Dia 5 a bord de l'Open Arms: Mediterrani Central, 8 de juliol
Avui ha estat un dia diferent de tots els que hem viscut en aquesta missió 21 de l'Open Arms.
Un dia tranquil, que, paradoxalment, ha començat amb molta activitat. Quan hem sortit, a quarts de set del matí, a coberta hem vist el vaixell Sea-watch 2, de l'ONG alemanya del mateix nom. Ens havien avisat que feia dos dies ben bons que navegava a la deriva per un problema al motor i que estava esperant algú que el remolqués. No semblava que fos gaire a la vora, per això hem preguntat al capità quina era la distància que ens separava: quinze minuts, el temps just per fer un mos ràpid i agafar la càmera per si calia enregistrar aquest peculiar rescat.
Els responsables de la missió 21 no tenien del tot clar quina decisió havien de prendre. Per una banda, es deuen als seus donants, que els dipositen la confiança i els diners perquè rescatin els que fugen buscant una oportunitat millor, però, per l'altra, saben que han de ser coherents amb una de les seves màximes: persones salvant persones.
Tot ha anat molt ràpid. Mentre una llanxa anava amb en Gerard i l'Òscar a pactar com es podien sufragar els costos del rescat, la resta de l'equip es feia càrrec dels preparatius. Ja com una gran família, tots els socorristes, metges i la resta de la tripulació s'han posat a la feina. Com la Núria, cirurgiana oftalmòloga, que avui movia cordes d'un pam de diàmetre, o en Fernando, que ha deixat la cuina per ajudar també a treure pals i ganxos per remolcar.
Aviat, els dos vaixells han quedat units per aquest cordó umbilical gegantí sota l'atenta supervisió d'en Savvas, un dels patrons de l'Open Arms, que no parava d'anar amunt i avall donant indicacions i tensant ell mateix tot el que podia amb les seves pròpies mans.
Mentre editàvem les imatges i les enviàvem a la tele hem rebut la visita sorpresa dels companys del Golfo Azzurro, que avui acabaven la seva missió sense haver pogut fer gairebé cap rescat. Ha estat aquest un dels temes de conversa a la sobretaula, mentre preparàvem les polseres de diferents colors que haurem de posar a tots els refugiats que pugin a bord, per facilitar els protocols mèdics i logístics. Hem parlat de rescats, de motivacions i de com entenem la solidaritat i l'empatia amb els altres, amb els que no coneixem, però que acabem fent nostres després d'uns dies de convivència, ja siguin membres d'un equip de rescat o persones rescatades que busquen els que tots busquem: una vida digna.
- - -
Trobaràs tota la informació d'aquest viatge a Diari de bord: TV3 des de l'Open Arms