Dia 2 a bord de l'Open Arms: Malta, dimecres 5 de juliol
Ens hem llevat pensant que marxaríem avui, però el combustible s'ha fet esperar. Després d'una dutxa ràpida, per torns, alguns amb aigua calenta, altres amb aigua freda, el capità ha fet sonar la sirena interna del vaixell tocades les 8 del matí. Era la primera reunió formal de la tripulació al complet. Dinou persones a bord, "tots importants i tots necessaris", segons Karlos.
Cadascú té el seu paper principal a la nau els socorristes, salvar persones; els patrons, dirigir les llanxes; els mariners, feinejar al vaixell; els metges, tenir cura de la salut dels refugiats i de nosaltres mateixos; el cuiner, mantenir-nos alimentats, fins i tot quan la feina supera la necessitat; els oficials de màquines, fer que el barco funcioni, i els periodistes, explicar què passa i un altre paper secundari que es converteix en el més important per a la resta: "estar al servei dels altres sempre".
Ens ho ha recordat l'Albert, un dels tres Alberts, el primer oficial de pont i mà dreta del capità: navegant, escriptor, somiador, conferenciant... el mateix Albert que només engegar el xat que ens manté connectats als que formem part d'aquesta missió ens va recomanar posar tres coses a la maleta: humilitat, paciència i empatia. Sembla que els companys li van fer cas.
Avui ha tornat a ser un dia embolicat per tothom, i tothom ha sabut estar a l'alçada. Alguns fa menys de 48 hores que ens coneixem. Oficialment ens hem presentat aquest matí al capità, i, quan a mig matí ha arribat el batut de fruites que el Fernando i l'Ubay ens han preparat abans de defallir, ja semblava que feia un mes que érem aquí.
La feina intensa i apassionada té aquestes coses, que si un dona, l'altre encara dona més, i el cos aguanta, i es carrega d'energia, i entre tots es produeix la màgia, la mateixa màgia que aconsegueix que Proactiva Open Arms faci gairebé dos anys que salva vides al mar, i ja en van 40.000, gràcies al suport de voluntaris i de milers de petites donacions.
I és també la màgia que permet fer connexions en directe de dues hores, perquè ells s'hi impliquen i ens ajuden, i perquè molts espectadors s'interessen pel que fan. Les pizzes d'última hora a coberta han arribat abans que el combustible. Amb els dipòsits plens, abans de 24 hores esperem salpar cap al Mediterrani central.
Facebbok live des de L'Open Arms
