Desertors: traïdors a la pàtria o defensors de la pau?

A punt de complir-se dos anys de la guerra a Ucraïna, la figura dels desertors ha tornat a primera plana de l'actualitat. Entre gener i maig del 2023, més de mil soldats russos van abandonar les zones de combat, superant la xifra de desercions de tot el 2022. A Israel, en plena ofensiva contra Gaza, gairebé la meitat dels joves no s'allisten a l'exèrcit. Anant més enrere, al final de la Guerra Civil Espanyola la deserció era el pa de cada dia.

Quan es parla de guerres, sovint és a través d'històries heroiques del front, però molt poques vegades a través dels que, per por o per convenciment, en fugen.

Podria ser el cas d'un milicià republicà que el febrer del 1939, a les acaballes del conflicte, va aparèixer mort al voral de la carretera a Adrall, municipi de Ribera d'Urgellet.

Antoni Travé, veí d'aquest municipi de l'Alt Urgell, tenia 8 anys quan va trobar mort aquell milicià republicà. Al pòdcast "Mapamundi" recorda el moment com si fos ara:

"Aquell home havia dormit a casa nostra i l'endemà els nanos deien que s'havia mort un home allà. Quan hi vaig arribar vaig veure que era el mateix home que havia estat a la nostra cuina la nit abans."

El pare i l'avi d'Antoni Travé van enviar una carta a la família del milicià republicà mort, però mai van rebre cap resposta. El van enterrar en un camp a prop de l'actual N-260. Molts anys després, les seves restes mortals van aparèixer quan es feien unes obres per renovar una canonada d'aigua.

Un cop es van trobar les restes d'aquell milicià, se'n van extreure mostres genètiques que es van lliurar al banc d'ADN de la Generalitat, a l'espera que es puguin creuar amb les dades d'algun familiar seu. Les seves despulles descansen ara en un columbari del cementiri d'Adrall, que forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.

Josefina Lladós Torrent, alcaldessa de Ribera d'Urgellet, apunta que aquell home "podia ser una persona que fins aquell moment donés suport a l'exèrcit republicà, i que en veure que la guerra estava perduda pel seu bàndol, decidís fugir". Subratlla que són molt a prop de la frontera d'Andorra i que molta gent va intentar marxar per la zona a l'últim moment.

La deserció, tan antiga com els exèrcits

La deserció és un fenomen estès a tots els conflictes bèl·lics, però va ser especialment habitual al final de la Guerra Civil. Les mobilitzacions massives, la desmotivació per defensar la república i la derrota van portar molts milicians republicans a fugir del front.

Joan Villaroya, historiador de la Universitat de Barcelona, explica al pòdcast "Mapamundi" una escena freqüent al final de la guerra. Molts soldats s'amagaven, i això era perillós, perquè si encara hi havia unitats republicanes en retirada, "els últims sempre són els més durs".

Antoni Travé, el veí d'Adrall que va trobar mort un milicià republicà l'any 1939, recorda també el cas d'un altre home que va ser descobert dins del poble després del bombardeig franquista del 5 de desembre del 1938:

"Del poble només en va morir un que estava camuflat. No havia anat a fer la mili i quan va sortir del seu amagatall --barbut i malament-- el van portar a l'Hospital de la Seu d'Urgell amb una ferida. Ja no el van deixar tornar, el devien matar."

La deserció encara és un estigma per a alguns

En el cas de desertors de la Primera Guerra Mundial, la Segona o de la del Vietnam, molts familiars han lluitat per defensar l'honorabilitat dels seus parents. En canvi, molts altres no han volgut recuperar la memòria dels seus avantpassats per la petjada d'estigma que creuen que això comporta.

Molts estats han trigat molts anys a homenatjar els pròfugs o directament encara no ho han fet, perquè la deserció encara es considera un crim a la pàtria.

Per exemple, quan va acabar la II Guerra Mundial, els desertors de la Wehrmacht de l'Alemanya nazi que van sobreviure van confiar que les seves condemnes serien derogades. Però això no va arribar fins al 2002, quan molts d'aquells homes ja havien mort.

D'un a quatre anys de presó a l'estat espanyol

La majoria de legislacions preveuen penes de presó per als desertors. Actualment, a l'ordenament jurídic espanyol el delicte de deserció està castigat amb fins a 4 anys de presó, que s'amplia fins als 15 en estat de guerra.

