Detingut Ratko Mladic, l'home més buscat de l'antiga Iugoslàvia
Ratko Mladic, el cap militar dels serbobosnians, buscat per crims de guerra i contra la humanitat, ha estat detingut per la policia sèrbia. Ho han confirmat primer els serveis secrets serbis i, després, el mateix president del país en una roda de premsa. "Avui hem tancat un capítol difícil de la nostra història recent", ha dit el president. Mladic ha estat detingut sota el nom fals de Milorad Komadic en un poble al nord de Sèrbia. Mladic era l'home més buscat de l'antiga Iugoslàvia, després de la detenció de qui va ser líder dels serbobosnians, Radovan Karadzic. A ell se li atribueix la matança de més de 8.000 homes i joves bosnians musulmans a Srebrenica, a més de ser el responsable del setge de Sarajevo.
Ratko Mladic no ha ofert cap resistència durant la seva captura. Al contrari, s'ha mostrat "molt cooperatiu". L'exgeneral dels serbis de Bòsnia no portava barba ni cap altre element per ocultar el seu aspecte, molt envellit.
La detenció l'han practicada agents dels serveis d'Intel·ligència (BIA) i de la policia mitjançant una operació secreta que va començar després que les autoritats rebessin una "delació" sobre la presència d'un home molt semblant a Mladic.
El membre musulmà de la presidència tripartida de Bòsnia, Bakir Izetbegovic, ha assegurat que les forces de seguretat bosnianes han cooperat en la seva detenció. Tot i que les fonts oficials no han informat del lloc exacte de la detenció, l'emissora B92 ha pogut conèixer extraoficialment que ha estat enxampat a la petita població de Lazarevo, a prop de la ciutat de Zrenjanin, a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.
Acusacions del TPII
Mladic, antic comandant militar dels serbobosnians durant la guerra de Bòsnia (1992-1995), està acusat pel Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia (TPII) de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi i portava fugit de la justícia des del 1995.
El TPII acusa concretament Mladic d'implicació directa en el genocidi comès després de l'ocupació de la ciutat de Srebrenica, el juliol de 1995, en la mort de prop de 8.000 homes de totes les edats després de la caiguda d'aquest enclavament bosnià i d'actes de terror contra els civils durant el setge de Sarajevo.
El fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia, Serge Brammertz, ha qualificat de "dia important per a la justícia internacional" l'arrest de Mladic, alhora que ha agraït a les autoritats sèrbies els seus esforços per complir amb "les seves obligacions" en aquest assumpte. "Saludo la detenció de Ratko Mladic a Sèrbia", ha assenyalat Brammertz, que ha dit que està a l'espera que es dugui a terme la seva extradició a la Haia on serà jutjat pel TPII.
La seva detenció, ha dit el fiscal, "ens fa pensar en primer lloc en les víctimes dels crims comesos durant els conflictes a l'antiga Iugoslàvia" els que van patir "horrors inimaginables", com el genocidi a Srebrenica. Per aquest motiu, ha considerat que la detenció de Mladic "també és significativa per a tots els habitants de l'antiga Iugoslàvia" i podria tenir "un impacte positiu en la reconciliació a la regió".
"Avui és també un dia important per a la justícia internacional", ha considerat el fiscal en cap del TPII, ja que la detenció de l'exgeneral serbobosnià posa de manifest que "el compromís amb la justícia penal internacional està arrelat". "Els esdeveniments demostren que les persones responsables de greus violacions del Dret Internacional Humanitari no poden seguir comptant amb impunitat", ha dit Brammertz.
Mladic, el braç secular de Karadzic i Milosevic
Ratko Mladic es considerava un soldat de la gran Sèrbia. I com a tal, va ser el braç executor i imprescindible del projecte de neteja ètnica del president serbi Slobodan Milosevic i del president serbobosnià, Radovan Karadzic.
Karadzic, llicenciat en Psiquiatria, està acusat de genocidi, crims de guerra i altres càrrecs pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) de la Haia, delictes comesos durant la guerra de Bòsnia. El TPII va formular una petició internacional de detenció contra Karadzic l'11 de juliol del 1996, cosa que va motivar la seva fugida i desaparició. El govern dels Estats Units va arribar a oferir una recompensa de 5 milions de dòlars per la detenció tant de Karadzic com de Ratko Mladić. Finalment, va ser detingut a Belgrad per agents dels serveis secrets de Sèrbia, la BIA, la nit del 21 de juliol del 2008. Es feia passar per metge alternatiu, lluint una espessa barba que el feia gairebé irreconeixible. El seu judici encara continua a la Haia.
Però l'arquitecte ideològic del nacionalisme serbi va ser Slobodan Milosevic, que va endegar la neteja ètnica a Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, primer, i a Kosovo, després. La violència sèrbia va portar finalment a la intervenció militar de l'OTAN que va bombardejar Belgrad i posicions militars sèrbies entre el febrer i juny del 1999. El conflicte va acabar amb el control de Kosovo per part de l'OTAN i de les forces especials de l'ONU.
Després de la derrota, l'oposició a Milosevic es va aglutinar en la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia (DOS). Aquesta formació va triomfar en les eleccions generals del 24 de setembre del 2000 amb un 50,2% dels vots i amb Vojislav Kostunica com a candidat principal. Però Milosevic es va negar a reconèixer el resultat i va seguir en el poder. Després d'una campanya de desobediència civil, el 5 d'octubre el Parlament va ser assaltat per manifestants, fet que va desencadenar la caiguda de Milosevic, reemplaçat en la presidència del país per Kostunica.
