Descriuen una nova espècie de rèptil al massís del Montseny de fa uns 245 milions d'anys
L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont també ha revelat una sorprenent biodiversitat durant aquest període
Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) han revelat, gràcies a l'anàlisi de diverses restes dentals fòssils, una sorprenent diversitat d'espècies vertebrades terrestres pertanyents als ecosistemes del Triàsic Mitjà --fa entre 242 i 245 milions d'anys-- trobades al massís del Montseny.
L'estudi destaca la descripció d'una nova espècie de rèptil desconeguda per a la ciència, el Kapes signus. Aquest tipus reptilià hauria conviscut amb altres faunes ja conegudes al massís del Montseny, com ara l'amfibi gegant Calmasuchus acri, identificat l'any 2011 al Pla de la Calma.
La recerca s'ha centrat en el que es coneix com les fàcies del Buntsandstein de l'àrea del Montseny, uns sediments que es caracteritzen pel seu color rogenc i que daten de l'Anisià, és a dir, de fa entre 242 i 245 milions d'anys.
L'equip d'investigadors ha identificat vuit tipus de dents diferents que pertanyien a animals, ja extints. Entre aquests hi ha el temnospòndils capitosàurids --uns grans amfibis d'aparença similar als cocodrils--, els arcosauromorfs --avantpassats dels dinosaures i els cocodrils actuals-- i els procolofònids, que són petits rèptils herbívors de cos robust.
L'investigador de l'ICP-CERCA i autor principal de l'estudi, Marc Riccetto, ha destacat que l'objectiu de la seva feina és el d'omplir un buit en el coneixement de les comunitats de quatre potes del període del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial. I ha afegit:
"En aquest estudi hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d'inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure al que avui anomenem Montseny, però que fa milions d'anys tenia un aspecte ben diferent."
El Kapes signus, un dels descobriments més destacats
Una de les troballes més destacades de l'estudi és la descripció d'una nova espècie de rèptil procolofònid, el Kapes signus.
Els procolofònids van ser un grup de petits rèptils que van aparèixer a finals del període Permià --que va començar fa uns 298 milions d'anys-- i es va extingir al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d'anys.
Aquest nou descobriment amplia la distribució paleogeogràfica fins ara coneguda del gènere Kapes, que es restringia a cinc espècies, quatre descrites a Rússia i una al Regne Unit.
La nova espècie, que adopta el nom específic "signus" per referir-se al Montseny, reuneix unes característiques dentals úniques no conegudes en les altres espècies del seu mateix gènere.
L'autor sènior de l'ICP-CERCA, Josep Fortuny, destaca que el "Kapes signus no només afegeix nou coneixement a la biodiversitat dels procolofònids, sinó que també suggereix que aquests rèptils tenien una distribució més àmplia del que es pensava".
Noves troballes relacionades amb el capitosaure
A banda del descobriment del Kapes signus, la investigació també destaca la gran varietat en les formes dentals que s'han recuperat dels capitosàurids, que s'han atribuït a l'espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya.
Popularment anomenada com "el capitosaure del Montseny", aquesta espècie d'amfibi va ser descrita el 2011 a partir de les excavacions de restes al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma.
En un principi, aquest grup es va anomenar "labirintodonts", perquè l'estructura interna de les seves dents feia recordar a un laberint. Més endavant, s'han passat a dir capitosaures, que és com se'ls coneix actualment.
Com interaccionaven les espècies de l'estudi?
L'estudi també posa èmfasi en les interaccions ecològiques establertes entre els diferents grups d'animals dins dels ecosistemes on vivien.
Els capitosàurids, representats pel Calmasuchus, haurien actuat com a principals depredadors en ambients d'aigua dolça, alimentant-se principalment de peixos i petits animals terrestres.
El coautor i investigador del Staatliches Museum für Naturkun de Stuttgart i també de l'ICP-CERCA, Eudald Mujal, suggereix que "els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics", afegint que "els seus hàbits alimentaris haurien tingut un impacte significatiu en l'estructura i dinàmica d'aquests ecosistemes del Mesozoic primerenc".
Per una altra banda, els arcosauromorfs eren rèptils carnívors de mides mitjanes i grans que s'haurien alimentat d'animals de quatre potes de diferents grups, en què s'inclouen altres rèptils arcosauromorfs o de procolofònids com el Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.
Una millor comprensió de la Gran Mortaldat
La recerca també ajuda a entendre més bé com va ser la recuperació dels ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià, també coneguda com la Gran Mortaldat.
Es tracta de l'esdeveniment d'extinció més catastròfic en la història de la vida a la Terra, que va tenir lloc fa uns 252 milions d'anys i va suposar el final del període Permià i el començament del període Triàsic.
S'estima que aquesta catàstrofe va acabar amb al voltant del 90-96% de les espècies marines i el 70% de les espècies terrestres, i va transformar radicalment la vida en tots els ecosistemes.
La recerca en l'àrea del Montseny ha desvelat una gran varietat de fòssils de vertebrats, i és una via de coneixement d'uns complexos ecosistemes durant el Triàsic Mitjà.
Això no obstant, tal com afirma Fortuny, "aquest estudi és només el començament", i que "encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l'extinció del final del Permià."
