D'Huppert a Vilarasau, deu noms propis de l'edició més ambiciosa del Temporada Alta

Arrenca el Temporada Alta a Girona, amb la seva edició més ambiciosa: la més llarga i amb més espectacles de la història, en total 110 propostes. Ja no queden entrades per "Mort d'un comediant", "Prima facie" ni la lectura dramatitzada de Carme Elias, tot i que des de  l'organització han habilitat una llista d'espera per als espectacles perquè estan intentant ampliar les funcions. En total, s'han venut més de 28.000 entrades.

L'oferta inclou 21 estrenes absolutes i, com sempre, perles internacionals, amb noms, potser, això sí, menys potents que altres anys.

La voluntat és arribar, a través de les arts escèniques, al màxim nombre de gent possible. Les xifres d'ocupació són molt altes, però només un 11% de ciutadans de Girona i Salt assisteixen al festival.

Davant una oferta tan desbordant, a continuació us fem una selecció d'alguns imprescindibles d'aquesta edició, que a banda d'escenaris de Girona i Salt, també arriba a set ciutats més de la demarcació i, aquest any, també al Mercat de les Flors barceloní. Ho fem a partir dels noms propis que les vertebren:

Emma Vilarasau

Emma Vilarasau mira la veterania als ulls a "Un matrimoni de Boston". I aquí, de fet, hi ha tres noms propis a tenir en compte. El 2005, Josep Maria Mestres va sacsejar l'escena catalana amb aquest text punyent de David Mamet i tres protagonistes en estat de gràcia: Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco.

Gairebé vint anys després, el director torna a l'obra, donant a Emma Vilarasau el paper que llavors feia Anna Lizaran, mentre Marta Marco interpretarà el paper que va fer al seu moment Vilarasau i incorporant Emma Arquillué, que no estava en el muntatge original, heretant el paper de Marta Marco.

Isabelle Huppert

I d'un tòtem català a un de francès. Isabelle Huppert és "Bérénice", una dona atrapada entre l'amor i la política. L'aclamat director italià Romeo Castellucci ha adaptat la tragèdia en cinc actes del dramaturg francès del segle XVII Jean Racine i, després d'una gira per Europa, aquest monòleg es veurà al Temporada Alta --que l'ha coproduït-- com a única data a Catalunya.

Mercè Pons

Mercè Pons fa "doblet" en aquesta edició del festival com a intèrpret de dues de les estrenes catalanes més esperades.

A "Mort d'un comediant", de Guillem Clua, fa equip amb Jordi Bosch i Francesc Marginet per explicar la història d'un famós actor que en la seva senectut es comporta com els personatges que ha interpretat, de Vània a Cyrano, passant pel Tartuf.

A "Allà lluny hi ha una caseta", Jordi Casanovas construeix una història de terror a partir de les narracions orals més enigmàtiques de les comarques gironines. Tot un conte de terror adult.

Tiago Rodrigues

El director del Festival d'Avinyó, Tiago Rodrigues, estrena a Catalunya un dels seus espectacles més compromesos sobre la tasca humanitària de la Creu Roja i Metges Sense Fronteres.

Basada en testimonis reals, sense amagar llums ni ombres, exposa dilemes i experiències de treballadors en zones de conflicte de tot el planeta.

Carme Elias

Acompanyada per Ramon Madaula i sota la mirada de Sílvia Munt, Carme Elias posarà veu a "Cartes d'amor", l'obra epistolar del dramaturg nord-americà A.R. Gurney, pensada específicament per ser llegida en veu alta.

L'espectacle explica la relació de dos personatges al llarg dels anys i a través de la seva correspondència i és, també, un homenatge a la mateixa Elias.

Toni Servillo

A "Tre modi per non morire", el carismàtic Toni Servillo presenta un viatge a través dels textos de Giuseppe Montesano.

Aquesta lectura escenificada, produïda al Piccolo Teatro di Milano - Teatro d'Europa, explora com la poesia de Baudelaire, Dante i els clàssics grecs ens ensenya a estimar la vida per damunt de la depressió i la injustícia.

Oriol Pla

Per partida doble. És la primera cara que ens ha deixat veure aquesta edició, a la vora de Pol López. Plegats protagonitzen "Les Étoiles". Com ja és tradició, el festival ha aprofitat l'anunci de la seva programació per estrenar aquest curtmetratge --dirigit pel fill del director del festival, Salvador Sunyer Vidal-- carregat d'ironia sobre la professió artística:

I després de l'èxit de "Travy", ara Oriol Pla i Pau Matas han creat "Gola", un solo a partir de les habilitats interpretatives --i no en són poques-- de Pla. Una barreja de text, dansa, slapstick, circ, clown, bufó i performance. El pecat de la gola és el tema escollit per retratar el consum compulsiu i altres mals d'una societat sobreexcitada i insensible al dolor.

La catedral de Girona

El Temporada Alta aprofita un escenari de luxe i un dels tresors que amaga la catedral: el seu orgue romanticosimfònic, un dels més importants de Catalunya.

A través d'aquest instrument, l'organista Juan de la Rubia acompanyarà la projecció de la pel·lícula muda "La passió de Joana d'Arc" (1928), obra de referència del director danès Carl Theodor Dreyer.

José (y sus hermanas)

La companyia ja ens té acostumats a tractar temes actuals com el turisme de masses amb espectacles punyents i originals.

Ara tornen al festival amb "Morir lo hace todo el mundo", el seu cinquè espectacle, que reflexiona sobre la por i les absències, i aborda les seves pròpies incerteses com a creadores.

Isabel Banal

El cartell d'aquesta edició és obra de l'artista Isabel Banal, i forma part d'una sèrie fotogràfica que combina i contraposa elements de la natura i la vida quotidiana amb el seu cos.

Aquí, una garrafa d'aigua a l'altura del cap fa la funció de la màscara teatral, amb les seves dues cares: comèdia i tragèdia. La garrafa també les conté: l'aigua, que és essencial per a la vida, està embotellada i comercialitzada.