El TC tomba les recusacions dels magistrats i debat ara si atura la reforma del Codi Penal

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara del PP contra la votació al Senat de la reforma del Codi Penal i el canvi en l'elecció de jutges.

Després de més de cinc hores de debat, també s'ha rebutjat admetre a tràmit les recusacions contra dos magistrats. La recusació s'ha rebutjat per 6 vots a 5, és a dir, la majoria conservadora ha votat en contra de les recusacions i la minoria progressista, a favor.

En cas que s'haguessin acceptat les recusacions sol·licitades pel PSOE i Unides Podem, les majories del Tribunal haurien canviat, amb més vots progressistes que conservadors. En la votació hi han participat els dos magistrats a qui es volia recusar, el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez. Cap dels dos ha abandonat la sala en el moment de la votació.

Ara el tribunal debat si decideix mesures cautelaríssimes, que suposarien impedir la votació al Senat i obrir una crisi institucional sense precedents. En els seus més de 40 anys d'història, el Constitucional no ha frenat mai un debat a les Corts.

Ambient de màxima tensió

Els magistrats continuen reunits, en una trobada que ha arrencat aquest matí a les 10, amb un ambient de màxima tensió. A hores d'ara, després de l'admissió a tràmit del recurs del PP, queda pendent el debat sobre l'acceptació o no de les cautelaríssimes que reclamen els populars --i que Vox també ha reclamat amb un recurs d'empara posterior--, que suposen aturar la tramitació parlamentària de les reformes.

Els magistrats progressistes volien debatre en primer lloc la petició de recusació dels dos magistrats conservadors del TC amb el mandat caducat --entre ells, el president del Constitucional-- que han fet el PSOE i Unides Podem. Finalment, però, s'ha imposat l'ordre plantejat pels conservadors amb 7 vots a favor: els 6 del sector conservador i el del vicepresident José Antonio Xiol, del sector progressista.

Les discrepàncies entre sectors ja van obligar dijous a ajornar qualsevol decisió. En un ple convocat d'urgència, els magistrats progressistes van forçar-ho al·legant la complexitat del debat i van amenaçar de marxar, un fet que hauria impedit el quòrum de vuit jutges necessari perquè el ple quedi constituït.

Nous escrits del PSOE i Unides Podem

La setmana passada, els partits del govern de coalició espanyol també van demanar ser part i presentar al·legacions per defensar el respecte a l'autonomia del Parlament i que no s'interfereixi en la tasca legislativa.

Aquest diumenge a la tarda, els socialistes van presentar dos nous escrits i, aquest dilluns a primera hora Unides Podem ha demanat al TC que, abans de decidir sobre la petició de recusar dos magistrats, consultin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si se'ls ha d'apartar de la deliberació dels recursos automàticament.

A més, el president de la comissió de justícia del Congrés, el socialista Felipe Sicilia, també ha sol·licitat aquest dilluns al Constitucional que no freni les reformes.

Des de divendres passat, els partits polítics han presentat una vintena d'escrits arran de la impugnació del PP.

Quins escenaris possibles hi ha?

Si s'admeten les cautelaríssimes que demana la dreta, això suposaria aturar la votació al Senat i aturar la reforma fins que el tribunal resolgués el fons de la qüestió.

Davant una hipotètica admissió de les cautelaríssimes, el Senat tindria la possibilitat de suspendre el conjunt de la tramitació de la reforma, introduir esmenes al text de la reforma del Codi Penal per eliminar les parts que fan referència a la reforma judicial suspesa o bé mantenir el debat i la votació, un fet que suposaria un enfrontament directe amb el TC.

Si, en canvi, el tribunal opta per mesures cautelars, no cautelaríssimes, s'hauria de consultar totes les parts i estudiar les al·legacions del PSOE i Unides Podem abans de prendre cap decisió.

Això implica una dilació del procés i, per tant, probablement dijous hi hauria votació al Senat.

La Fiscalia del Constitucional no és partidària d'adoptar mesures cautelars com les que reclama el PP.

Mentrestant, al calendari, una altra cita important: el ple del CGPJ de dimarts, convocat justament per fer els nomenaments pendents i bloquejats des de fa temps que han provocat la crisi.

Tot plegat, una situació d'alta tensió entre les institucions de l'Estat que empitjoraria si, finalment, el Constitucional optés per les cautelaríssimes, segons els experts, una mesura inèdita.

Segons el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, l'aplicació de mesures cautelaríssimes suposaria "anar en contra d'una limitació expressa" que és la de no pertorbar, segons la llei, "interessos constitucionalment protegits com és la tramitació legislativa".

Arbós recorda que, més enllà de discutir si la forma que ha utilitzat el govern espanyol per forçar la renovació del Constitucional és la idònia, "el problema ve d'abans":

"La gravetat del problema és que hi ha membres del TC amb el mandat caducat i també vocals del CGPJ."

D'on ve la situació actual

Davant el bloqueig de la renovació dels magistrats del Constitucional, amb el mandat caducat, el PSOE i Podem van decidir tirar pel dret i aprofitar la tramitació de la reforma del Codi Penal --que inclou l'eliminació del delicte de sedició-- per introduir canvis en la llei orgànica del Poder Judicial i del Constitucional.

Sobre el Poder Judicial, es vol eliminar la majoria de tres cinquenes parts perquè el CGPJ nomeni els vocals del Constitucional. Ara es passa a un sistema de votació individual en què resulten elegits els candidats amb més suports. És a dir, passa a una majoria simple.

A més, en cas que l'òrgan de govern dels jutges continuï incomplint la seva obligació d'enviar dos aspirants al Constitucional --com està passant ara-- se'ls podrà exigir responsabilitats penals.

El 13 setembre va acabar el termini fixat per llei per fer la renovació del TC i no s'han fet els nomenaments amb tota mena d'excuses i arguments.

Que es pugui acabar desbloquejant el relleu suposarà un canvi de majories al Constitucional després d'anys de domini conservador. I això passa just en un moment en què l'alt tribunal ha de revisar recursos contra les lleis més socials del govern Sánchez, com la de l'eutanàsia o l'ingrés mínim vital.