Dia 7 a bord de l'Open Arms: de camí a la zona de rescat, 10 de juliol

Poc després de posar-nos en peu, i fins i tot abans d'esmorzar, hem pujat cap al pont de comandament. Tenim problemes amb les comunicacions i allà és l'únic lloc des d'on podem saber del món i posar-nos en contacte amb qui no viu en aquest vaixell, amb qui ens espera a casa, amb els amics, amb la feina i amb les xarxes socials i sovint és missió impossible...

Havíem de comprovar que els últims enviaments a la redacció de Sant Joan Despí s'havien fet bé, i mentre ho fèiem ens hem trobat el cap de missió i l'Òscar, que ens confirmaven que a les cinc del matí ja hi ha hagut una comunicació de "distress" a la zona de rescat on ens dirigim, o el que és el mateix: un avís que una barcassa estava en risc de naufragi.

Després n'hem sabut d'una altra i d'una altra... Fins a dos "woodenboats" i dos "rubberboats" –barcasses de fusta i de goma, respectivament- plens de persones han sortit avui de les costes de Líbia rumb al no-res. Altres ONGs a la zona, com la maltesa MOAS, o SOS Mediterranée i Metges Sense Fronteres han assistit les embarcacions i han rescatat més de dues-centes persones.

I aquest vespre hem practicat la sortida amb les llanxes i hem vist com porten les "rihbs" els professionals i com gravar-hi nosaltres. I ens ha sabut greu no haver pogut mostrar aquest matí el drama per televisió, no poder explicar amb imatges que avui ha tornat a passar, no poder posar cara a les xifres que deshumanitzen un drama molt humà: més de 300.000 persones han arribat a Itàlia per aquesta ruta els últims dos anys, més de 300.000 noms i cognoms, més de 300.000 mares, germans, fills, cosins, amics d'algú altre... més de 300.000 històries personals... i molts altres milers, només 5.000 comptabilitzats l'últim any, han mort ofegats.

Confiem, però, que podrem fer-ho, perquè tot i que feia dies que no es veien embarcacions a la deriva a la zona de rescat, l'anomenada zona SAR, tothom està convençut que les cases prop de la platja on expliquen que els traficants de persones les retenen fins que veuen via lliure a la costa, n'estan plenes... i nosaltres estem a punt d'arribar a la zona crítica on es deixen veure només de sortir el sol barques a la deriva on la vida del passatge depèn sovint de la sort de trobar altres persones que les salvin.