Destapant la corrupció: L'exdiputat balear del PSIB-PSOE Antonio Diéguez va ajudar destapar el "cas Nóos"
L'exdiputat balear del PSIB-PSOE Antonio Diéguez va ajudar destapar el cas
Antonio Diéguez va ser diputat balear pel PSIB-PSOE durant 20 anys. Va ocupar durant quinze dies la presidència del Parlament, per una situació conjuntural de pactes, l'any 1999. Actualment és president del Consell Consultiu de les Illes Balears. Com a catedràtic d'Història i advocat, ha passat tots aquests anys analitzant documents i proves. Justament així, mentre estudiava el conveni del primer fòrum que va organitzar a Palma l'Institut Nóos, va trobar que no li quadraven el números.
"Em va cridar l'atenció algunes coses, algunes cridaneres i altres irregulars. Cridaner, que és gastés 1.200.000 euros en un cap de setmana".
Ja feia temps que tenia sospites i es va adonar que alguns esdeveniments esportius s'havien destinat molt pressupost públic. Va tenir la primera constància de la relació contractual amb Urdangarin en la subvenció més gran de les illes per a un equip esportiu:
""Hi ha moltes intervencions meves al Parlament sobre l'equip ciclista illes balears. No enteníem com la subvenció més gran de la història en l'esport a les illes Balears, de 18 milions d'euros - mai abans n'hi havia hagut una d'aquest nivell per un equip esportiu- anés a parar a un equip que tenia la seva seu a Pamplona i curiosament en aquella ocasió també hi havia el senyor Urdangarin presentant-lo. Aquí vam veure una relació contractual i un moviment de diners per primera vegada".
El febrer del 2006, en roda de premsa, Diéguez va denunciar el tracte de favor del govern balear cap a Urdangarin.
"La denúncia no va suscitar cap indignació social ni molt menys. Va sortir als mitjans de comunicació. Va sortir, però en petits, no en grans titulars.
La Moncloa, quan governava José Luís Rodríguez Zapatero, però, en va demanar informació.
"El secretari de política autonòmica em va trucar i em va dir: 'Què és això que els socialistes de Balears denuncien?' 'Efectivament. Ha passat això, s'han endut documents... S'Ho van veure. Recordo les seves paraules textuals: 'hi hagut moguda perquè des de la Zarzuela havien trucat a la Moncloa preguntant què passava i quin problema hi havia'".
En qualsevol cas, admet que no van haver "en absolut" pressions. El nom d'Urdangarin va sortir quan anava al darrere de les suposades corrupcions per part de Jaume Matas:
"No m'esperava Urdangarin. De la infanta Cristina hagués apostat qualsevol cosa, que de cap manera s'hauria pogut veure afectada. Si m'haguessin dit que Urgandarin hauria estat en un jutjat, hauria apostat qualsevol cosa i hauria dit que no. Sempre ho he dit: 'Si algú acaba en un jutjat, serem nosaltres i no ell".
Han passat deu anys i Antonio Diéguez pensa que ha canviat la percepció sobre la corrupció, però que s'ha de fer la tria, saber i ensenyar a destriar els autèntics responsables.
"Avui en dia encara es continuen utilitzant molts estupefaents socials per tapar la corrupció. És molt fàcil a nivell general aquella frase de 'tots són iguals'. Quan algú diu 'tots són iguals està donant un gran cop de mà als corruptes perquè si hi ha un polític corrupte i un altre que no ho és, dir que tots són iguals beneficia al corrupte".