Detecten per primer cop microplàstics a la sang de persones

Els microplàstics presents a l'aigua, l'aire o els aliments arriben a la sang de les persones. Ho han demostrat, per primer cop, científics holandesos. Ara cal investigar, diuen, quin paper juguen en l'organisme i quin impacte tenen en la salut.

L'estudi l'ha fet un equip de la Universitat Lliure d'Amsterdam encapçalat per Marja Lamoree i s'ha publicat a la revista Environment International.

Els autors van analitzar mostres de sang de 22 voluntaris sans. Van millorar una tècnica d'anàlisi perquè fos capaç de detectar partícules de fins a 0,0007 mil·límetres. I així van aconseguir trobar quatre tipus diferents de plàstics molt utilitzats en diversos productes.

Els quatre plàstics són: PET (politereftalat d'etilè), polietilè, diversos tipus de polímers d'estirè i polimetilmetacrilat, aquest en menor quantitat que els altres tres. Els plàstics estaven presents a la sang de 17 dels 22 voluntaris i la concentració mitjana era 1,6 micrograms per mil·lilitre.

Pels investigadors, aquest treball pioner indica que almenys algunes de les partícules de plàstic amb què les persones entren en contacte entren a l'organisme i que la velocitat d'eliminació pel tracte biliar o el ronyó o l'absorció per òrgans diversos és menor que la velocitat amb què s'assimilen.

Les fonts poden ser diverses: aigua, aire, aliments, productes d'higiene personal o cosmètics (com pasta de dents o llapis de llavis) o fragments d'implants dentals.

No hi ha una definició exacta de microplàstics, però se solen considerar així les partícules de fins a cinc mil·límetres de diàmetre.  Es parla de nanoplàstics quan són menors d'un nanòmetre (milionèsimes de mil·límetre).

Els autors diuen que ara cal investigar si aquesta exposició està associada a algun risc i determinar si representen un problema de salut i a quin nivell. Entre altres coses, cal veure si les partícules són transportades per algun tipus específic de cèl·lules:

"Si les partícules de plàstic que es troben en el corrent sanguini són transportades per cèl·lules del sistema immunitari, pot aquesta exposició afectar la regulació del sistema o predisposar a malalties amb una base immunològica?"

En declaracions al diari britànic The Guardian, un dels autors, Dick Vethaak, ha explicat que ara cal fer més estudis, alguns dels quals ja estan en marxa, ampliant la mostra i el nombre de polímers analitzats. I que si bé no es coneixen prou els efectes sobre la salut, "és raonable està preocupat".

També ha explicat que, segons estudis previs, els microplàstics estan a concentracions deu vegades més elevades en les femtes dels nadons que en les dels adults. Els nadons que beuen amb ampolles de plàstic poden ingerir milions de partícules cada dia.

Investigar a fons els efectes en la salut

Vethaak també acaba de publicar, amb altres autors, un article a Exposure and Health on resumeixen i analitzen el que se sap actualment sobre la ingestió de microplàstics i nanoplàstics i el seu impacte sobre la salut. A part dels articles més científics, també presten atenció a aspectes bioètics, com els que criden a reconsiderar la "cultura del consumisme".

Entre les respostes que cal buscar, expliquen, hi ha esbrinar quina relació poden tenir amb noves malalties o bé amb d'altres de ja conegudes però que presenten modificacions. L'objectiu és conèixer l'acció dels microplàstics a nivell d'òrgan, de cèl·lula i de proteïna i saber quines interaccions amb altres substàncies es produeixen.

Una recerca urgent, diuen, és esbrinar si poden transformar les cèl·lules i produir carcinogènesi, sobretot, conclouen, tenint en compte "l'increment exponencial de la producció de plàstics i la conseqüent acumulació dels que no són degradables".