Detenen el CEO de Telegram, el multimilionari rus Pàvel Dúrov, quan aterrava a França

La policia francesa ha detingut el multimilionari rus Pàvel Dúrov, fundador i principal directiu de Telegram. La detenció s'emmarca en una investigació preliminar per la suposada connivència de Telegram amb diverses activitats delictives que es fan a través d'aquesta aplicació de missatgeria. La clau és que l'app no modera continguts, i això permetria que el crim passi desapercebut als seus xats.

El CEO de Telegram, de 39 anys, tenia vigent una ordre de cerca i captura a França i va ser detingut dissabte al vespre just després d'aterrar amb el seu jet privat a l'aeroport de Le Bourget, prop de París. Venia de Bakú, la capital de l'Azerbaidjan, acompanyat d'un guardaespatlles i el seu assistent.

L'ordre d'escorcoll partia d'Ofmin, l'agència francesa que s'encarrega de lluitar per evitar la violència contra els menors, dins d'una investigació preliminar que agrupa diversos serveis d'investigació per delictes que van des del frau fins al tràfic d'estupefaents, passant per ciberassetjament i crim organitzat, incloent-hi l'apologia del terrorisme i el frau, segons ha explicat una font propera que cita France-Presse.

Missatgeria xifrada

Dúrov té una fortuna de 15.500 milions de dòlars, segons la revista Forbes. L'any 2013 va fundar Telegram amb el seu germà Nikolai, amb l'objectiu d'oferir comunicació totalment xifrada d'extrem a extrem, en contraposició a aplicacions com WhatsApp, criticades per l'explotació comercial de les dades personals.

Telegram es compromet a no revelar mai informació sobre els seus usuaris. S'acusa els seus grups de discussió --que poden acollir fins a 200.000 persones-- d'augmentar el potencial viral de la informació falsa i la proliferació de continguts neonazis, pedòfils, conspiradors o terroristes.

Dúrov ha explicat que va tenir la idea de llançar la missatgeria xifrada després d'haver tingut moltes pressions per part de les autoritats russes amb VK, una xarxa social que va crear al seu país d'origen abans de vendre-la i abandonar Rússia el 2014.

Amb seu a Dubai, Telegram està classificada com una de les principals plataformes de xarxes socials després de Facebook, YouTube, WhatsApp, Instagram, TikTok i la xinesa WeChat.

Té més de 900 milions d'usuaris i és especialment influent a les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica.

A l'emirat del Golf, Telegram s'ha resguardat de les normes de moderació estatals, en un moment en què la Unió Europea i els Estats Units estan pressionant les grans plataformes per eliminar contingut il·legal.

Una eina en la guerra entre Ucraïna i Rússia

Telegram és una plataforma molt utilitzada pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i els seus funcionaris, així com pel govern rus.

Permet als usuaris eludir l'escrutini oficial i també s'ha convertit en un dels pocs llocs on els russos poden accedir a notícies independents sobre la guerra, després que el Kremlin augmentés les restriccions als mitjans independents després de la invasió d'Ucraïna.

Rússia va començar a bloquejar Telegram el 2018, després que l'aplicació es negués a complir una ordre judicial perquè els serveis de seguretat estatal tinguessin accés als missatges xifrats dels usuaris.

L'acció va interrompre molts serveis de tercers, però Telegram va continuar disponible allà. L'ordre de prohibició va provocar protestes massives a Moscou i crítiques de les ONG.

Aquest diumenge, l'ambaixada russa a París ha acusat les autoritats franceses de "negar-se a cooperar" amb Moscou: "Vam demanar immediatament a les autoritats franceses que expliquin els motius d'aquesta detenció i exigim que es protegeixin els seus drets [de Dúrov] i que se li permetés l'accés consular. Fins ara, la part francesa encara es nega a cooperar en aquest tema", ha acusat l'ambaixada, segons recull l'agència de notícies Ria Novosti.

A les xarxes socials, molts usuaris han demanat la llibertat de Dúrov, inclosos Elon Musk i Robert F. Kennedy Jr., que ara dona suport a Donald Trump.