Després de Gaza, Cisjordània: Israel no vol deixar la feina a mig fer

La comunitat internacional i els palestins de Gaza van celebrar l'arribada de l'alto el foc, després de quinze mesos de guerra a la Franja.

Però, com sempre passa al Pròxim Orient, tota cara té una creu. I aquesta la trobem a Cisjordània, on Israel sembla haver situat ara el punt de mira de la seva força militar.

És aviat per dir si la treva a Gaza durarà gaire --Donald Trump ja ha dit que no ho creu--, però mentrestant Benjamin Netanyahu no perd el temps per intentar "acabar la feina".

Aquesta consisteix en la neutralització total de Hamas, no només a la Franja, sinó també a Cisjordània, on el pes de la milícia islamista creix a mesura que retrocedeix el prestigi i la capacitat de l'Autoritat Palestina de mantenir l'ordre i la seguretat.
 

Cisjordània, el veritable objectiu d'Israel

Aquests dies assistim a una operació militar de gran abast de l'exèrcit israelià a Jenin, on ja hi ha hagut una desena de morts. Un d'ells va morir mentre anava en cotxe amb el seu fill, que ho va gravar.

Els blindats hi han entrat més d'una dotzena de vegades l'últim any. Però aquest cop, Netanyahu destaca que serà una acció "extensa i significativa". Alhora, Hamas va fer pública una crida als palestins de Cisjordània perquè s'alcin contra els ocupants.

Israel assegura que els islamistes estan armant la població amb material més sofisticat, amb major capacitat de colpejar les unitats israelianes. 

Els habitants de Cisjordània constaten que els atacs israelians també són més contundents, amb més potència de foc, inclosos drons que fins ara actuaven sobretot a Gaza, sota l'argument de "l'antiterrorisme preventiu".

L'escenari bèl·lic, per tant, es desplaça obertament al territori que els sectors més radicals d'Israel consideren prioritari: Cisjordània. Els colons hi actuen cada cop més com una milícia paramilitar, que ataca els palestins, amb la connivència dels soldats, i amb impunitat.

Mig milió de colons hi viuen, amb la intenció de recuperar el que per a ells és part indivisible d'Israel i per als palestins i el dret internacional, territori palestí. La seva presència dispersa per tot Cisjordània és un dels principals factors que fan pràcticament inviable, avui, la solució dels dos estats.
 

Trump aixeca les sancions als colons més violents 

No és casualitat que, entre les ordres presidencials amb què Donald Trump ha esborrat el llegat legislatiu de Joe Biden, n'hi hagi una que elimina les sancions imposades a grups de colons israelians d'extrema dreta, acusats de violències contra els palestins i d'haver destruït les seves propietats.

Gairebé alhora que la firma presidencial, es produïen nous assalts i incendis protagonitzats per colons extremistes a Cisjordània. 

Netanyahu ha rebut amb entusiasme l'arribada de Trump a la Casa Blanca En el seu missatge de felicitació, deia que "espera la seva col·laboració per destruir les capacitats militars de Hamas i que Gaza no sigui mai més una amenaça per Israel".

Hamas, efectivament, està en les seves hores més baixes. Decapitada, ha vist com els seus líders anaven caient un per un.

Els seus aliats de "l'eix de la resistència", també estan afeblits: Hezbollah ha rebut un càstig molt dur al Líban, a Síria el règim d'Al-Assad ha caigut i l'Iran sembla prioritzar la preservació del seu programa nuclear, a l'expectativa de l'actitud que prengui la nova administració nord-americana. Fins i tot els houthis s'han afegit a l'alto el foc.
 

Israel ha acabat realment amb Hamas?

Tanmateix, és aventurat dir que Hamas està a punt de desaparèixer. Al contrari, continua sent omnipresent a Gaza.

Hamas és molt més que un grup armat, és un moviment polític que continua controlant des de la policia fins a les agències del govern, les relacions amb les ONG o el flux de camions amb ajuda humanitària que tornen a entrar des de la consecució de la treva a la Franja.

Un portaveu de Hamas ha dit a Reuters que la seva prioritat és assegurar que no hi ha un buit de poder i de seguretat, i que disposen de 18.000 treballadors centrats en el restabliment de serveis als ciutadans.

Els milicians de Hamas, uniformats i armats, eren ben visibles en el moment de l'alliberament de les primeres tres ostatges israelianes. Malgrat la pressió de la multitud van mantenir un cert ordre en el lloc on es va fer el lliurament a la Creu Roja.

Hamas continua existint i la seva estratègia implica fer-ho palès, perquè a ningú li passi pel cap negociar un futur per a la Franja, si la treva acaba consolidant-se, sense tenir-los en compte.