Deu anys del referèndum a Escòcia: com ha evolucionat l'independentisme i quins reptes té ara

Han passat deu anys des que Escòcia va votar en referèndum continuar formant part del Regne Unit. Una dècada després, d'aquella votació històrica, Escòcia ha canviat molt políticament, però els suports a favor del sí i del no es mantenen, més o menys, en les mateixes proporcions. Segons una enquesta de YouGov d'aquesta setmana, el 56% dels escocesos votarien ara que no, mentre que el 44% votaria que sí.

El 18 de setembre del 2014, la tradició democràtica del Regne Unit va permetre a Escòcia votar i decidir sobre el seu futur. A les urnes el no va guanyar per un 55%, i el sí va perdre amb el 45% dels vots. Des de llavors el país ha canviat, però la Unió Europea continua sent la clau de tot, la UE i l'economia.

El 2014, els partits que defensaven el no, els unionistes, van prometre grans avantatges econòmics per Escòcia, com l'explotació de les reserves de petroli. Però un altre argument de pes va ser la Unió Europa.

Llavors, quedar-se al Regne Unit significava seguir-ne format part. I aquest, curiosament, va ser un punt clau dels qui feien campanya pel no. És a dir: per seguir a la Unió Europea calia seguir al Regne Unit.

El pes del Brexit

Una dècada després, la pertinença a la Unió Europea torna a ser la clau, però ara per sumar partidaris del sí. Escòcia va votar no al Brexit, vol ser una nació de la Unió Europea, però seguir al Regne Unit l'ha portat també a haver de renunciar a un dels temes que genera més consens.

El 62% dels escocesos van votar contra el Brexit i d'ençà del 2016, any del referèndum per sortir de la Unió Europea, aquest ha estat un dels punts clau que defensen els independentistes. És a dir, ara, per seguir a la Unió Europea, cal sortir del Regne Unit.

El Brexit i el Partit Conservador, amb Boris Johnson de primer ministre, van portar Escòcia a tenir un dels percentatges més elevats d'independentistes, amb diverses enquestes considerant, durant el mandat dels conservadors, que el sí guanyaria un possible referèndum.

Per això molts critiquen l'SNP, el Partit Nacional Escocès, per no haver aprofitat aquests deu anys per avançar en el procés d'independència, i sobretot per no haver-ho fet els últims anys amb Nicola Sturgeon com a líder.

Ascens i caiguda de Sturgeon

Sturgeon, successora d'Alex Salmond, ha estat considerada, abans del seu declivi, la política més ben valorada del Regne Unit. Dona de discurs eloqüent, ferma controlant el partit i fent arribar els missatges a l'electorat.

Però en poc temps, tres afers la van debilitar a ella i al procés cap a la independència: la negativa de la justícia britànica a permetre un nou referèndum; la polèmica llei de reforma del reconeixement de gènere, i la coneguda com a Operació Branchform, la investigació sobre les finances del partit que l'afecta a ella i al seu marit, l'exconseller delegat de l'SNP.

La detenció de la parella, en una investigació que encara no s'ha tancat, va enfonsar el Partit Nacional Escocès. I més quan el seu successor, Humza Yousaf, va plegar al cap de poc temps de ser al càrrec.

Nicola Sturgeon, que gairebé ja no participa en el debat públic, pronosticava aquesta setmana a la BBC que Escòcia serà independent com a part d'una "reforma més àmplia" del govern del Regne Unit, inclosa la reunificació d'Irlanda.

Alternatives a l'SNP

Però Sturgeon ja no lidera una formació que s'està recomponent i que pot perdre el seu lideratge històric. A les eleccions generals del juliol, l'SNP va passar de tenir 48 diputats a Westminster a conservar-ne només 9. I les enquestes mostren que també poden perdre el control del Parlament de Holyrood a les eleccions d'Escòcia d'aquí a dos anys.

Caldrà veure com es reinventa l'SNP que, tot i que manté la independència com a tema central dels seus programes, ha perdut la meitat dels afiliats els últims cinc anys. Això no significa que hagi baixat el nombre d'independentistes, sinó que opten per altres partits.

Una de les alternatives és l'Alba, la formació d'Alex Salmond, el ministre principal que va aconseguir el primer referèndum negociant amb David Cameron, aleshores primer ministre del Regne Unit. Salmond manté que la independència encara és possible i acusa Sturgeon d'haver perdut una gran ocasió, perquè ara els laboristes manen a Westminster i aquest és un partit més proper als escocesos que no pas els conservadors. El partit de Keir Starmer, el primer ministre, ha arrasat a Escòcia a les generals i això no afavoreix l'augment de vots independentistes.

Laboristes a Westminster

Amb els laboristes, el somni de la independència queda una mica més lluny, però els sentiments nacionalistes no canvien i això es veu molt clar a les enquestes, com les d'aquesta setmana. Les proporcions a favor del no i el sí, més o menys, es mantenen, però els sondejos també remarquen incògnites i possibles canvis de cara al futur perquè el sí és l'opció preferida de les noves generacions.

Segons una enquesta de YouGov, 4 de cada 10 enquestats de 16 a 24 anys donarien suport al sí (el 39%), i 3 de cada 10 votarien no (el 31%). El sí també és més popular entre les persones de 25 a 49 anys.