Desfer pedreres per "tancar ferides": així recuperen paisatges en excavacions abandonades

L'extracció de minerals era, fins fa uns anys, una important activitat econòmica a Catalunya. Amb el pas del temps i l'evolució industrial, les mines i les grans pedreres van deixar de ser rendibles. Molts dels qui les explotaven van tancar i marxar, però al darrere van deixar espais naturals foradats i molt degradats.

Des de fa un temps, s'està treballant per recuperar l'entorn de 70 d'aquestes mines, i a les comarques de Girona és on n'hi ha més.

Un cràter entre volcans

L'antiga pedrera del Turó de la Pomareda, a Olot, ja ha començat a canviar d'aspecte. Aquesta antiga explotació minera, situada dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, estava en ús durant els anys 60 i 70 perquè se n'extreia una roca, el lapil·li, que es va fer servir en construccions a l'àrea de Barcelona. Fins que va acabar abandonada.

Sobre el terreny, encara s'hi poden veure els diferents nivells d'extracció d'una àrea amb un important valor geològic, que és precisament el que ara es vol fer valdre i preservar, com explica la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas.

"Sovint, quan es pensa en una restauració, s'intenta tapar i recuperar els perfils naturals. En aquest cas, tenim un patrimoni espectacular perquè, cada vegada que deixem obert un perfil, es pot veure la història geològica."

En aquest sentit, per tant, l'actuació es basarà a poder facilitar l'observació d'aquest entorn geològic sovint amagat sota terra, que Barnadas qualifica d'"extremadament ric".

Aquí ja s'ha iniciat l'esbrossada i s'ha començat a eliminar vegetació al peu de la gredera. També s'han detectat els elements que caldrà estabilitzar, s'ha iniciat l'eliminació manual selectiva de vegetals i s'ha delimitat la zona ocupada per una espècie vegetal en perill d'extinció, la "Mannia fragans", que es respectarà.

La previsió és acabar les obres aquest estiu i que aquest espai passi a ser un visitable al cap de dos mesos. Mentrestant, al mateix Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, s'hi estan fent tres actuacions de restauració més: la pedrera del volcà del Racó, la pedrera del bosc de Tosca i la gredera est del volcà Montsacopa, que es troben en diferents fases del projecte.

Vestigis d'altres temps

L'actuació de la Pomareda forma part d'un pla del Departament d'Acció Climàtica per restaurar una setantena d'antigues explotacions extractives que havien quedat abandonades.

L'objectiu és recuperar els espais naturals fins ara ocupats per explotacions de recursos minerals a cel obert com argileres, guixeres o pedreres, que van tancar sense realitzar o completar els treballs de restauració necessaris per a la rehabilitació ambiental i la integració en l'entorn dels terrenys afectats.

Projectes que, segons el Departament, en molts casos han deixat "una gran cicatriu en el paisatge i un fort impacte en la biodiversitat", motiu pel qual ara vol "remeiar" aquestes "antigues ferides".

Entre totes les que es repararan, n'hi ha de característiques molt diferents, segons el cap de projectes de restauració de l'empresa pública Forestal Catalana, Eduard Piera. 

"Ens trobem una tipologia d'espais morfològicament molt heterogenis i amb impactes molt diferents: sobre el sòl, sobre la vegetació..."

La gran majoria d'aquestes mines abandonades són d'abans dels anys 80 i s'hi inclouen tant antigues activitats que no han tingut mai autorització minera ni programa de restauració --i que no s'han recuperat de manera natural--, com altres en què s'havia establert un protocol d'actuació, però que van ser abandonades pel titular sense aplicar-lo correctament.

"Cicatrius" arreu de Catalunya

El darrer cens complet d'espais abandonats afectats per l'activitat minera a Catalunya, realitzat l'any 2000, recollia unes 2.000 explotacions extractives abandonades. Des de fa quatre anys, s'està fent una revisió d'aquest cens i ja s'ha comprovat l'estat actual d'uns 850 d'aquests espais, molts dels quals necessiten una restauració.

El mes d'octubre de 2022, el Departament d'Acció Climàtica va aprovar el Pla d'actuacions de restauració d'activitats extractives per al període 2022-2027, on es detallen aquestes primeres 70 actuacions prioritàries sobre les quals ja s'ha començat a treballar: a l'Alt Pirineu i Aran, 6 activitats; a Barcelona, 5; al Camp de Tarragona, 8; a la Catalunya Central, 9; a les comarques de Girona, 21; a les de Lleida, 5; al Penedès, 2; i a les Terres de l'Ebre, 14 activitats.

Barnadas explica que aquesta tria s'ha fet en funció de la urgència o rellevància de cada cas.

"Prioritzem aquelles que tenen una inestabilitat important o que representen un recurs geològic molt valuós."

Fins ara, ja se n'ha restaurat completament una (al pla de Bàscara) i s'estan executant les obres d'altres dues (Can Magí Vidal, gairebé finalitzada, i la Pomareda). Mentrestant, s'estan redactant els projectes de restauració d'altres quatre (Sant Mori 2, Montsacopa, Tossol de Tosca, i Pedrera l).

Normalment, les despeses per dur a terme aquestes tasques es cobreixen amb les fiances de restauració, obligatòries per a totes les explotacions que estiguessin en funcionament a partir de l'any 1981. En cas de no poder disposar-ne, l'administració les pot reclamar al titular del dret miner corresponent, però, si l'activitat havia finalitzat abans de l'entrada en vigor d'aquesta normativa, ningú se'n feia càrrec. 

El pla actual vol cobrir aquest buit, amb un pressupost total de 16,5 milions d'euros provinents en part del Fons Climàtic, que es nodreix amb els imports recaptats per l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica. La resta del finançament prové del pressupost ordinari del departament, del fons Next Generation i del fons FEDER.