Deu anys de l'últim vol dels transbordadors, clau per construir l'estació espacial

El 21 de juliol del 2011, a les 6 i 28 minuts de la tarda, el transbordador espacial nord-americà Atlantis feia el seu últim aterratge. Era el 135è vol d'aquestes naus espacial reutilitzables, dissenyades per poder tornar a la Terra i enlairar-se novament.

Ara fa just deu anys, doncs, que el popular "shuttle" va deixar de volar. N'hi va haver cinc models diferents: Columbia, Challenger, Discovery, Atlantis i Endeavour, als quals es podria afegir el prototip, l'Enterprise, muntat damunt d'un Boeing 747 modificat per fer les proves prèvies.

El primer vol el va fer el Columbia. Era el 12 d'abril del 1981, una data simbòlica, perquè just vint anys abans havia viatjat a l'espai Iuri Gagarin, el primer astronauta de la història, en plena batalla entre les dues superpotències d'aleshores.

I seria precisament el Columbia el que protagonitzaria un dels dos vols que van acabar en tragèdia. L'1 de febrer del 2003, la nau va esclatar quan entrava a l'atmosfera terrestre.

Varen morir els set tripulants, tal com havia passat el 28 de gener del 1986 amb l'accident del Challenger, que es va incendiar i esclatar poc després d'enlairar-se.

La construcció de l'Estació Espacial Internacional

Aquestes naus de vora 60 metres d'altura i un pes d'uns dos milions de quilos van servir per posar en òrbita i reparar satèl·lits, per realitzar alguns experiments en microgravetat i, sobretot, per construir l'Estació Espacial Internacional i portar-hi material. També van permetre desplegar el telescopi espacial Hubble i reparar-lo.

El disseny i la construcció d'aquestes naus reutilitzables, de nom oficial Sistema de Transport Espacial (STS, en anglès) s'havien plantejat el 1969, però no van començar formalment fins al 1972, quan el president Richard Nixon va cancel·lar el programa Apollo -del qual quedaven tres missions més a la Lluna- un cop aprofitat tot l'efecte propagandístic i geopolític que desitjava.

El que va donar molta feina als transbordadors va ser l'Estació Espacial Internacional. La seva construcció, iniciada el 1984, es va allargar tant -i va tenir tants sobrecostos- que el programa dels "shuttles", que en principi era per deu anys, es va haver d'allargar.

El gener del 2004, el president Georges W. Bush va anunciar el final del programa de transbordadors. El 2011, amb quatre astronautes a bord, l'Atlantis va fer l'últim vol fins a l'estació. Hi va portar més de 5.000 quilos de material i es va endur cap a la Terra més de 2.000 quilos de consumibles.

I poc després, aterrava al Centre Espacial Kennedy de Florida. Així acabava la història dels transbordadors espacials, en els que, en aquests vint any, havien volat 306 homes i 49 dones.

Ara, els transbordadors, tret òbviament del Columbia i el Challenger, es poden contemplar a diversos museus. Tal com es veu en aquesta pagina web de la NASA, l'Atlantis s'exposa al complex de visitants del Centre Espacial Kennedy, el Discovery està en el Centre Steven F. Udvar-Hazy de Washington, l'Endeavour en el Centre de Ciències de Califòrnia, a Los Angeles, i el prototip Enterprise es pot veure al Museu Intrepid del Mar, l'Aire i l'Espai, a Nova York.

El Buran, el fugaç transbordador soviètic

El que no està exposat enlloc és el Buran, la rèplica soviètica als transbordadors americans. El seu disseny es va iniciar a mitjans dels anys 70 i el primer es va acabar el 1984. Només va fer un vol, el 1988, sense tripulació.

Dels cinc transbordadors previstos, només se'n va construir un altre, que mai no va volar. La situació política i econòmica de la Unió Soviètica va obligar a cancel·lar el programa, cosa que va fer oficialment el 1993 el president rus Borís leltsin.

L'únic Buran que va volar ja no existeix. Va quedar en propietat del Kazakhstan i es trobava en el centre espacial de Baikonur. Per manca de manteniment, el sostre de l'hangar on es trobava es va enfonsar i va quedar destruït. A més, varen morir vuit treballadors.

El segon, el que ja no es va enlairar, es troba parcialment desmantellat a la fàbrica de Túshino, vora Moscou. Segons la Viquipèdia, parts d'aquests vehicles fins i tot s'han arribat a vendre per Internet. Aquest ha estat el final d'una nau espacial batejada amb el nom de "tempesta de neu", que això és el que significa, en rus, "buran".