Deu anys de l'assassinat de Borís Nemtsov: les flors, l'única arma dels opositors a Rússia
Els dissidents busquen formes de protesta en un país on les manifestacions estan prohibides, i les crítiques, castigades amb presó
A Rússia es compleix el desè aniversari de l'assassinat del polític i activista Borís Nemtsov: el carismàtic viceministre del govern rus que Borís Ieltsin imaginava com el seu successor però que es va acabar convertint en un dels principals opositors a Vladímir Putin.
Nemtsov va acabar pagant amb la vida les seves denúncies de corrupció, per exemple, amb l'organització dels Jocs Olímpics de Sotxi, o bé les manifestacions que va encapçalar contra la guerra del Donbàs l'any 2014.
Els seus seguidors, com cada any, han demanat a les autoritats que els permetin instal·lar una placa commemorativa al pont Bolsxoi Moskvoretski, on el van matar a trets, a tocar del Kremlin, però els ho han prohibit.
Per això han tornat a optar per deixar flors al lloc on van trobar el seu cos.
Aquest és pràcticament l'únic gest que els ciutadans crítics amb el règim poden fer de manera pública per expressar la seva oposició. Ho fan davant dels monuments d'escriptors i poetes ucraïnesos, com Lèssia Ukraïnka o Taràs Xevtxenko, o de presos polítics de l'època soviètica.
Les flors, però, ràpidament desapareixen. Les autoritats s'afanyen a retirar-les i a identificar-ne els autors.
Les manifestacions, prohibides
A Rússia, les autoritats no donen permís per fer manifestacions. Teòricament, només es toleren els piquets individuals, és a dir, que persones soles aixequin un cartell al mig del carrer.
Tot i així, quan els missatges no agraden, acaben detinguts. És el cas de la Galina, que en el tercer aniversari de l'inici de la invasió russa a Ucraïna va decidir portar una samarreta on duia estampat el lema "24 de febrer del 2022: un febrer que dura anys".
Ella va tenir sort, i poques hores després va quedar en llibertat amb càrrecs.
Molts d'altres no han tingut la mateixa sort. Segons mitjans independents, durant els tres anys de guerra a gran escala amb Ucraïna, a Rússia es van obrir 1.186 causes penals contra ciutadans contra la guerra, i 370 persones van acabar entre reixes o en hospitals psiquiàtrics.
Navalni, l'últim opositor a Putin
Fa un parell de diumenges, milers de persones també van anar a portar flors a la tomba d'Aleksei Navalni, al cementiri Borísovo de Moscou. Un any després de la seva mort en una colònia penal a l'Àrtic, els ciutadans crítics recorden que tant ell com Nemtsov no van tenir mai por de Putin.
El Vladímir explicava quin llegat els han deixat:
"Coratge, resistència i exemple. Boris Nemtsov sobretot era algú que deia la veritat malgrat qualsevol circumstància. La veritat és el més important; en la veritat hi ha tota la força, com deia Solzhenitsyn. Vivia sense mentides".
L'Anna, acompanyada de la seva filla, admetia que ara, amb la resta d'opositors a la presó o a l'exili, se senten orfes:
"Amb la pèrdua del Borís i l'Aleksei tenim menys esperança, menys suport, però no tenim ganes de desesperar. Podríem pensar que ha arribat el moment de rendir-nos, però perdre aquesta fe és perdre la fe en la vida."
Els opositors, en minoria
És difícil quantificar quants ciutadans russos no combreguen amb el règim. La repressió i la censura també han provocat que els ciutadans no expressin lliurement les seves opinions quan se'ls fan preguntes sobre política.
Tot i això, el responsable del Centre Levada, Denis Volkov, apunta que la majoria han marxat del país. I que els díscols que queden suposen a tot estirar una quarta part de la societat:
"I aquest 20% o 25 % (de la població russa), que realment s'han atrevit a continuar sent ells mateixos, que tenen una opinió negativa de molts aspectes de la vida, senten que no tenen l'oportunitat d'expressar la seva opinió, se senten pressionats... I això els fa ser persones amb una visió molt pessimista".
Les famílies dels soldats, també en silenci
El règim, fins i tot, ha silenciat les famílies dels soldats mobilitzats a Ucraïna. Les mares i dones d'alguns combatents van començar a alçar la veu per criticar les condicions en què es trobaven els seus homes al front o la manca de relleus.
Això no va agradar gens a les autoritats, que van declarar el comitè que havien format com a "agent estranger" i el van haver d'acabar dissolent. En aquell moment, la seva portaveu, Olga Tsukanova, va expressar amb desconcert:
"No em reconec com a agent estrangera. No treballo per l'interès de cap altre estat estranger, només de Rússia i del poble rus".
Per aquest motiu, les dones i mares de qui el règim anomena "herois de la pàtria" també han patit la repressió en la seva pròpia pell, i també a elles l'únic que els queda és deixar flors a la tomba del soldat desconegut.
