Després del cop d'estat al Níger, és més a prop una guerra a l'Àfrica Occidental?

Els ministres de Defensa dels països membres de la CEDEAO, la comunitat de països de l'Àfrica Occidental, debaten si activaran una resposta militar quan, a final d'aquesta setmana, s'esgoti l'ultimàtum que van donar als militars colpistes del Níger.

No és la primera vegada que s'activa una iniciativa armada d'aquest tipus a la regió. Però els governs de Burkina Faso i Mali, règims sorgits també d'alçaments militars, ja han advertit que qualsevol atac als nous mandataris de Niamey serà considerat un atac contra ells, i reaccionaran en conseqüència.

Aquest encreuament d'amenaces dibuixa un marc que no era imaginable fa només una setmana: la possibilitat d'una confrontació bèl·lica internacional a la regió més empobrida del món.

La junta nigerina ha anunciat la reobertura de fronteres, aèries i terrestres, amb la majoria dels seus veïns: Algèria, Burkina Faso, Mali, Líbia i el Txad. I està permetent l'evacuació de ciutadans occidentals, especialment francesos, que veuen amenaçada la seva seguretat, després de l'assalt a l'ambaixada de França a Niamey.

A més, hi ha una certa calma als carrers, després dels disturbis dels primers dies. Aquests indicis de "normalitat" poden indicar que els colpistes volen evitar una escalada. Han permès al cap d'estat del Txad, Mahamat Idriss Déby, d'entrevistar-se amb el president destituït, Mohamed Bazoum, que continua detingut. I fins i tot una delegació de la CEDEAO s'ha traslladat a Niamey per parlar amb els líders colpistes.

També des de les cancelleries occidentals s'eviten moviments que puguin inflamar la situació. Des de París s'ha descartat cap intent de les seves tropes per facilitar el retorn de Bazoum al poder. La intenció és mantenir al país els 1.500 efectius que encara hi ha, però sense intervenir-hi, si no és per defensar els ciutadans francesos que puguin estar en perill. Després d'haver-se hagut de retirar de Mali i de Burkina Faso, França tenia en el Níger un aliat indispensable en la lluita contra les diverses faccions jihadistes que actuen a la regió.

A més, l'urani que s'extreu del sòl nigerí és imprescindible per garantir el funcionament de les centrals nuclears franceses. També els Estats Units hi tenen un miler de militars, sobretot a la base permanent d'Agadez.

El nou home fort

Encara no s'han aclarit prou quins són els interessos que han portat els militars colpistes a aixecar-se contra el president Bazoum i un règim constitucional democràtic, però fràgil. El nou home fort, Abdourrahmane Tiani, estava a punt de ser destituït com a cap de la guàrdia presidencial, i aquesta podria ser una de les claus que van desencadenar el moviment militar.

Embolicat amb un discurs de lluita contra la corrupció i de defensa patriòtica davant un suposat enemic exterior --l'antiga metròpoli, França--, el cop ha comptat amb cert suport al carrer, sobretot per part de les generacions més joves, que exhibeixen banderes russes i en cremen de franceses.

El Kremlin, de moment, ha estat inequívocament crític amb els colpistes i ha demanat el retorn a l'ordre constitucional. En canvi, el cap dels mercenaris de Wagner, Ievgueni Prigojin, els ha encoratjat, i els ha qualificat de moviment anticolonialista.

Wagner té a l'Àfrica el seu principal focus d'actuació, en aquest moment, després que hagi desaparegut del front ucraïnès. El negoci i el poder que representa la seva presència a Líbia, Mali, el Sudan, Burkina Faso, la República Centreafricana o Moçambic, va molt més enllà de la simple activitat d'un exèrcit privat a sou.

Wagner i les diferents branques jihadistes, vinculades a Al-Qaeda i a Estat Islàmic, amb interessos diferents i sovint enfrontats en el camp de batalla, són, a priori, els qui poden treure més rèdits del caos que desencadenaria una guerra oberta. Però el fet que es mantinguin vies de comunicació amb els revoltats i que no hi hagi violència a l'interior del país fan pensar que encara és possible evitar la confrontació.