Dia 3 a bord de l'Open Arms: Malta, 6 de juliol

Dia d'estibar, d'últims detalls, d'acabar de començar-nos a conèixer.

Ahir es va carregar tot: aigua, oli i gasoil. Ens ho han dit poc després d'esmorzar. Estàvem llestos per sortir, però el ritme del vaixell és el que la nau requereix. I també el ritme que podem assumir.

Quedaven quatre coses per fer, totes molt importants, abans de sortir a alta mar: rematar petits retocs al cor de l'Open Arms, a la sala de màquines; quedaven poques compres per fer, però s'havien de fer. Entre altres coses, calien bombones d'oxigen per als metges i una colla de draps de colors que algun dia van servir per vestir algú i que ara servirien per netejar els aparells.

I, de comprar, se n'han cuidat –fins al punt de quedar-se sense dinar– el Dani i el Roma, un dels Alberts que ha perdut el nom a bord, per no ser confós amb els altres dos quan enmig d'un moment crític calgui una ordre clara. I, mentrestant, els altres apreníem que cal buidar de brossa el vaixell abans de marxar, que un cop en marxa cal ser molt endreçat i tenir-ho tot estibat –que aquí vol dir "guardat definitivament i de manera segura" per evitar ensurts durant la navegació–, que cal, també, ser auster amb l'aigua i l'electricitat, que tothom haurà de seure sempre al lavabo quan el faci servir, i que no es pot tirar el paper per la tassa per no ferir les canonades i els budells d'una nau vella que podria tenir una indigestió.

Hem après, també, que, si s'han de marcar 600 armilles amb esprai, amb el nom d'Open Arms, per si s'extravien a l'hora dels rescats, tant és que siguis socorrista, cap de missió o director d'una ONG, com Òscar Camps, que no dubta a interrompre la feina per rebatre les paraules del ministre Zoido quan demana un codi de bones pràctiques a les ONGs.

Hem tornat a veure una lliçó d'activisme i servei quan hem pogut parlar amb calma amb el Savvas, treballador polifacètic i incansable que va venir des de Grècia per convertir-se en una peça imprescindible per a tothom en aquesta missió. I hem confirmat que som uns privilegiats tenint a la cuina el Fernando i l'Ubay, que cuiden cossos i ànimes.

Hem sabut que la generositat de la Marta amb aquest projecte és tal que ha vençut la timidesa per parlar-nos a càmera del seu compromís. I hem vist la seva humilitat quan accepta quedar-se a terra portant la logística de la missió, malgrat que és socorrista i infermera, i porta a l'esquena quatre missions més.

I anem a dormir sabent que sortirem amb la sortida del sol i que, quan tornem, ella ens estarà esperant.

Trobaràs tota la informació d'aquest viatge a Diari de bord: TV3 des de l'Open Arms