Destitució definitiva del president de Corea del Sud per haver decretat la llei marcial

El Tribunal Constitucional de Corea del Sud ha confirmat per unanimitat la destitució del president, Yoon Suk-yeol, per haver declarat la llei marcial al desembre.

Suk-yeol ja estava suspès en funcions, des d'aleshores, per un procés d'impeachment aprovat pel Parlament que ara el Constitucional ha validat.

El 3 de desembre, per sorpresa, va decretar la llei marcial amb l'argument que era la resposta necessària a l'amenaça que suposava la presència de "forces antinacionals pro-Pyongyang" dins de l'oposició.

La mesura, però, va ser rebutjada de seguida per l'oposició i també per alguns sectors del seu partit, que ho van veure com una manera de voler mantenir-se en el poder.

Tot i que Suk-yeol va enviar l'exèrcit al Parlament, els diputats van aconseguir revocar la declaració de llei marcial.

Deu dies més tard, el Parlament va aprovar un impeachment contra el president que va deixar el país instal·lat en una mena de temps d'espera marcat per una greu crisi política i manifestacions constants, tant dels partidaris de Suk-yeol com dels seus detractors.

El Constitucional ha ratificat la destitució parlamentària de Yoon Suk-yeol per considerar que, en declarar la llei marcial i enviar l'exèrcit al Parlament, va violar la Constitució i va "trair la confiança del poble".

Aquest matí, en saber-se la sentència, milers de persones han sortit al carrer per celebrar-la als voltants del Constitucional.

Manifestants d'extrema dreta, en canvi, s'han reunit a prop de la residència de Suk-yeol per protestar contra la seva destitució i demanar-li que torni.  

Un cop destituït definitivament el president, caldrà convocar noves eleccions en un termini de dos mesos.

Sembla que la data seria el 3 de juny, segons han acordat aquest matí el president en funcions, Han Duck-soo, i el cap de la comissió electoral, però la decisió definitiva encara no està presa.

Pendent de judici per insurrecció

La destitució de Yoon Suk-yeol ratificada aquest divendres no és l'últim capítol de la crisi oberta per la seva declaració de l'estat d'excepció.

Resolta la conseqüència política d'aquella decisió, encara està pendent la conseqüència penal.

Al gener, Yoon Suk-yeol va convertir-se en el primer president detingut en l'exercici del càrrec, per bé que en funcions, i té pendent un judici per insurrecció.

La seva actuació com a cap d'estat, en qualsevol cas, ha causat divisió entre els coreans del sud.

"Amb el cor trencat"

Aquest matí, poc després de conèixer la sentència del Constitucional, Suk-yeol ha emès un breu comunicat en què diu que té "el cor trencat" per "no haver pogut satisfer" les expectatives dels sud-coreans, alhora que "profundament agraït" amb les persones que li han donat suport malgrat les seves "mancances".

De fiscal a president destituït

Nascut el 1960 en una família acomodada, Yoon Suk-yeol va llicenciar-se en dret i va entrar a la carrera fiscal. Com a fiscal, va processar alts funcionaris i empresaris.

El 2016 va ser designat fiscal responsable de la investigació sobre un possible cas de corrupció que implicava l'aleshores presidenta, la conservadora Park Geun-hye, i el dirigent de l'empresa sud-coreana Samsung, Lee Jae-yong.

Tots dos van acabar destituïts i empresonats: ella, la primera presidenta de la història del país, condemnada per corrupció i tràfic d'influències; ell, per corrupció.

El 2019, Suk-yeol va ser nomenat fiscal general de Corea del Sud durant el govern del liberal Moon Jae-in, els enfrontaments amb el qual van fer-lo renunciar al càrrec al cap de dos anys.

Aleshores va postular-se com candidat del conservador Partit del Poder Popular (PPP) al qual va aconseguir fer retornar al govern el 2022.

Polèmic des del principi, el seu mandat va estar presidit per l'enfrontament amb diversos sectors, el qüestionament de la seva gestió i acusacions de corrupció contra la seva dona, Kim Keon-hee.

Tot plegat va traduir-se en una baixada de la popularitat, fins al punt que el PPP va perdre les legislatives del 2024, fet que va convertir Yoon Suk-yeol en el primer president sense majoria parlamentària en tot el mandat.