Detecten PFA o contaminants químics persistents en el 69% dels aqüífers del món
- TEMA:
- Contaminació
Almenys un 69% de les aigües superficials i subterrànies del planeta estan contaminades per substàncies químiques persistents, segons dades d'un estudi que recull aquest dilluns la revista Nature Geoscience.
Es tracta dels anomenats PFA (deperfluorolquilats i polifluorolquilats), compostos extremadament resistents, que no es degraden, i que ens arriben a través del menjar i l'aigua. Potencialment nocius, es van acumulant al medi ambient i l'organisme. Són a tot arreu i en milers d'articles de consum.
Primera visió global dels PFA a l'aigua del planeta
Científics de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, i d'Oklahoma, als Estats Units, han avaluat l'abast global de la contaminació de PFA i la seva possible càrrega ambiental futura. Per primer cop es té una visió global a partir de 273 estudis realitzats durant els darrers 20 anys, en què s'han analitzat més de 45.000 mostres d'aigües d'arreu del món --12.000 de cabals superficials i 33.900 d'aigües subterrànies --.
Denis O'Carroll, professor d'enginyeria ambiental del centre d'estudis de l'aigua de la Universitat de Sydney i principal autor de l'estudi, conclou que s'ha subestimat la presència de les PFA a l'aigua i al medi ambient: "Hi ha raons per creure que hi ha un cert nivell de contaminació de PFA a gairebé tot el planeta".
A més, en funció de la regulació de cada país --si n'hi ha--, aquests contaminants es valoren de diferent manera. Hi ha unes 14.000 substàncies considerades PFA i d'aquestes molt poques es tenen en compte.
"Es desconeix la veritable distribució i abast de la contaminació per PFA als recursos hídrics globals, i en quina mesura aquesta contaminació excedeix les lleis i regulacions de molts països."
I sobre la seva perillositat els barems són diferents segons cada país. En aquest estudi, un 69% de les mostres superen els llindars permesos segons la legislació canadenca, que és la més restrictiva, però, només un 31% de les mateixes mostres superarien els barems dels Estats Units. En el cas dels límits a Europa només un 6% l'excedirien.
Tot i ser l'estudi més global fet fins ara, la majoria d'estudis s'han limitat a buscar uns quants PFA i les mostres no cobreixen tot el planeta. Es concentren en els Estats Units, el Canadà, Europa, Austràlia i el Costa del Pacífic d'Àsia, els llocs amb més indústria i població.
Un dels investigadors dels PFA a Espanya, Julián Campo, del centre d'investigacions sobre desertificació de València, ha destacat a Science Media Center el fet que "per exemple el cas dels alcohols fluorotelòmers (FTOH) que no es mesuren directament en gairebé cap estudi, poden arribar a representar el 8% de les PFA que entren en una estació depuradora d'aigües residuals, procedents del rentat de tèxtils a les llars, entre d'altres".
A Espanya no hi ha cap estudi global, però sí un recull d'informes fets entre els anys 2016 i 2023, publicat a través d'un projecte transnacional anomenat "The Forever Pollution Project" a Datadista. L'estudi conclou que el 51% de les mostres contenen nivells de PFA per sobre dels estàndards europeus i les concentracions més grans es troben en els peixos dels rius després del seu pas per grans ciutats. I afegeix que quan hi ha sequera, els PFA es concentren més a l'aigua.
Les substàncies eternes que són a tot arreu
Les substàncies PFA es coneixen des de fa dècades com a químics persistents o eterns. Als anys 30 del segle passat es va sintetitzar per primer cop, i per casualitat, el primer PFA. Es va crear una estructura química gairebé indestructible, la més resistent que es coneix.
S'han anat creant diferents PFA al llarg dels anys i sobretot des dels anys 50, per les qualitats de resistir la calor, repel·lir l'aigua, el greix o les taques, són presents en tota mena de productes d'ús diari i industrial.
Estan al nostre voltant en milers de productes quotidians o de la indústria, com en estris de cuina antiadherents, envasos d'aliments, també en bosses de crispetes per al microones o caixes per a pizzes; peces de roba i sabatilles esportives, en teles impermeables, cosmètica, materials antiinflamables, escumes antiincendis, implants, refrigerants, insecticides, productes electrònics i tota mena de material de construcció... Ens arriben a través del menjar, de l'aigua i de la pols de les llars, entre d'altres.
