Detectada a Barcelona l'alga asiàtica invasora, possiblement estesa per embarcacions d'esbarjo

Detecten l'alga asiàtica invasora "Rugulopteryx okamurae" al litoral de Barcelona, després que a l'estiu ja es localitzés per primer cop a Catalunya a la costa de l'Alt Empordà, al port de Llançà i a Colera. L'alga pot arribar a cobrir des de la superfície fins als trenta metres de fondària, cosa que perjudica les espècies autòctones i afecta activitats com la pesca.

Ara s'ha trobat al Port Olímpic de Barcelona, dins les tasques de seguiment d'espècies invasores que fa el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Aquesta espècie és originària del nord-oest de l'oceà Pacífic, habitual a les costes del Japó, la Xina, Taiwan, Corea i les Filipines, i està inclosa dins el catàleg espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores i a la llista d'espècies exòtiques invasores preocupants de la Unió Europea.

Els investigadors consideren que el més probable és que hagi arribat amb embarcacions d'esbarjo.
 

L'espècie pot provocar estralls en l'ecosistema 

La colonització d'aquesta alga es té documentada des del 2015 a Ceuta i a l'estret de Gibraltar i ha provocat estralls a diferents punts de l'Estat. 

A Catalunya se'n va detectar la presència l'estiu passat a les costes de l'Alt Empordà, quan investigadors i docents de la Universitat de Barcelona (UB) en van observar la colonització incipient dels primers individus al port de Llançà, durant unes pràctiques de camp amb alumnes.

Després de la comunicació personal amb els investigadors de la UB, l'equip del CEAB-CSIC va comprovar les observacions i va fer prospeccions a la zona per determinar els hàbitats envaïts, la dimensió de la colonització i fer-ne seguiment.

Des d'aleshores, la difusió de l'alga ha estat cap a les àrees adjacents (punts de Llançà i de Colera), tot colonitzant les escletxes dels blocs artificials de ports i platges de manera esparsa, sense manifestar una ocupació massiva del substrat.

Ara, l'alga s'ha trobat al Port Olímpic de Barcelona, una zona més allunyada, per la qual cosa els investigadors creuen que hi ha arribat a través d'embarcacions d'esbarjo.

L'equip del CEAB-CSIC n'ha registrat la presència als blocs de la contraescullera submergida, a fondàries de 3 a 6 metres i amb una cobertura d'aproximadament el 15% de la superfície.

Ha mostrat un important potencial invasor i pot arribar a cobrir els fons de roca des de la superfície fins als trenta metres de fondària, fins i tot creixent sobre altres algues i plantes marines. Pot provocar modificacions en els ecosistemes marins, alterar-ne els hàbitats i desplaçar o fer desaparèixer espècies autòctones.

En aquest sentit, s'estimen pèrdues econòmiques de més d'un milió d'euros anuals pels seus efectes sobre la pesca, sense considerar el cost de les tasques de neteja de les platges, per l'arribada i dipòsit de cúmuls vegetals.

Actualment, aquesta espècie ja ocupa fons marins de l'estany de Thau, a la Provença francesa, i de Marsella, el sud del País Valencià, Múrcia, Andalusia, Ceuta, el nord del Marroc, les illes Açores i de Madeira, les Canàries i les zones esmentades del litoral català.

Davant la detecció de la planta, des del CEAB-CSIC, en col·laboració amb l'ACA, es fa un seguit d'actuacions de vigilància i control, amb l'ajuda de bussejadors i altres ciutadans que col·laboren en programes de ciència ciutadana, com la plataforma Observadors del Mar.

Entre les actuacions, hi ha la d'intensificar la freqüència de control a les localitats on ha estat observada i fer un estudi estacional dels llocs colonitzats, per identificar com està a cada estació de l'any i veure com es comporta, entre d'altres.