Detectat un talp que "neda per les dunes" i es considerava extingit fa 87 anys

El talp daurat de De Winton no s'havia extingit, sinó que li havíem perdut la pista durant 87 anys.

Així ho ha confirmat l'equip de conservacionistes i genetistes de l'Endangered Wildlife Trust (EWT) i la Universitat de Pretòria, que s'havien proposat trobar algun exemplar d'un animaló que no es veia des del 1936.

Per buscar-lo, l'equip va desplaçar-se fins al seu hàbitat natural, a Sud-àfrica, en el marc d'un projecte de recerca d'animals que fa anys que no es detecten i que podrien haver desaparegut definitivament.

"Molta gent dubtava que el talp daurat de De Winton encara fos allà a fora, però jo tenia fe que l'espècie encara no s'havia extingit", ha explicat Cobus Theron, que és director sènior de conservació d'EWT i membre de l'equip de recerca.

Aquesta és l'onzena de les espècies perdudes més buscades del món que s'ha redescobert des que l'any 2017 es va llançar un projecte específic per intentar trobar-ne exemplars.

Cec, iridescent i nedador

L'animal que ara han redescobert és un talp cec, amb un pelatge brillant iridescent, i que "neda" per la sorra de les dunes.

A més de viure en caus en gran part inaccessibles, els talps daurats tenen una oïda extremadament sensible i poden detectar vibracions del moviment sobre el sòl, cosa que els ajuda a evitar ser vistos des de la superfície.

A més a més, poques vegades deixen rastre de túnels visibles des de la superfície mentre es mouen per sota terra.

Enxampat per l'ADN ambiental

"Ha estat un projecte molt emocionant, amb molts reptes", ha assegurat Esther Matthew, la responsable sobre el terreny del projecte d'Endangered Wildlife Trust, que també va organitzar entrevistes amb les comunitats locals per intentar tenir pistes de la presència del mamífer.

Un cop escollida la zona que calia investigar, l'equip, explica Matthew, va rastrejar 18 quilòmetres de dunes en un sol dia, i va utilitzar una tècnica mai utilitzada abans per detectar aquests mamífers: l'ADN ambiental, que és el rastre que els animals desprenen quan es mouen pel medi, com ara cèl·lules de la pell, cabells i excrecions corporals.

"Extreure ADN del sòl no està exempt de reptes, però hem anat perfeccionant les nostres habilitats i les tècniques, i estàvem força segurs que, si el talp daurat de De Winton era al medi ambient, podríem detectar-lo a través de l'ADN", explica Samantha Mynhardt, que és genetista de la conservació de l'Endangered Wildlife Trust i la Universitat de Stellenbosch.

Així, el juny del 2021 l'equip va recollir més de 100 mostres de sòl de platges i dunes de la costa nord-oest de Sud-àfrica, inclosa la platja de Port Nolloth, que era l'únic lloc on s'havia vist l'animal.

Només se'n conservaven dues mostres

Amb l'anàlisi genètica van determinar que a la zona hi vivien diferents espècies de talp, però van trigar gairebé un any a poder confirmar que les mostres que els restaven per identificar eren, efectivament, de talp daurat de De Winton.

Com que l'espècie és genèticament molt similar al talp daurat de Van Zyl, l'equip necessitava més informació genètica per identificar-la, però en aquell moment només hi havia una seqüència d'ADN de referència del talp daurat de De Winton disponible, i era poc precisa.

Però gairebé un any després, l'equip de recerca va poder accedir a una segona seqüència de gens d'un espècimen de talp daurat de De Winton, ara allotjat al Museu Sud-africà d'Iziko, a Ciutat del Cap, que es va posar a disposició pública el gener de 2022.

Quan l'equip va comparar les seves seqüències d'ADN ambiental de la platja de Port Nolloth amb la nova seqüència de referència la correspondència va ser clara: sabien que l'animal encara rondava per la platja i que tan sols era qüestió de temps poder-lo trobar.