Amb el temps, s'ha vist que un cop alliberats a l'ambient o el cos humà s'hi queden per sempre.
Efectes dels PFA a la salut humana i el medi ambient
Segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), la dieta és la font d'exposició humana principal als PFA, i també l'aigua.
Julián Campos assegura que els PFA són "altament tòxics" i l'acumulació pot magnificar-se a través de la cadena alimentària.
"En general, aquests compostos poden actuar com a disruptors endocrins (com el bisfenolA) i poden tenir molts altres efectes tòxics"
Ens arriben a través del menjar, l'aigua de beure i, tenint en compte que no es degraden i s'acumulen, els efectes tòxics cada vegada poden ser més grans. S'ha detectat efectes sobre el fetge, el ronyó, com a possible causa de diversos càncers, així com problemes sobre el sistema immune, reproductiu o cardiovascular. A més, l'EFA (Agència del Medicament dels Estats Units) ho relaciona també amb casos de nadons nascuts amb baix pes, alts nivells de colesterol, problemes de tiroides o una menor resposta a les vacunes.
Controlar els PFA, una tasca gairebé impossible
Als anys 90, l'advocat nord-americà Rob Billot va ser un dels primers a aixecar la veu contra la toxicitat dels PFA. Arran de la seva denúncia de l'ús del PFOS i el PFOA com a antiadherents, que el va enfrontar durant anys a una empresa de paelles --una història recollida a la pel·lícula "Aigües fosques" i al llibre "Exposure" del mateix Bilott---, va aconseguir la prohibició d'aquests materials. Tot i això, els fabricants han sintetitzat molts altres PFA.
L'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) està elaborant des del 2021 un reglament que prohibeixi els PFA a Europa, impulsat per cinc països --Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Noruega i Suècia--. En la seva proposta alerta que "si aquestes substàncies i els resultants de la seva degradació es continuen alliberant al medi ambient, la concentració s'incrementarà" i el problema potser no té solució.
"Un cop alliberats al medi ambient, l'eliminació dels PFA de l'aigua superficial, l'aigua subterrània, el sòl, els sediments i la biota és extremadament complicada des d'un punt de vista tècnic i molt costosa des del punt de vista econòmic, si és que és possible."
L'ECHA calcula que hi ha uns 10.000 PFA. Tot i que s'ha investigat poc sobre l'impacte de les substàncies químiques persistents a la salut, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el PFOA, un tipus de PFA, carcinogen humà el 2023.
El Conveni d'Estocolm, l'únic acord mundial que prohibeix alguns tipus de PFA, només en recull 500, dels més de 14.000 que hi ha segons els científics.
Ara, amb aquest estudi, es coneix la magnitud de la seva presència en el subministrament d'aigua i el perill que ens arribi a través de l'aixeta i de la contaminació de l'entorn natural.
Irene Navarro, del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) destaca que "els resultats són preocupants, ja que les aigües superficials i subterrànies poden ser tractades per plantes potabilitzadores per generar aigua d'aixeta, on la presència de PFA podria tenir implicacions per a la salut humana".
"És essencial la necessitat de millorar la qualitat de l'aigua per preservar els ecosistemes aquàtics i contribuir a la reducció progressiva de les emissions de substàncies perilloses a l'aigua."
O'Carroll afegeix que "fabriquem i distribuïm moltes substàncies químiques sense tenir una avaluació completa dels seus possibles efectes sobre la salut" i recomana:
"Hauríem de fer un ús assenyat d'algunes d'aquestes substàncies químiques. Només perquè estiguin disponibles, no vol dir que els hàgim d'utilitzar."
França ha fet un primer pas, i acaba de prohibir la fabricació, importació i venda d'alguns productes que continguin PFA, excepte en estris de cuina. La prohibició, que serà efectiva a partir de l'1 de gener de 2026, es fixa en tres categories de béns de consum: cosmètics, tèxtils de roba (exclosa roba de protecció per als treballadors de seguretat i protecció civil) i ceres d'esquí. Tots els tèxtils estaran coberts per la prohibició a partir de l'1 de gener del 2030.
- ARXIVAT A:
- Salut Ciència Contaminació