"Déu, Trump i Trump", la unitat inqüestionable del Partit Republicà

Si alguna cosa ha quedat clara després del segon dia de convenció, és que el partit republicà és indiscutiblement i irrevocablement el partit de Trump i que, un cop purgats els crítics, es presenta unit al voltant del líder absolut i convençut de la seva victòria el novembre.

En totes les convencions, hi ha un dia pels rivals del guanyador que van perdre les primàries. El ritual consisteix que, un a un, van pujant a l'escenari a fer un exercici de constricció i oblit pel bé d'una causa comuna.

És el moment de deixar enrere mesos de crítiques i punyalades retòriques i lloar la persona que s'ha emportat la nominació. Encara que tothom sàpiga que no li tenen simpatia, els derrotats li juren lleialtat davant del país. 

La convenció és l'oportunitat per recosir el partit, aparcar les diferències de les primàries i unir-se tots darrere un sol nom; la unió fa la força. 
 

Haley, DeSantis i l'art d'empassar-se l'orgull

El discurs que s'esperava amb més expectació era el de l'exambaixadora l'ONU, Nikki Haley que va ser l'aspirant que més va tardar a retirar-se. Moderada pels estàndards actuals, havia dit de Trump no estava preparat per tornar a la Casa Blanca i quan es va retirar de la cursa va deixar a l'aire si li donaria o no suport. Aquesta matinada, tot i rebre algunes escridassades quan ha arribat a l'escenari, ha assegurat:

"Començo deixant una cosa perfectament clara: Donald Trump té tot el meu suport. I punt. (...) Aquesta nit, vull dirigir-me a alguns nord-americans que no estan 100% d'acord amb ell. El meu missatge per ells és senzill: no cal que estigueu d'acord amb Trump el 100% per votar-lo. I si no, mireu-me a mi. No sempre he estat d'acord amb el president. Però estem més sovint d'acord que en desacord".

Minuts abans, qui ha tingut una millor rebuda ha estat el governador de Florida, l'ultraconservador Ron DeSantis i antic deixeble de Trump. Fa un any, semblava que ho tenia tot de cara per aconseguir la nominació, però la seva candidatura es va desinflar de seguida davant la de Trump que no li va estalviar menyspreus. Aquesta matinada DeSantis ha afirmat:

"Donald Trump ha estat demonitzat, ha estat denunciat, processat i quasi perd la vida. No podem defraudar-lo ni podem defraudar Amèrica. (...) La vida quan ell era president és més assequible, la nostra frontera més segura i el nostre país era més respectat quan Donald Trump era comandant en cap".

 I darrere Haley o DeSantis han passat un reguitzell d'exaspirants com Vivek Ramaswamy, el senador Ted Cruz de Texas, o el senador Marco   Rubio de Florida, tots prometent fidelitat a un home que en el passat havien dit que mai no hauria d'arribar al despatx oval. El mateix comportament, precisament, que el senador J.D. Vance d'Ohio que Trump ha elegit com a candidat a vicepresident. 

Els grans absents de Milwaukee, que ningú enyora

Si es vol comprovar la transformació del Partit Republicà des que Donald J. Trump va ser elegit president el 2016 només cal que repassi la llista de "no-assistents" a la convenció de Milwaukee.

Les figures que havien estat clau per l'establishment republicà durant dècades i que entroncaven amb la idea del partit de Ronald Reagan, no han viatjat fins a Wisconsin.

Entre elles un expresident (George W. Bush), dos exvicepresidents (Mike Pence i Dick Cheney), un excandidat presidencial i encara senador (Mitt Romney) i dos expresidents de la Cambra de Representants (John Boehner i Paul Ryan, aquest últim de Wisconsin). Per no parlar d'excongressistes i exdirigents republicans que s'han mostrat crítics amb Trump i que tampoc ningú ha convidat.

La seva absència no és una sorpresa, fa temps que estan repudiats pel trumpisme, però el fet que no hi siguin contrasta amb les crides a la unitat del partit que se senten des de la tribuna de la convenció aquests dies. El Partit Republicà del 2024, com els del 2020, és el Partit de Trump i no accepta ningú que els qüestioni mínimament. 

Déu, immigració i seguretat (i Trump)

La segona jornada de la convenció també va servir per presentar alguns dels temes de la campanya que ara comença. El primer és el culte a Trump. Tots els que van fer discursos, van lloar la seva figura i no pocs van acompanyar-la de la figura de Déu, reforçant la idea que molts el veuen el magnat com un salvador quasi diví.

El fet que sobrevisqués miraculosament a l'atemptat de dissabte és, per molts nacionalistes cristians, un altre senyal en aquest sentit. I la que va ser la seva portaveu a la Casa Blanca i ara governadora d'Arkansas, Sarah Huckabee Sanders, va afirmar:

"Déu va salvar el president Trump d'aquest assassí perquè Déu encara no ha acabat amb ell. I, sens dubte, tampoc ha acabat amb Amèrica. Amb Déu com a guia i el president Trump de nou a la Casa Blanca, mostrarem al món que Amèrica és el lloc on regna la llibertat i la llibertat mai morirà".

Els diferents oradors de la convenció també van reiterar l'amenaça, que segons ells, representa la immigració, van recordar la crisi a la frontera amb Mèxic (amb dos milions d'entrades de forma irregular l'any passat) i no es van estar de vincular immigració i criminalitat, amb el testimoni emocionat d'una dona blanca a qui un salvadoreny sense papers va matar el marit.

"Cada dia, moren americans. Assassinats, assaltats i violats per immigrants il·legals que els demòcrates han deixat lliures", va assegurar el senador Ted Cruz. 

La idea que es vol transmetre és que la criminalitat i la immigració als EUA estan descontrolades (la realitat és que la criminalitat ha baixat clarament i la immigració irregular, després de tres anys pujant, tot just comença a frenar-se). I davant aquest caos, cal un nou govern amb un líder fort que defensi "la llei i l'ordre" com Trump (malgrat que ell mateix estigui condemnat, recorden els demòcrates).

El dolorós contrast amb l'estat dels demòcrates

L'exhibició d'harmonia i unitat republicana contrasta amb el desgavell actual del partit demòcrata, que fa tres setmanes que està immers en una crisi a causa dels seriosos dubtes sobre si Joe Biden té les capacitats mentals plenes i la necessitat de substituir-lo.

Si l'ambient a Milwaukee és d'eufòria, unitat i confiança en la victòria el novembre, com serà el dels demòcrates quan facin la seva convenció d'aquí a un mes a Chicago? Com es podran motivar i animar quan hi ha tants dubtes i divisions sobre el seu candidat? Com podran demostrar que estan units quan sectors importants del partit, dels donants i de les bases creuen que Biden ha de plegar i s'ha de trobar ja un substitut?

Les lloances i elogis a Trump són, sota la lògica dels assistents a Milwaukee, comprensibles i esperables entre els republicans que poden presumir d'un líder energètic, determinat i supervivent d'un atemptat. En canvi, no està molt clar els demòcrates  tinguin tantes raons per lloar la fortalesa i la resistència de l'actual president.

I si tenim en compte que les convencions són un ritual molt important per unir el partit i donar un impuls decisiu per les eleccions, és fàcil intuir els nervis i les inquietuds que neguitegen ara mateix un partit demòcrata amb el vent en contra.