Diamants, racisme i desnonaments: la cara fosca dels privilegis d'Elisabet II

Els privilegis, el classisme i creure's per sobre del bé i del mal és una qualitat lligada a les corones i la monarquia. Si bé els règims democràtics intenten limitar i definir els papers de les monarquies parlamentàries, massa sovint qui duu la corona acaba saltant-se la llei.

N'hem vist exemples amb Joan Carles I, però la recentment difunta reina Elisabet II tampoc ha estat exempta de polèmiques per voler doblegar lleis, aprofitar-se de l'Estat, les colònies o influir en assumptes públics que afectaven la seva família.
 

Sense negres al servei

La corona va prohibir als "migrants de color o estrangers" exercir funcions clericals a la casa reial fins almenys a finals de la dècada del 1960, segons una investigació de The Guardian.

El Palau de Buckingham va negociar clàusules per romandre exempts de complir lleis contra la discriminació per raça o sexe. Ara bé, els negres sí que es podien contractar com a servei domèstic.

Subvencions per escalfar palaus

L'any 2004, la reina va sol·licitar una subvenció per a famílies pobres per ajudar a escalfar els seus palaus, però se li va rebutjar perquè els ministres del govern temien que provoqués una reacció de relacions públiques.

En un esforç per reduir les creixents factures d'electricitat i gas de la casa reial, va demanar una ajuda al·legant que la factura d'un milió de lliures per als palaus reials era "insostenible" i que la subvenció de 15 milions de lliures -- uns 17 milions d'euros -- per al manteniment dels palaus era insuficient, segons va explicar The Independent.

Pressions a Escòcia

Una altra pràctica que la reina ha dut a terme és el conegut com a "consentiment de la reina", pel qual ella ha tingut accés en exclusiva a projectes de llei o pressupostos abans que es debatin.

En el cas escocès, Elisabet II va pressionar fins a 67 cops el Parlament escocès -- segons publica la premsa britànica -- per assegurar que lleis que afectaven els seus interessos no l'afectessin: lleis urbanístiques, impostos, protecció a llogaters o lleis mediambientals que concernien les seves terres a Escòcia.

Diners per tapar escàndols

La casa reial va pagar de la seva butxaca centenars de milers de dòlars per tapar i superar la crisi que va suposar la condemna del príncep Andreu, un dels fills de la reina, per agressió sexual i estar lligat a l'escàndol de tràfic de menors de Jeffrey Epstein.

Virginia Guiffre i el duc de York van arribar a un acord per tapar detalls d'un dels episodis més obscurs i vergonyosos per a la Corona.

Desnonaments

Tot i ser una de les propietàries més riques del món, amb 26 residències reials i palaus i un reguitzell d'edificis que generen més de 300 milions de lliures a l'any, la gestió de les propietats de la casa reial ha intentat desallotjar centenars de llogaters en els darrers anys.

El darrer exemple més polèmic: el novembre del 2020, encara en pandèmia, una família resident a Hampton Court va rebre una amenaça de desnonament per una factura elèctrica impagada de 32 lliures.

Joies i diamants de les colònies

S'estima que la riquesa total de la reina supera els 85.000 milions d'euros, encara que la fortuna privada quedaria per sota de la d'altres monarquies.

La seva col·lecció de joies té un valor aproximat de 5.000 milions de lliures i consta de 28.578 diamants i pedres precioses majoritàriament procedents de les colònies britàniques.

En la coronació de Carles III durà l'orbe del sobirà i el ceptre de la creu, que duu el diamant Cullinan I, el diamant més gran del món, també conegut com la Gran Estrella d'Àfrica, sostret de Sud-àfrica el 1905. De fet al país hi estan creixent les veus que demanen el retorn de la pedra.

La corona de la reina mare conté el diamant de Kohinoor al centre, una corona que ara lluirà la reina regent, Camil·la. Aquest diamant va acabar en mans de la reina Victòria quan la corona es va annexionar el Punjab el 1849, desapareixent de les mans del jove maharajà Duleep Singh.

La corona imperial de l'estat, que serà posada sobre el cap de Carles III, és una de les més enjoiades amb pedres d'arreu de les colònies. Aquesta joia duu el Cullinan II, un dels diamants més grans del món; el robí del Príncep Negre, conegut com la Segona Estrella d'Àfrica; el safir de Sant Eduard, procedent de l'Afganistan o Sri Lanka; i el safir de Stuart, probablement originari de Birmània.