Es dona el cas que Vladímir Putin, president de Rússia, va endurir la pena de deserció fins als 15 anys de presó pocs mesos després de la invasió a gran escala d'Ucraïna el 2022.

Actualment, hi ha casos de deserció a l'estat espanyol. La majoria no tenen motius ideològics, ja que des del 2001 el servei militar no és obligatori.

Jorge Navarro Quilis, advocat especialitzat en dret militar, explica el cas d'un client seu, un militar que va demanar una llicència per assumptes propis de tres mesos per anar a veure la seva mare, que treballava a la Guaiana, i va trigar dos anys a tornar a Espanya. Quan va tornar tenia una ordre judicial de detenció.

No allistar-se a l'exèrcit en un país en guerra

A Israel, Evyatar Ruben va rebutjar a finals del 2022 anar al servei militar obligatori i el van tancar quatre mesos en una presó militar. Prefereix que li diguin objector de consciència en lloc de desertor, però li han dit traïdor milions de vegades. Tot i això, se'n sent orgullós.

Els motius per negar-se a servir a l'exèrcit israelià li venen de família. Va créixer en un entorn liberal, on els drets de les minories, del col·lectiu LGTBI i de les dones eren molt presents. En un moment de la seva joventut va trencar amb Israel:

"Durant força temps encara vaig ser un gran partidari de l'estat d'Israel, però em vaig adonar del sionisme i de la realitat d'aquesta ideologia de discriminació ètnica, prejudici i opressió, i de les polítiques a la Cisjordània ocupada."  

Ruben, un altre jove israelià de 20 anys, agraeix molt la feina de Mesarvot, una xarxa de suport fundada el 2015 que el va ajudar a superar la por inicial quan es va declarar objector.

Les autoritats militars israelianes li van dir que estaria 2 anys a la presó, la mateixa durada del servei militar obligatori, i que mai podria tenir una feina pública. El temps ha demostrat que res del que va sentir a dir a la presó ha passat i, de fet, la mitjana de les penes per als israelians que rebutgen allistar-se és de 3 mesos de presó.

A més, ha comprovat que la societat israeliana no dona importància a l'objecció, ja que ha treballat en diversos llocs i normalment ningú no li ha preguntat res. De fet, recorda que gairebé la meitat dels israelians i israelianes no s'allisten a l'exèrcit. Afegeix que les forces armades israelianes no han portat la pau: "Han estat 20 anys de bombardejos massius i morts, i tot això ens va portar al 7 d'octubre amb un miler o més de civils israelians morts", afirma.

Als que rebutgen allistar-se a Israel se'ls anomena "refusenik", un terme que originalment s'aplicava als jueus soviètics, als quals no se'ls permetia abandonar l'URSS durant la guerra freda.

El 2002 també es va posar aquesta etiqueta als centenars de militars israelians que es van negar a servir als territoris palestins per considerar que contribuïen a l'ocupació il·legal.

Desertar a Rússia i Ucraïna en plena guerra

Segons dades del Ministeri de Defensa del Regne Unit, el nombre de russos que abandonen l'exèrcit s'ha disparat des que va començar el reclutament parcial el 2023. La mateixa font xifra en 1.053 els casos de soldats russos que van marxar sense permís entre gener i maig del 2023, més que durant tot el 2022.

Abans, el mateix ministeri britànic assegurava que Rússia havia desplegat les anomenades "unitats de bloqueig", que disparen si cal als mateixos soldats russos en retirada, una estratègia àmpliament acceptada pels generals contra els desertors.

A Ucraïna, la majoria d'homes menors de 60 anys no poden abandonar el país. Hi ha exempcions, però, per no anar a la guerra, com ara qüestions de salut, ser pare solter o tenir a càrrec parents vulnerables, entre d'altres. D'altres es queden a casa, d'on surten el menys possible, i d'altres han aconseguit fugir d'amagat a l'estranger.

Volodímir Zelenski va acomiadar el cap de l'oficina de reclutament per les acusacions de corrupció en el seu departament. De fet, la família d'un cap de l'oficina de reclutament a Odessa va ser acusat de comprar immobles a la costa d'Andalusia, una acusació que l'interessat nega.