Desinformació i desafecció: què pot explicar l'auge de l'extrema dreta al món

Miquel Ramos, periodista especialitzat en l'extrema dreta, alerta del perill d'unes xarxes socials sense verificació de continguts

RedaccióActualitzat

D'aquí deu dies, Donald Trump tornarà a ser president dels Estats Units. El seu retorn a la Casa Blanca, acompanyat per Elon Musk, propietari d'X, ja ha tingut efectes en les altres grans xarxes socials, Facebook i Instagram: el seu propietari, Mark Zuckerberg, ha anunciat aquesta setmana que deixaran de tenir verificadors, una decisió que els experts alerten que afavorirà la proliferació dels discursos d'extrema dreta.


Canvis en el consum d'informació

I és que un dels factors que han dut a l'auge de l'extrema dreta és el canvi d'hàbits en el consum d'informació, que han afavorit la desinformació: "Molta gent creu que s'informa a través de les xarxes socials, que no són una font fiable", alerta Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta, en una entrevista al canal 324 de 3Cat.

"Són una porta oberta a la ideologia de l'odi i a la construcció d'una postveritat, d'una realitat alternativa", afegeix, perquè "ningú les sanciona si difonen desinformació".

"Si no hi ha moderació i unes normes bàsiques de convivència que assegurin que la informació que es rep és veraç, som en un terreny molt inhòspit."

És per això, segons Ramos, que Musk compra Twitter: "Perquè sap que és una via d'infecció del sentit comú absolutament incontrolada i impune, una de les eines més poderoses que té l'extrema dreta actualment."

Per això, també, sovint des de l'extrema dreta s'ataca els periodistes i els mitjans tradicionals, que tenen capacitat de verificar dades i informacions.

La principal victòria de l'extrema dreta

La victòria de Trump, d'altra banda, no és un cas aïllat en un món on l'extrema dreta ja governa en alguns països i s'està consolidant com a alternativa real de govern en d'altres.

A Àustria, per exemple, l'extrema dreta està negociant amb la dreta per formar govern, mentre a Alemanya es consolida com a segona força de cara a les eleccions del febrer. Mentrestant, ja governa a països com Itàlia, Hongria i els Països Baixos.

Què ha dut, vuitanta anys després de la derrota del nazisme i el feixisme, a aquest auge de les ideologies antidemocràtiques?

"És un procés que porta coent-se durant molts anys", explica Ramos.

Un procés, afegeix, en què els partits tradicionals i les institucions democràtiques hi tenen "responsabilitat compartida", perquè "han fallat molts cops a l'hora de donar resposta als problemes quotidians de la gent".

Ramos apunta que l'extrema dreta fa temps que ha sabut aprofitar aquests problemes estructurals per "presentar-se com a salvadora" i aconseguir "canviar el sentit comú de la gent".

És el que Ramos defineix com "la principal victòria de l'extrema dreta": "Arrossegar cap als seus marcs i discursos a partits i persones que no es consideren d'extrema dreta."

D'aquesta manera, hi ha gent que acaba acceptant "coses que fins ara estaven fora del consens, com treure drets a una part de la població, tenir actituds racistes o tenir actituds masclistes".

"No tots els votants d'extrema dreta són feixistes convençuts", explica Ramos, "però hi ha molta gent que hi troba respostes a les seves pors o que connecta amb els seus prejudicis".

A més, afegeix, "hi ha gent que acaba votant l'extrema dreta, no perquè li solucioni els problemes, sinó per una mena de desengany global causat per la manca d'alternatives".

Unes alternatives, en mans dels partits tradicionals i les institucions democràtiques, que Ramos veu cabdal que no cedeixin davant del discurs de l'extrema dreta, perquè "comprar el discurs de l'extrema dreta acaba beneficiant l'extrema dreta".

La culpa és dels més febles

Ramos remarca que els mecanismes de l'extrema dreta per presentar-se com a salvadors sempre són els mateixos: oferir solucions fàcils que "no apunten mai al sistema com a causa dels problemes de la gent; fan creure que cal competir pels recursos".

És a dir: "No parlen de la redistribució de la riquesa, sinó que parlen de prendre drets o prestacions a les persones més vulnerables" de la societat.

"Sempre hi ha una defensa de l'estructura, dels poderosos, i un atac constant contra els col·lectius més vulnerables."

"Estem repetint els patrons dels anys trenta de manera escandalosa", alerta Ramos, que alerta: "Són les fórmules de Goebbels [el ministre de propaganda de Hitler] per estigmatitzar determinats col·lectius i buscar enemics externs i interns."

 

ARXIVAT A:
Extrema dretaXarxes socials
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut