El català a la UE s'ajorna però Espanya proposa desplegar-lo abans que l'euskera i el gallec

L'oficialitat del català a la Unió Europea haurà d'esperar. Davant la manca d'unanimitat dels 27, necessària per aprovar-ho, la votació ha estat ajornada. "Les discussions continuaran", han assegurat fonts europees.

"Hem acordat seguir treballant per canalitzar la proposta", ha dit, en aquest mateix sentit, José Manuel Albares, ministre espanyol d'Exteriors, després que el Consell d'Afers Generals hagi estudiat la proposta.

"Alguns estats membres han demanat més temps per analitzar el seu desenvolupament i la seva implantació", ha explicat Albares, abans de remarcar que "cap estat membre ha exercit un veto".

L'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE era un dels temes sobre la taula a la reunió del Consell, a proposta espanyola, que alguns estats temen que creï un precedent, mentre n'hi ha que pensen en l'impacte econòmic que tindria la mesura.

En aquest sentit, el govern espanyol ja ha avançat que està disposat a assumir el cost de la traducció. 

Desplegament gradual, començant pel català

Albares també ha assegurat que s'ha fet un "pas clau" en el camí cap a la modificació del reglament lingüístic de la UE. Un camí que podria ser gradual, perquè, en resposta a alguns estats que han plantejat que incorporar tres llengües de cop té una dificultat afegida, el govern espanyol ha proposat "iniciar el desplegament primer amb el català i després amb les altres dues llengües".

Preguntat sobre aquesta qüestió, Albares ha defensat que el català sigui el primer a desplegar-se, perquè és "l'idioma els representants del qual han sol·licitat amb més insistència la inclusió en el reglament"; i "és parlat per més de 10 milions de persones".

Aquest compromís que a Europa es començarà per l'oficialitat del català ha satisfet Junts, que assegura que "ja no hi ha marxa enrere", però en canvi, ha molestat el PNB, que avisa que "no ajudarà a la investidura de Pedro Sánchez". Des de la Generalitat, la portaveu ho ha trobat insuficient i ha lamentat que "la feina s'hagi fet tard i malament".

El ministre finlandès demana temps en castellà i català

Suècia i Finlàndia són els estats que la setmana passada ja es van mostrar poc favorables a l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Es dona la circumstància que el suec el parlen 10,2 milions de persones, una xifra semblant a la de catalanoparlants, i el finès té 5 milions de parlants, la meitat.

Aquest dimarts, quan ha arribat a Brussel·les, la ministra sueca d'Afers Europeus, Jessika Roswall, ha defensat que necessiten "més temps" per estudiar la proposta, perquè hi ha "moltes llengües minoritàries" a Europa i cal veure'n "les conseqüències legals i financeres". 

Aquest posicionament, que ja feia preveure que la proposta no es votaria, també ha estat el del ministre finlandès d'Afers Exteriors, Anders Adlercreutz, que ha fet servir el castellà i el català per reiterar que pensa que és massa d'hora per arribar a un acord: 

"Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d'hora per prendre una decisió", ha dit en català. 

Abans, parlant en castellà, Adlercreutz s'havia mostrat com a "gran amic de les llengües d'Espanya" i, canviant al català, com a "gran amic de la cultura catalana".

"No són llengües minoritàries"

"No estem parlant de llengües minoritàries, sinó d'idiomes que parlen milions de persones. Com el català, que parlen més de 10 milions de persones", ha defensat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, abans de la trobada. "El multilingüisme és un dels objectius i dels valors de la UE i així ho assenyala l'article 3 dels tractats, que indica que s'ha de promoure i protegir", ha afegit.

Perquè l'oficialitat de les llengües s'aprovi cal una unanimitat que ara mateix no està garantida i caldrà convèncer els estats que dubten de l'encaix legal o de la despesa que suposa afegir més tasques de traducció i interpretació.

En el primer cas, la delegació espanyola defensa que hi ha tractats que ja reconeixen la traducció de textos en llengües només oficials en una part dels territoris dels estats. És el cas de l'article 55.2 del Tractat de Lisboa, que reconeix el dret de traducció a "qualsevol llengua que determinin els estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial en la totalitat o en part del seu territori". "Espanya és un dels dos països de la UE que ha fet ús de l'article", ha subratllat Albares aquest matí.

Els esculls polítics potser seran els més difícils de superar. Falta per saber la postura de França, per exemple, molt reticent històricament a reconèixer llengües minoritzades.

"Explicaré a tots els meus col·legues l'especificitat del règim constitucional lingüístic espanyol, que el fa pràcticament únic dins la UE. També que aquests idiomes es fan servir dins el Parlament espanyol", ha anticipat el ministre d'Exteriors, fent referència al primer dia --aquest dimarts-- que el català, l'euskera i el gallec es podran fer servir sense sancions al Congrés dels Diputats.

Per tot plegat, l'escenari més probable és que aquest dimarts no es voti l'oficialitat del català. La petició d'Espanya, que també inclou el gallec i l'euskera, s'aniria debatent en futures reunions.
 

Pressió des de Catalunya

Hores abans de la trobada del Consell, el president Aragonès havia tornat a reclamar que el català sigui oficial a la UE: "El que esperem és que Europa acompanyi el dret dels ciutadans de Catalunya a poder fer servir la nostra llengua a les institucions europees i que el govern d'Espanya faci la feina que li toca."

Segons el ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, aquesta feina s'està fent: "El govern d'Espanya està fent tot l'esforç, totes les gestions a tots els nivells perquè la petició que vam formular a l'agost es faci realitat com més aviat millor", afirmava unes hores abans a Barcelona.

Uns missatges als quals s'afegien Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua, amb representants desplaçats a Brussel·les per a l'ocasió. Plataforma ha fet campanya amb personalitats com Pep Guardiola o l'actor Sergi López, o el president del Barça, Joan Laporta, que en un vídeo d'aquesta última entitat reclama als estats que votin sí a "la llengua de deu milions d'europeus".