El 2001 el govern serbi va accedir extradir Milosevic al Tribunal Penal de la Haia i es va iniciar el seu processament, en què el mateix Milosevic va assumir la seva defensa. D'aquesta manera, es va convertir en el primer cap d'Estat a ser jutjat per la justícia internacional, que li va adjudicar 66 càrrecs de genocidi, crims de guerra i de lesa humanitat. El van trobar mort a la seva cel·la l'11 de març del 2006 abans que el procés judicial arribés al final.
La detenció l'han practicada agents dels serveis d'Intel·ligència (BIA) i de la policia mitjançant una operació secreta que va començar després que les autoritats rebessin una "delació" sobre la presència d'un home molt semblant a Mladic.
El membre musulmà de la presidència tripartida de Bòsnia, Bakir Izetbegovic, ha assegurat que les forces de seguretat bosnianes han cooperat en la seva detenció. Tot i que les fonts oficials no han informat del lloc exacte de la detenció, l'emissora B92 ha pogut conèixer extraoficialment que ha estat enxampat a la petita població de Lazarevo, a prop de la ciutat de Zrenjanin, a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.
Acusacions del TPII
Mladic, antic comandant militar dels serbobosnians durant la guerra de Bòsnia (1992-1995), està acusat pel Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia (TPII) de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi i portava fugit de la justícia des del 1995.
El TPII acusa concretament Mladic d'implicació directa en el genocidi comès després de l'ocupació de la ciutat de Srebrenica, el juliol de 1995, en la mort de prop de 8.000 homes de totes les edats després de la caiguda d'aquest enclavament bosnià i d'actes de terror contra els civils durant el setge de Sarajevo.
El fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia, Serge Brammertz, ha qualificat de "dia important per a la justícia internacional" l'arrest de Mladic, alhora que ha agraït a les autoritats sèrbies els seus esforços per complir amb "les seves obligacions" en aquest assumpte. "Saludo la detenció de Ratko Mladic a Sèrbia", ha assenyalat Brammertz, que ha dit que està a l'espera que es dugui a terme la seva extradició a la Haia on serà jutjat pel TPII.
La seva detenció, ha dit el fiscal, "ens fa pensar en primer lloc en les víctimes dels crims comesos durant els conflictes a l'antiga Iugoslàvia" els que van patir "horrors inimaginables", com el genocidi a Srebrenica. Per aquest motiu, ha considerat que la detenció de Mladic "també és significativa per a tots els habitants de l'antiga Iugoslàvia" i podria tenir "un impacte positiu en la reconciliació a la regió".
"Avui és també un dia important per a la justícia internacional", ha considerat el fiscal en cap del TPII, ja que la detenció de l'exgeneral serbobosnià posa de manifest que "el compromís amb la justícia penal internacional està arrelat". "Els esdeveniments demostren que les persones responsables de greus violacions del Dret Internacional Humanitari no poden seguir comptant amb impunitat", ha dit Brammertz.
Mladic, el braç secular de Karadzic i Milosevic
Ratko Mladic es considerava un soldat de la gran Sèrbia. I com a tal, va ser el braç executor i imprescindible del projecte de neteja ètnica del president serbi Slobodan Milosevic i del president serbobosnià, Radovan Karadzic.
Karadzic, llicenciat en Psiquiatria, està acusat de genocidi, crims de guerra i altres càrrecs pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) de la Haia, delictes comesos durant la guerra de Bòsnia. El TPII va formular una petició internacional de detenció contra Karadzic l'11 de juliol del 1996, cosa que va motivar la seva fugida i desaparició. El govern dels Estats Units va arribar a oferir una recompensa de 5 milions de dòlars per la detenció tant de Karadzic com de Ratko Mladić. Finalment, va ser detingut a Belgrad per agents dels serveis secrets de Sèrbia, la BIA, la nit del 21 de juliol del 2008. Es feia passar per metge alternatiu, lluint una espessa barba que el feia gairebé irreconeixible. El seu judici encara continua a la Haia.
Però l'arquitecte ideològic del nacionalisme serbi va ser Slobodan Milosevic, que va endegar la neteja ètnica a Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, primer, i a Kosovo, després. La violència sèrbia va portar finalment a la intervenció militar de l'OTAN que va bombardejar Belgrad i posicions militars sèrbies entre el febrer i juny del 1999. El conflicte va acabar amb el control de Kosovo per part de l'OTAN i de les forces especials de l'ONU.
Després de la derrota, l'oposició a Milosevic es va aglutinar en la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia (DOS). Aquesta formació va triomfar en les eleccions generals del 24 de setembre del 2000 amb un 50,2% dels vots i amb Vojislav Kostunica com a candidat principal. Però Milosevic es va negar a reconèixer el resultat i va seguir en el poder. Després d'una campanya de desobediència civil, el 5 d'octubre el Parlament va ser assaltat per manifestants, fet que va desencadenar la caiguda de Milosevic, reemplaçat en la presidència del país per Kostunica.
El 2001 el govern serbi va accedir extradir Milosevic al Tribunal Penal de la Haia i es va iniciar el seu processament, en què el mateix Milosevic va assumir la seva defensa. D'aquesta manera, es va convertir en el primer cap d'Estat a ser jutjat per la justícia internacional, que li va adjudicar 66 càrrecs de genocidi, crims de guerra i de lesa humanitat. El van trobar mort a la seva cel·la l'11 de març del 2006 abans que el procés judicial arribés al final.
