Dia de la Constitució: la batalla política de Madrid escombra la reforma de la Carta Magna

José Manuel García-Margallo, ministre d'Exteriors amb el PP, es va erigir en el titular de la qüestió catalana durant el procés. Fins al punt que, cada divendres, reunia un grup de gent al Ministeri per donar arguments al govern de Rajoy en contra del sobiranisme. En paral·lel, defensava que, quan es pogués, els grans partits estatals havien d'afrontar una reforma constitucional. Va predicar al desert.

Els socialistes també eren partidaris d'obrir el meló constitucional, i així ho van deixar escrit a la declaració de Granada, el 2013. Eren els temps d'Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del PSOE i de Pere Navarro al PSC. El dret a decidir ja marcava la política catalana.

Aleshores, la reforma de la Constitució --sense tocar el moll de l'os de la sobirania i la unitat-- semblava inevitable: la crisi econòmica havia deixat al descobert les costures de l'estat del benestar, l'estat autonòmic trontollava i les demandes de més democràcia donaven ales a partits emergents.

En el 46è aniversari del text constitucional, aquest 2024, el panorama de fons no té res a veure amb el de fa 10 anys, i ja ningú té com a prioritat encetar, a fons, el debat de la reforma. Hi ha motius que ho expliquen.

Vents que bufen cap a la dreta

D'entrada, perquè el vent bufa cap a la dreta a tot al món, i la possibilitat de grans consensos s'esfuma. De fet, Vox no ha anat a l'acte solemne del Congrés d'aquest divendres. A l'esquerra, tampoc hi seran les cares principals de Sumar.

En el cas espanyol, l'onada conservadora va a cavall del nacionalisme espanyol, tal com bé han explicat politòlegs com Ignacio Sánchez-Cuenca. El centralisme va fent forat, fins al punt que un estudi recent del Centre d'Investigacions Sociològiques, el CIS, assegura que un 55,7% dels ciutadans opina que "s'ha anat massa lluny" en la transferència de competències a les comunitats i creu que fa falta un govern central més fort. Al 25% dels espanyols no els importaria viure en un país poc democràtic si a canvi els garantissin més qualitat de vida.

En aquest context, una de les grans referents del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, enfrontada obertament amb La Moncloa, ha aprofitat aquest 46è aniversari per acusar els partidaris de la reforma de ser-ho "amb finalitats no confessables" i per plantar cara als que, segons ella, volen "descapitalitzar" Madrid. És a dir, als qui volen repartir el poder de manera diferent.

Xoc entre centralisme i plurinacionalitat

El segon motiu és que ja no es percep el conflicte territorial com una urgència. A l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, només un 5% dels catalans situa les relacions Catalunya-Espanya com la principal preocupació, i els contraris a la independència superen els que en són favorables.

En aquest terreny de joc, a Madrid les principals veus que parlen d'una eventual reforma de la Carta Magna ho fan per demanar que es blindi amb més força la unitat. Recentment, Felipe González i José María Aznar van coincidir, en una xerrada sobre la figura d'Adolfo Suárez, que qualsevol canvi en profunditat --l'anomenat procediment agreujat, que regula l'article 168-- hauria de servir per "deixar encara més clar que la sobirania no és fraccionable", en paraules de l'exlíder del PP.

González, molt crític amb el president Pedro Sánchez des de fa temps, va defensar que en tot cas hi hauria de quedar clar que un referèndum d'independència no és possible. Tothom conté la respiració mentre el Tribunal Constitucional decideix sobre la llei d'amnistia.

Entre l'embat i la resistència

Posicions que xoquen amb els socis de govern del PSOE i Sumar, que empenyen cap al reconeixement de la plurinacionalitat però vigilant de no trencar una majoria fràgil. En un gir polític rellevant, fins i tot Bildu ha optat pel gradualisme davant "una operació de l'estat profund per tombar Pedro Sánchez", segons admet Arnaldo Otegi.

Per això, els socialistes opten per posar el focus en qüestions socials i reforçar el flanc progressista per resistir l'embat de l'oposició.

En el seu últim congrés, a Sevilla, han aprovat incloure a la Constitució la revalorització de les pensions, el matrimoni homosexual, la interrupció voluntària de l'embaràs i la paritat de gènere a les institucions. Aquest 2024, el Congrés dels Diputats ja ha aprovat una modificació, la de l'article 49, per reconèixer drets a les persones amb discapacitat i treure del text la paraula "disminuït".

Caldrà veure si els dos grans partits de l'Estat, PSOE i PP, es posen d'acord amb aquests canvis. Ara mateix sembla improbable, enmig d'una batalla política dura, en què el partit d'Alberto Núñez Feijóo ha posat el focus en els casos de presumpta corrupció que afectarien persones de l'entorn del president, amb la vista posada ja a les eleccions del 2027.