Desxifren missatges secrets als jeroglífics de l'obelisc del faraó Ramsès II a París

Els jeroglífics de l'antic Egipte han estat un gran misteri fins al segle XIX, quan Champollion va acabar de trobar-ne l'entrellat amb el descobriment de la pedra de Rosseta. No va ser gens fàcil, però per acabar-ho de complicar, els faraons també amagaven missatges encriptats adreçats a les elits més iniciades capaces de llegir-los i d'interpretar-los: són els criptojeroglífics.

Els últims set d'aquests jeroglífics encriptats s'han descobert a l'obelisc de Ramsès II que hi ha a la plaça de la Concòrdia de París. I ha estat gràcies a una de les sis persones al món que saben desxifrar aquests missatges secrets, l'egiptòleg francès Jean-Guillaume Olette-Pelletier.

Els missatges aporten noves dades sobre el regnat, al segle XIII aC, de Ramsès II, un dels faraons de l'antic Egipte que va estar més anys al poder i que va saber mantenir els seus opositors a ratlla, utilitzant el seu poder tant terrenal com diví, amb missatges sagrats enviats directament pels déus.  

"Si bé alguns egipcis podien llegir jeroglífics, només una certa elit va ser capaç d'entendre els missatges ocults que podien contenir, considerats com una llengua dels déus", explica l'especialista. 

Ara, Olette-Pelletier ha publicat les seves troballes a la revista Science Avenir, i aviat el seu treball complet es podrà llegir a la revista d'egiptologia de Montpeller, ENIM.

Passejant durant la pandèmia

Eren allí, a ulls de tothom, i havien passat desapercebuts enmig de la plaça de la Concòrdia. I és que aquests missatges només estan a l'abast de pocs iniciats, com ho eren a l'antic Egipte quan cap al 1300 aC, el faraó Ramsès II va erigir dos obeliscos a l'estrada del temple de Luxor, l'antiga Tebes, capital sagrada del regne. Fins que el 2020, uns ulls experts s'hi van tornar a fixar. 

Va ser durant la pandèmia, quan aquest doctor en Egiptologia per la Universitat de la Sorbona-París i professor d'història de l'art faraònic a l'Institut Catòlic de París, no podia anar a Egipte a estudiar les parets, temples i tombes.

Durant el passeig diari que es permetia durant el confinament, s'acostava al voltant de l'obelisc de la plaça de la Concòrdia, l'únic vestigi de l'antic Egipte que tenia a menys d'un quilòmetre de casa seva en un espai públic.

"M'hi acostava i llegia els jeroglífics a les seves cares per relaxar-me", recorda aquest especialista en criptografia jeroglífica, a Science Avenir.

"Em vaig adonar d'una cosa inusual: el significat dels jeroglífics indicava una direcció, la de l'entrada al pòrtic del temple de Luxor. Però això només va ser el començament."

A partir d'aleshores, cada dia dedicava el seu passeig, "amb el meu equip d'epigrafista i els meus prismàtics", a estudiar els textos de l'obelisc. I va confirmar la seva sospita, que "contenia múltiples criptografies jeroglífiques". És a dir, missatges secrets amagats en jeroglífics que es poden llegir en pla, però també en l'espai tridimensional: "Es llegeixen en 3D".

Descobertes a la dècada de 1950 pel canonge Étienne Drioton, les criptografies jeroglífiques són una mena de text secret inserit en les mateixes inscripcions jeroglífiques.

Pujar a l'obelisc

Des de terra, Ollete-Pelletier va calcular la seva teoria, però només podia demostrar-la si s'acostava prou als jeroglífics de la punta de l'obelisc. Aquest monument d'una sola peça de granit rosa esculpida fa més de 3000 anys, el més antic de París, fa 23 metres d'alçada i cap egiptòleg, des de Champollion, hi havia pujat. 

La sort de l'epigrafista va ser que el 2021 va veure una bastida instal·lada al monument. Hi estaven fent tasques de restauració i neteja de cara als jocs Olímpics del 2024, i les autoritats li van permetre pujar-hi.

Justament aquell any, Olette-Pelletier publicava al Butlletí de l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental (BIFAO) la descoberta d'un criptotext al tron ​​infantil de Tutankamon. "Quan el jove rei era al tron, el seu cos permetia crear una frase oculta", explica l'egiptòleg. "Els mateixos braços i cames es convertien en jeroglífics que es combinaven amb la decoració interna i externa del tron". 

A l'obelisc, Olette-Pelletier es va adonar que tan important eren els símbols com la disposició d'aquests cripto missatges en el seu entorn original, allí on van ser erigits els obeliscos. 

