Desori a Europa amb AstraZeneca i Janssen: diferents solucions per a un problema comú

La campanya de vacunació està agafant velocitat a la Unió Europea i ja hi ha 100 milions de persones que han rebut almenys una dosi de vacuna. D'aquestes, una quarta part ja estan immunitzades amb totes dues.

Alhora, però, també augmenten les discrepàncies entre els 27 estats membres sobre què cal fer amb les diferents vacunes existents.

Janssen, gairebé aturada

Precisament, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) anunciarà en els pròxims dies la seva decisió sobre la vacuna Janssen, que ha quedat aturada en detectar-se sis casos de trombosi entre els gairebé 7 milions de persones que l'han rebuda als Estats Units.

La majoria de països de la UE, que aquesta setmana n'han rebut les primeres dosis, les mantenen emmagatzemades fins a saber el criteri de l'EMA. Entre aquests estats hi ha Espanya, Grècia i Itàlia. Però alguns han decidit no esperar-se.

França, per exemple, manté els plans de vacunació previstos amb Janssen, que ja ha començat a administrar quan està a punt d'arribar a la xifra de 100.000 víctimes mortals a causa de la pandèmia.

A més, té 5.900 pacients Covid crítics, la pressió més alta sobre les UCIs des de la primavera de l'any passat. I el portaveu del govern, Gabriel Attal, ha assegurat que "el pic d'hospitalitzacions no s'ha assolit" i que tenen al davant "dies molt difícils".

Bèlgica, com França, ha començat a vacunar amb Janssen, que, a més, té l'avantatge de ser monodosi: només cal administrar-la una vegada. Per tant, cada dosi rebuda equival a una persona immunitzada.

Discrepàncies sobre AstraZeneca

L'altra vacuna sobre la qual cal prendre una decisió és AstraZeneca, desenvolupada a la Universitat d'Oxford, també perquè s'han detectat casos de trombosi entre les persones que l'han rebuda.

Es continua administrant a les persones més grans de 60 anys, però s'ha suspès per a les més joves.

Un estudi conegut aquests dies, fet per la Universitat d'Oxford, assegura que els beneficis de vacunar amb AstraZeneca superen amb escreix el risc de trombosi que hi pugui haver.

A Espanya encara no s'ha decidit quina segona dosi rebran aquestes persones, bàsicament treballadors considerats essencials: professionals sanitaris, integrants de cossos de seguretat i emergència, i també docents i treballadors de l'àmbit educatiu.

Fins i tot s'ha posat sobre la taula deixar-les amb la primera dosi, que ja atorga un grau considerable de protecció.

A Catalunya hi ha 200.000 persones pendents d'aquesta decisió; de moment, hi ha un marge de setmanes per haver d'administrar la segona dosi.

La setmana passada, França va ser el primer estat de la UE a anunciar que posarà la segona dosi de Pfizer o Moderna a les 533.000 persones per sota dels 55 anys que havien rebut la primera d'AstraZeneca.

Alemanya ha pres la mateixa decisió aquest dimecres, i administrarà Pfizer/BioNTech o Moderna als 2,2 milions de ciutadans de menys de 60 anys que tenen la primera dosi d'AstraZeneca.

Aquesta decisió no té el suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que no ha fet cap recomanació en aquest sentit perquè no hi ha dades empíriques sobre l'efectivitat d'aquesta mesura ni sobre els seus riscos potencials.

Dinamarca, per la seva banda, ha estat el primer soci europeu que ha decidit prescindir d'AstraZeneca completament.

Eslovàquia aparca la Sputnik V

Pendents que l'EMA aprovi la vacuna de la farmacèutica alemanya CureVac, probablement aquest maig o juny, a la Unió Europea hi ha quatre vacunes aprovades: Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca i Janssen, que encara no s'ha començat a administrar.

Dos socis europeus, però, Hongria i Eslovàquia, han tirat pel dret i han comprat dosis de la vacuna Sputnik V, russa, que ha generat desconfiança entre els mateixos ciutadans de Rússia.

Hongria ja l'administra. Eslovàquia, en canvi, té 200.000 dosis de Sputnik V des del mes passat, però no ha començat a administrar-la perquè l'autoritat de medicaments del país ha expressat dubtes sobre la qualitat i la composició dels vials que han analitzat.

Alemanya va admetre fa una setmana haver fet gestions per adquirir la Sputnik V, l'endemà d'haver-ho anunciat l'estat de Baviera. El govern alemany, però, va assegurar que només administraria aquesta vacuna després que fos aprovada per l'EMA.

Dos dies abans havia transcendit que havia fet reunions per adquirir la Sputnik V el govern de la Comunitat de Madrid, que va explicar que la seva intenció era aconseguir vacunes per a tot Espanya.

Representants de la vacuna russa, de fet, van assegurar que havien tingut contactes amb diversos governs autonòmics.

La UE aposta per Pfizer/BioNTech

Aquest dimecres, la UE ha deixat clara la seva aposta per la vacuna Pfizer/BioNTech.

Aquest dimecres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha volgut agrair públicament a la farmacèutica que és "un soci fiable" que "ha complert amb les entregues", i ha anunciat que avançarà a la primavera la distribució de 50 milions de dosis que havien d'arribar a la tardor.

Unes dosis que començaran a arribar aquest mateix abril, de les quals a Espanya n'hi corresponen 5 milions.

L'aposta per Pfizer no vol dir prescindir de les altres vacunes, que es continuaran administrant, almenys durant aquest any, a partir de les recomanacions de l'Agència Europea de Medicaments .