Dies de dol oficial: què impliquen i quin protocol se segueix
Les institucions poden decretar dies de dol per respondre a un esdeveniment tràgic, una mesura que és més aviat un gest simbòlic sense repercussions per al dia a dia de la gent
Hi ha moments en els quals la notícia de la mort d'un personatge popular o un esdeveniment tràgic interromp el transcurs normal del dia a dia. En aquestes ocasions, les institucions poden decretar dies de dol oficial per solidaritzar-se amb l'aflicció general.
Així ha estat amb l'anunci de la mort del papa Francesc, amb les inundacions de la dana al País Valencià l'octubre del 2024 o amb la pandèmia de la covid, moments en els quals es van decretar dies de dol tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat.
A Catalunya, l'encarregat de fer-ho és el govern de la Generalitat a través d'un decret que es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i en l'àmbit estatal, el decret l'ha d'emetre el Consell de Ministres i publicar-lo al Butlletí Oficial de l'Estat.
Els municipis també poden decretar dies de dol, tot i que acostumen a fer-ho en ocasions en què els fets que el provoquen tenen una derivada local. Ho van fer, per exemple, els ajuntaments de Rubí i de Barcelona amb motiu dels atemptats a la Rambla l'agost del 2017.
En la gran majoria de casos, el decret de dies de dol acostuma a ser més un gest simbòlic sense gaires afectacions en la vida de la gent. Aquestes són les mesures més comunes:
Entre un i tres dies
En l'ordre executiva, s'especifica per quins motius s'ha pres la decisió, quina part del territori afecta, durant quant de temps s'allargarà i quines mesures s'aplicaran en conseqüència.
L'element més canviant és la durada, que tot i que depèn de la institució que l'emet, acostuma a ser d'entre un i tres dies.
Per exemple, per la mort del papa Joan Pau II, l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va decretar un sol dia de dol, mentre que per la mort del papa Francesc, el govern de Pedro Sánchez n'ha dictat decretar tres.
Aquest fet ha suscitat les crítiques del grup d'ERC al Congrés, sobretot després que el president Pedro Sánchez anunciés les mesures del pla de defensa aprovades en Consell de Ministres per acostar-se a les demandes de l'OTAN d'arribar a dedicar-hi el 2% del PIB.
El portaveu d'Esquerra, Gabriel Rufián ha retret a través d'X, que en un estat aconfessional, al president espanyol aprofiti els dies de dol per la mort d'un papa pacifista per anunciar un pla de 10.000 milions per armes.
Es capaz de instaurar 3 días de luto en un Estado aconfesional por la muerte de un Papa pacifista y durante esos 3 días anunciar 10.000 millones de euros más en armas.
Sánchez en estado puro.
Buen homenaje al primer aniversario de sus 5 días de 'reflexión'.— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) April 22, 2025
Banderes a mig pal
Una de les indicacions obligatòries en tots els decrets de dol oficial és la d'abaixar les banderes a mig pal.
La bandera representa un país i el conjunt de la societat i, per tant, és el primer canal que s'utilitza per comunicar el dol nacional.
En el cas de les declaracions de la Generalitat, aquesta ordre afecta tots els edificis i dependències de la Generalitat i les corporacions públiques de Catalunya.
Quan la declaració ve des del Govern espanyol, s'especifica també que la directriu afecta les banderes dels vaixells de l'Armada.
Quines banderes poden baixar?
Segons la normativa actual, l'ús de les banderes i la seva col·locació han de respectar un ordre preestablert. A Catalunya, la bandera espanyola ocuparà el lloc preeminent i de màxim honor, seguida de la senyera.
Però no totes les institucions poden dictaminar què fer amb les banderes que llueixen. En el cas de l'espanyola, l'ordre ha de venir per part del Consell de Ministres, mentre que en el cas de la senyera, mana el Consell de Govern.
Pel que fa a les banderes municipals, qui té l'última paraula és el ple municipal o bé l'alcaldia mitjançant un decret, segons s'hagi determinat en el reglament orgànic municipal.
Crespó negre
En cas que les banderes no es puguin hissar, la fórmula utilitzada acostuma a ser la col·locació d'un crespó negre sobre la bandera, un símbol que sovint també es col·loca sense necessitat de notificar-ho.
En aquestes ocasions, però, la bandera es pot mantenir a l'alçada oficial.
Aquesta mesura s'acostuma a aplicar a l'interior dels edificis i als salons de plens o quan es tracta d'altres símbols.
Suspensió d'actes oficials
En alguns casos, les declaracions de dol del govern estableixen també la suspensió d'actes oficials.
Acostumen a quedar afectats els actes de celebracions o de caràcter festiu o recepcions, tot i que no es cancel·la l'agenda principal o tot el que es considerin actes ordinaris.
És el cas del dol decretat per la Generalitat per la mort del papa Francesc, que ha coincidit amb la celebració de la diada de Sant Jordi.
El president salvador Illa va anunciar dilluns tres dies de dol oficial, una decisió que ha criticat pel diputat de la CUP al Parlament, Dani Cornellà:
"No entenem com en un Estat laic es decreten tres dies de dol institucional i es fan aquests canvis a Sant Jordi, una jornada importantíssima per a la llengua i la cultura d'aquest país."
Per aquesta ocasió, el president de la Generalitat, Salvador Illa, no acudirà ni a la xocolatada organitzada al Palau de la Generalitat ni a la ballada de sardanes al vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. També s'ha cancel·lat la celebració amb els treballadors de la Generalitat prevista per aquest dimarts.
La resta de l'agenda oficial, però, continuarà vigent.
- ARXIVAT A:
- Generalitat de Catalunya
