Dia 6 a bord de l'Open Arms: Mediterrani central, 9 de juliol
I si tal com vam arribar a la zona SAR, vam girar cua cap a Malta, amb uns rescatadors rescatats, avui hem deixat el vaixell de Sea-Watch a poques milles de Malta i ja som de tornada cap a la zona SAR.
No hi ha temps a perdre. Feia una setmana que les ONG no feien cap rescat en aigües internacionals del nord de Líbia i tot just avui l'organització maltesa MOAS ha assistit dues famílies sirianes que es trobaven a la deriva en una barcassa. Aquest rescat ha coincidit, a més, amb el canvi de tripulació del Golfo Azzurro, que també havia tornat cap a Malta.
Així que, ara mateix, l'Open Arms es dirigeix de nou cap allà, per si la situació es tornés a escalfar. Anar fins a Malta ha suposat més de 30 hores de viatge perquè amb la càrrega de transport, el remolcador on viatgem havia d'assegurar el trajecte a una velocitat de 6-7 nusos, o el que és el mateix, uns 12 quilòmetres per hora, bastant més lent del què es mou quan va sol.
Amb el remolc fixat a popa, quedava restringit el pas a la coberta principal, on s'han hagut de desmantellar els tendals que havien de servir per protegir del sol a les possibles persones rescatades. I l'espai al vaixell s'ha fet encara més petit, i el contacte amb la tripulació s'ha fet encara més estret.
Potser per això o potser perquè, com a periodistes, encara paíem aquest matí la frustració de no haver-nos quedat ahir de guàrdia a la zona de rescat... que hem tingut unes hores remogudes, d'emocions i de confessions, que han tret el cap de cop quan la tensió dels últims dies s'ha relaxat per força. I la Núria, que no només cura amb venes, pastilles i gases, ens ha remuntat i ens ha regalat una entrevista i també un desig personal que ens ha deixat "sincronitzades" per sempre. Hem compartit torn de cuina, i hem rigut amb els lloros que el capità ha deixat a casa, i amb el menú del sopar: massa fruita i poca proteïna per alguns dels comensals.
El temps que hem guanyat de mar l'hem aprofitat també per xerrar amb calma amb l'Òscar i el Gerard, que ens han parlat agosarats i generosos, com són. Com són també els companys de l'ONG al Golfo Azzurro, que han vingut fins aquí, ja molt a prop de Malta, per ajudar en les maniobres de traspàs del vaixell de Sea-Watch a un altre remolcador. Un breu, però emotiu moment que ha donat fins i tot per trobar coneguts comuns amb els tripulants del Golfo.
I seguim rumb a Líbia de nou amb la certesa de què farem tant com podrem per explicar què passa al mar quan persones que pateixen marxen del país on han nascut, fugint de la barbàrie a través del mar, cap a un indret on els esperen amb les portes tancades.
...
Trobaràs tota la informació d'aquest viatge a Diari de bord: TV3 des de l'Open Arms
