Descobrim les entranyes de la reconstrucció del Liceu 20 anys després de la reobertura

Dilluns farà 20 anys de la reobertura del Liceu després de l'incendi que el va destruir el 1994. El Gran Teatre ha decidit inaugurar la temporada en aquesta data senyalada. I ho faran amb "Turandot", la mateixa òpera amb què el Liceu va tornar a obrir portes el 7 de gener del 1999, després de cinc anys d'obres, com a teatre públic.

Com es va reconstruir el Liceu? Recuperant la imatge i la memòria de l'antic Liceu; però en un edifici de nova planta amb els recursos tècnics d'un teatre modern.

Recuperació d'un espai històric

"Volem el Liceu com era" va ser l'encàrrec que van rebre els arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré, sota el comandament del desaparegut Ignasi de Solà-Morales.

Reconstruir el Liceu al mateix lloc, al cor de la Rambla, fer-lo renéixer de les cendres; aquesta va ser la decisió política i el clam emocional després de l'incendi que va arrasar el teatre el 1994.

Desenes d'artesans es van posar de seguida mans a l'obra per reproduir la sala tal com era. Ho van fer a partir d'algunes peces que es van poder recuperar entre la runa o de fotografies de l'antic Liceu.

L'empresa d'escaioles artístiques de Manuel Moya i Ignasi Martínez va ser una de les primeres a rebre l'encàrrec. El gran sostre escultòric de la sala i tot l'arc del prosceni és obra seva. Durant més de tres anys, peça a peça, van reproduir els relleus, recorda Ignasi Martínez:

"A base de fer dibuixos i modelatge en fang, vam anar recuperant totes les peces una per una, a partir de les fotografies. Així com dels llums de les llotges se'n va trobar un i a partir d'aquí es van fer els altres, per a la reproducció de guix no va quedar res."

Ara, 20 anys després d'acabar la seva feina al Liceu, Manuel Moya contempla orgullós el seu treball:

"Ni jo em crec el que vam fer. M'assec al teatre i no li dic a ningú que jo he fet això perquè ningú em creuria."

La restauradora Sílvia Ros també s'admira del bon estat de les pintures del Saló dels Miralls, 20 anys després de la restauració. Amb el "hall" i l'escala, el Saló dels Miralls va ser l'únic que es va salvar de les flames, però va quedar molt deteriorat, sobretot les pintures de Mestres Cabanes del sostre.

Sílvia Ros, amb el seu equip, va treballar també en els daurats que recobreixen les llotges del teatre:

"Al Liceu hi ha molt d'or."

Làmines daurades extremadament volàtils amb què van recobrir centímetre a centímetre els relleus d'escaiola de tota la sala. L'única aportació realment nova de la decoració de la sala van ser les pintures de l'artista Perejaume als òculs del sostre. "Aquí hi va haver molta gent treballant al mateix temps i en diferents àmbits", diu Ros.

Un teatre fidel a la tradició però preparat per a l'òpera del segle XXI

L'objectiu va ser recuperar la memòria del Liceu, sí, però també fer un teatre modern, més gran i a l'altura de les necessitats d'un teatre de l'òpera del segle XXI.

Era el projecte de reconstrucció i també d'ampliació del Gran Teatre del Liceu, i de seguida va topar amb el gran hàndicap, la falta d'espai, recorda l'arquitecte Xavier Fabré:

"La situació al cor de la Rambla és a la vegada vici i virtut d'aquest teatre. El Liceu està molt inserit en la trama urbana; però sempre ha patit problema d'espai."

De 12.000 metres quadrats de l'antic teatre, el nou va passar a ocupar-ne 32.000. L'expropiació de les finques del voltant no va ser suficient per a l'ampliació i els arquitectes van haver d'edificar en vertical, en alçada i excavant al subsòl.

La gran caixa escènica que s'amaga darrere de l'escenari és la peça més gran i complexa del teatre. Des del sostre fins als fonaments, hi ha més de 60 metres d'altura; diuen que hi cabria el monument a Colom.

La grandiositat de la sala queda petita en comparació al gran monstre que s'amaga darrere de l'escenari, com descriu l'arquitecte Lluís Dilmé:

"De fet, la Sala del Gran Teatre del Liceu ocupa només el 12 per cent de la superfície de l'edifici. L'escenari on es produeix l'espectacle és com un gran ascensor que baixa a 17 metres de profunditat."

Allà baix, a les entranyes del teatre, s'obre un gran espai on es poden preparar simultàniament diverses escenografies que es poden intercanviar a través d'un sistema de plataformes mòbils i pujar a l'escenari en qüestió de minuts.

Perquè la falta d'espai va obligar també a buscar solucions imaginatives i innovar tecnològicament, diu Fabré:

"Normalment, els teatres es desenvolupen en superfície. El nou Liceu va ser una fita quan es va reinaugurar fa 20 anys. Ara potser ja no és el millor o el més modern, però sí que té unes particularitats que el fan únic."

El públic del Liceu només veu una tercera part de tot l'edifici, la resta queda amagada. Avui que fa 20 anys de la reobertura del teatre en descobrim alguns dels seus secrets, des d'ascensors sota l'escenari fins a caricatures ocultes de polítics https://t.co/Ee8fl5vwoV #Play324 pic.twitter.com/nXyvjXT7T7

— 324.cat (@324cat) October 7, 2019