D'estudiant de Medicina a metge, un pas estressant: "Tens la salut del pacient a les mans"

Ja són metges, però ara s'estan formant com a especialistes, després d'haver fet l'examen MIR. Són els residents de les diferents especialitats mèdiques, i al maig es van incorporar al sistema sanitari els de primer any. Fa quatre dies, encara eren estudiants. Per davant els espera un període de quatre o cinc anys en què treballaran supervisats per un altre metge, però progressivament aniran assumint més autonomia i responsabilitat.

És un moment que es viu amb moltíssima pressió i, especialment des de la pandèmia, amb molt d'estrès. L'entorn sanitari és cada cop més complex, per l'augment de la demanda assistencial i les expectatives dels pacients, però sobretot perquè els residents s'imposen una gran autoexigència.

Arnau Salas, R1 d'Otorrinolaringologia de l'Hospital Parc Taulí: "Després d'haver fet una carrera de sis anys i un any de MIR, en què no has sortit de casa, per fi fas el que has estat estudiant fins ara i la pressió i la responsabilitat les comences a notar més."

Mireia de Pablos, R1 de Medicina del Treball de l'Hospital Parc Taulí: "Tenir la salut del pacient a les meves mans i que depengui de mi, que sí que ho comentem tot amb els adjunts o els residents més grans, però a qui veu el pacient és a tu."

Els hospitals són conscients que és una etapa que pot posar a prova l'equilibri mental dels nous metges i acostumen a organitzar activitats per cuidar el seu benestar emocional. Pot aparèixer "estrès posttraumàtic, ansietat i quadres de depressió, que si consoliden en la persona, després sortir-ne és molt difícil", adverteix Pepi Rovira, que és la cap d'estudis del Parc Taulí.

Aquest hospital ha començat un programa pilot per dotar-los d'eines d'autocura i habilitats personals que els faran molta falta. Perquè, tal com assegura Rovira: "Hem de cuidar els nostres residents i els nostres professionals perquè és l'única manera de cuidar els pacients i les seves famílies".

La metodologia que han triat és la gamificació, activitats en forma de joc per dotar-los d'unes competències que els seran imprescindibles a la feina, però que són precisament les que menys han treballat durant l'etapa d'estudiants. Mireia de Pablos reconeix que és del que més respecte els fa: "El tracte amb el pacient, les habilitats comunicatives, el llenguatge verbal i no verbal."

Arnau Salas ho corrobora: "Durant la carrera, amb la teoria insisteixen molt, però com treballar, com comunicar-se amb el pacient, no t'ho expliquen tant i no ho tens tan clar." Donar certs diagnòstics, explicar pronòstics complicats, en definitiva, donar males notícies, com admet Pepi Rovira "els preocupa molt, perquè és malaltia, problemàtica, complicacions i inclús mortalitat." I afegeix: "Són informacions difícils de donar, sobretot al principi."

Demostrar seguretat davant el pacient i els companys més veterans, enfrontar-se a les primeres guàrdies, demostrar-se a un mateix que som capaços de fer-ho bé, entrar en un quiròfan ja com a cirurgià... tot plegat, inevitablement, comporta altes dosis de tensió i estrès i cal saber-ho gestionar, com apunta Arnau Salas:

"Ens ensenyen a cuidar els altres però no a cuidar-nos nosaltres mateixos."

I no és fàcil. Per experiència ho sap la cap d'estudis del Parc Taulí:

"Mentre s'estudia Medicina i s'estudia el MIR, es perden moltes coses pel camí. Això fa que, quan arriben, no s'hagin desenvolupat una sèrie d'habilitats que són molt necessàries."

Les jornades gamificades també permeten un altre aspecte fonamental: riure, passar-ho bé, fer-se amics i, en definitiva, fer pinya. En pandèmia ja es va veure que aquest "fer pinya" entre professionals va ser un element molt protector en aquell moment tan desgastant emocionalment. "La necessitat de tenir un entorn on tu puguis rebre i donar, explicar i sentir, plorar si és necessari", detalla Pepi Rovira.

Mireia Salas, que ha triat Salut Laboral com a especialitat, recorda que ningú està lliure de risc:

"Per molt ben protegits que creiem que estem, sempre hi ha algun moment de debilitat, al final no és només la feina, són també les coses externes que et puguin passar."

I com que estem parlant de metges i no perden cap oportunitat per aplicar el mètode científic, quan acabi aquest programa pilot, n'avaluaran els resultats. Per tornar-lo a aplicar -o no-, amb modificacions -o no-, amb les futures remeses de residents de primer any.

El que sí que ja s'està constatant és que, tot i que Medicina continua sent una professió molt vocacional, les noves generacions estan fent un canvi de mentalitat que els protegeix. Ho confirmen la Mireia i l'Arnau:

Mireia de Pablos: "Jo crec que sí, abans la gent ho aguantava tot, per la feina ho faig tot, ho deixo tot i ho sacrifico tot i ara cada vegada més..."

Arnau Salas: "...estem disposats a treballar, però també a tenir condicions laborals dignes i també vida pròpia."