'Alzheimer.

 

Obre la porta a noves investigacions

Les cèl·lules immunitàries que conté "escanegen l'LCR que passa per la superfície del cervell per buscar-hi signes d'infecció", segons els investigadors. A més, també han observat que l'envelliment o la presència d'inflamacions comporta una concentració més alta i més diversa de cèl·lules immunitàries en aquesta membrana del cervell, un descobriment que obre la porta a nous estudis sobre el seu paper en malalties cerebrals.

Una de les hipòtesis que obre aquesta investigació és comprovar si malalties com l'esclerosi múltiple, les infeccions del sistema nerviós central o l'Alzheimer es desencadenen o empitjoren per anomalies en la funció de la SLYM. O si la funció d'aquesta capa pot afectar l'administració de fàrmacs o teràpies gèniques al cervell, un element a tenir en compte en el desenvolupament de noves teràpies biològiques.

 

ARXIVAT A:
CiènciaSalut
Anar al contingut