Devastació, enquistament i frustració: 13 anys de l'esclat de la guerra a Síria

Aquest cap de setmana es compleixen 13 anys de l'inici de la guerra de Síria, un conflicte amb múltiples actors internacionals que ha devastat el país àrab i ha causat més de 600.000 morts, a més de milions de desplaçats i exiliats.

Una guerra que va començar com una revolta pacífica, cívica, no-violenta, que el règim de Bashar al-Assad va esclafar amb una duríssima repressió.

Més d'una dècada després, recorda aquells fets el periodista Oriol Andrés, que ha cobert el Pròxim Orient durant tot aquest període i que acaba de publicar "Síria, els rostres de la revolució", editat per Ara Llibres.

"Les protestes inicialment són pacífiques, imaginatives, no-violentes. I aquest és un llenguatge que el règim d'Al-Assad no domina, amb el qual no se sent còmode. I respon amb repressió."

Andrés explica com, en aquell moment, "el règim agafa els joves, els deté, els tortura i els humilia, per després deixar-los anar plens de ràbia". Una pràctica que, segons ell, promou la militarització.

Entesa fallida

Per al seu llibre, l'Oriol ha entrevistat Mazen Darwish, un dels activistes que va intentar negociar una obertura democràtica amb el règim sirià, però no se'n va sortir: el van detenir i el van torturar. Ara viu a l'exili.

"El nostre deure era impedir que la societat caigués en la violència i l'enfrontament religiós. Vam fracassar."

Darwish admet que, en un primer moment, pensaven que Al-Assad acceptaria "un cert maquillatge", però van topar amb tot el contrari: "El règim es troba còmode en la violència i el sectarisme".

Un país esquerdat

Tretze anys de guerra no han servit per clarificar cap escenari i tampoc no han provocat un gir en el lideratge del país: la situació està enquistada, però el president Al-Assad controla dues terceres parts de Síria, gràcies al suport de Rússia i l'Iran.

Andrés considera que aquests països --juntament amb la milícia libanesa Hezbollah-- "s'estan cobrant allò que han posat de la seva part per salvar el president Al-Assad" i que per això s'han "quedat" una part del territori. També cal tenir en compte el paper dels qui anomena "petits senyors de la guerra", majoritàriament aliats del règim, que van sorgir en zones allunyades dels centres urbans.

A més, els opositors al règim són al nord-oest, amb grups jihadistes armats, sota un protectorat turc. I al nord-est s'hi situa Rojava, on hi ha la coalició kurdoàrab, que intenta implantar un model de confederalisme democràtic.

Un mapa complex que dificulta encara més una solució definitiva que posi fi al conflicte.

Del terror a l'horror

Un altre dels rostres de la revolució siriana que apareix al llibre de l'Oriol Andrés és en Sarmad, un jove que es va refugiar el 2013 a Raqqa, fugint de la repressió, la presó i la tortura del règim.

A Raqqa s'hi va trobar l'Estat Islàmic, que va organitzar el seu propi califat intentant, segons explica, "allò que el govern de Bashar al-Assad no va poder fer en 40 anys a Síria: crear una comunitat amb seguretat. Res, cap informació, sortiria d'allà sense el seu coneixement", recorda.

Andrés, per la seva banda, posa el focus en els objectius i mètodes d'aquesta organització, sobretot en termes de comunicació.

"L'ISIS enviava missatges de terror, amb aquelles decapitacions, que anaven dirigits a un públic molt concret: a l'exterior. I, a la vegada, venia una imatge idíl·lica a les ciutats que controlava, amb la intenció d'atreure persones de tot el món."

Però què ha passat amb aquest i altres grups jihadistes que van sembrar el terror a Síria fa uns anys? Les Forces Democràtiques Sirianes, amb el suport de la Coalició Internacional contra l'Estat Islàmic, els van fer fora de Raqqa el 2017.

"Els dirigents d'Estat Islàmic deien que venien del desert i tornarien al desert. I així ha estat. Fins i tot ells sabien que el califat, en algun moment o altre, s'acabaria. Però lluitaven una guerra cultural. Volien que quedés la seva ideologia."

Hi ha esperança?

Fa 13 anys que Síria viu en una guerra sense final, de difícil solució, però a Bashar al-Assad l'han tornat a convidar a la Lliga d'Estats Àrabs i ha deixat d'estar aïllat.

Andrés admet que "Al-Assad ha guanyat la via armada", però recull el que apunten molts dels activistes que van impulsar les protestes del 2011 i actualment continuen treballant des de l'exili, i és que "la seva mera existència és una demostració que el règim no s'ha imposat i no ha guanyat la guerra o el conflicte".

Mirant al futur, el periodista manté viva una certa esperança: "Aquesta gent, des de l'exili, està construint una nova Síria."