Només visible en un angle de 45 graus

A la cara superior de l'obelisc es veu Ramsès II fent una ofrena al déu Amon amb una corona diferent de la de les altres tres cares: la doble corona vermella i blanca que simbolitzen els regnes del Baix i l'Alt Egipte, explica Pelletier.

 "Aquesta imatge mirava al Nil i només es podia veure des d'un angle de 45°. Des d'un altre angle, no es podia veure res."

Per poder-se veure, l'especialista va calcular que calia situar-se enmig del Nil i llavors va entendre que "només el podien veure els nobles que arribaven amb vaixell al temple de Luxor durant el festival d'Opet", quan anualment se celebrava la crescuda del Nil i, per tant, el retorn de les forces vitals del déu Amon.

Així, Ramsès II recordava als que tenien un poder immediat de derrocar-lo que ell era un escollit dels déus per regnar en un Egipte unificat. 

"L'escena de la cara oest de l'obelisc de la Concòrdia apareix com un veritable missatge propagandístic de la sobirania absoluta de Ramsès", diu Pelletier.

Els dos noms de Ramsès II

Ramsès II, fill del faraó de Seti I va heretar el tron del seu pare, però "en la tradició faraònica, el rei és un déu a la terra. És el successor del déu falcó Horus, i és Horus qui engendra el seu hereu, que regnarà sobre l'Alt i el Baix Egipte", explica Jean-Guillaume Olette-Pelletier. De manera que com que Ramsès II va néixer abans que el seu pare es convertís en faraó,  va intentar legitimar el seu lloc al tron ​​durant els seus primers anys de regnat. 

Per això, en el segon any del seu regnat, Ramsès II va canviar el nom: al de "poderós i just de Ra", hi va afegir "l'escollit de Ra", per crear una línia directa de descendència del déu-sol Ra.

"Aquesta modificació està inscrita a les cares de l'obelisc de la Concòrdia, ja que s'hi troben tots dos noms. Aquest detall ens permet datar el seu gravat, que es va fer en dues fases: una abans del segon any del seu regnat, i l'altra just després", explica l'epigrafista.  

Les banyes de bou, o la fúria dels déus

A la cara oriental de l'obelisc (encarada al nord a París, però que, al temple, mirava al desert), a la corona que portava Ramsès II s'hi amaguen unes banyes de bou.

"A l'interior del tocat, podem veure banyes de bou que no estan presents als ornaments dels altres tres costats. Des del punt de vista jeroglífic, les banyes de bou formen la paraula 'ka', que designa la força vital de la divinitat", diu l'egiptòleg. 

A més, sota la figura del rei hi ha un altre element important: un rectangle que fa referència a la taula de les ofrenes i vol dir "apaivagar". Segons Pelletier, els dos detalls junts formen una frase críptica: "Apaivagar la força ka d'Amon". 

L'egiptòleg interpreta que el faraó vol recordar als humans que han de fer ofrenes constants a les divinitats "per apaivagar la seva força vital, de vegades destructiva".

Un obelisc a canvi d'un rellotge que no anava

El de la plaça de la Concòrdia de París és un obelisc bessó del que encara ocupa el seu lloc original a l'entrada del Temple d'Amon, a Luxor. 

Quan Champollion tot just feia els primers passos desxifrant els jeroglífics, el virrei d'Egipte, Mehemet Ali, va regalar els dos obeliscos a França durant el regnat de Lluís Felip I, el 1828. A canvi, el rei francès li va fer donació d'un dels símbols de la modernitat de l'època, un gran rellotge mecànic que es troba a la ciutadella del Caire i que, diuen, no ha funcionat mai.  

El mateix Jean-François Champollion va ser l'encarregat de dur l'obelisc a París, on va arribar el 1836, i es va instal·lar a la plaça de la Concòrdia. L'altre no es va traslladar mai, i sota el govern de François Mitterrand es va tornar oficialment a Egipte.

En total, l'egiptòleg ha identificat fins a set conjunts d'iconografies críptiques i criptografies tridimensionals a l'obelisc de París. Un d'ells, fins i tot, combina totes les cares de l'obelisc per obtenir el nom del faraó. 

L'especialista epigrafista destaca que, si bé "a la nostra llengua escrita podem distingir clarament el text de la imatge, aquests nous descobriments ens recorden que, pels antics egipcis, tot és un". 

Ara cal esperar que també hi hagi criptojeroglífics amagats en l'altre obelisc de Luxor. I segons les últimes informacions de l'egiptòleg, que es troba sobre el terreny, sembla que hi ha trobat coincidències.

Et parce que l'une des clés des cryptotextes de l'obélisque de la Concorde se trouve aussi dans les reliefs du temple de Louxor… �� #obelisquedelaconcorde #decouverteobelisque #fregyptologist pic.twitter.com/5KzXZiBP8M

— Olette-Pelletier Jean-Guillaume (@FREgyptologist) April 22, 2025